Charles Maurras (Lo Martegue, Provença, 20 d'abril de 1868 - Tours, 16 de novembre de 1952) fou un escriptor i polític ultradretà i antisemita francès.
D'antuvi va donar suport al regionalisme occità. El 1891 formaria part de la revista provençalista i federalista L'Alholi, òrgan del Jovent Occitan, dirigida per Folco de Baroncelli-Javon, i amb Frederic Amouretti i Auguste Marin publicarien a París el 1892 el Manifest dels Felibres Federalistes, on barreja termes com federalisme, confederació, regionalisme, descentralització i provincialisme, i on es proposa un federalisme i regionalisme de caràcter tradicionalista i catòlic que reclama una nova monarquia. El 1898 publicaria L'idee de descentralisation, una barreja de federalisme proudhonià, corporativisme saintsimonià i de positivisme d'Auguste Comte, on defensa el reconeixement de les cultures locals dins una monarquia federativa fonamentada en la llibertat de les províncies i municipis. Juntament amb Frederic Amouretti fundaria la Ligue du Patrie Française i la revista Reveil de Provence, en el mateix sentit.
Però el 1899 marxà a París, on coneixeria el lorenès Maurice Barrès, qui havia elaborat la teoria de l'"arrelament regional" que permetia l'expandiment de l'individu dins el seu propi quadre natural. Poc després, el 1899, fundà el grup de caràcter monàrquic, antirepublicà i antidemocràtic Action Française amb Léon Daudet, i fou director del diari del mateix nom des del 1908. Es va implicar a fons en l'afer Dreyfus, donà suport a la participació francesa en la Primera Guerra Mundial. El 1905 també participaria en la Ligue de Descentralisation, de caràcter reialista i radical, que poc després es transformaria en la Fédération Régionaliste Française (FRF), dirigida d'antuvi pel mateix Maurras, Joan Carles-Brun i Jùli Rounjat, però poc després Maurras s'establí definitivament a París i oblidà el regionalisme.
Afirmà que tant protestants com jueus i francmaçons volien controlar la política francesa. Durant l'ocupació nazi d'antuvi donà suport a la França de Vichy (Pierre Laval pertanyia al seu partit), però més tard acusà tant Charles de Gaulle com Henri Philippe Pétain de treballar per als aliats. Fou condemnat a la degradació nacional el 1945, a cadena perpètua i a l'expulsió de l'Acadèmia Francesa (el seu seient fou declarat vacant, per bé que no fou atorgat a ningú en vida de Maurras). Finalment fou indultat el 1952, poc abans de la seva mort.
Publicà, encara, obres de teoria política de crítica literària i de poesia.
Obres 1889: Théodore Aubanel 1891: Jean Moréas 1894: Le Chemin du Paradis, mythes et fabliaux 1896-1899: Le voyage d'Athènes 1898: L'idée de décentralisation 1899: Trois idées politiques: Chateaubriand, Michelet, Sainte-Beuve 1900: Enquête sur la monarchie 1901: Anthinéa: d'Athènes à Florence 1902: Les Amants de Venise, George Sand et Musset 1905: L'Avenir de l'intelligence 1906: Le Dilemme de Marc Sangnier 1910: Kiel et Tanger 1912: La Politique religieuse 1914: L'Action française et la religion catholique 1915: L'Étang de Berre 1916: Quand les Français ne s'aimaient pas 1916-1918: Les Conditions de la victoire, 4 volumes 1921: Tombeaux 1922: Inscriptions 1923: Poètes 1924: L'Allée des philosophes 1925: La Musique intérieure 1925: Barbarie et poésie 1927: Lorsque Hugo eut les cent ans 1928: Le prince des nuées. 1928: Un débat sur le romantisme 1928: Vers un art intellectuel 1929: Corps glorieux ou Vertu de la perfection. 1929: Promenade italienne 1929: Napoléon pour ou contre la France 1930: Mar e lono (en occità, éditions du Cadran, París) 1930: De Démos à César 1930: Corse et Provence 1930: Quatre nuits de Provence 1931: Triptyque de Paul Bourget 1931: Le Quadrilatère 1931: Au signe de Flore 1932: Heures immortelles 1932-1933: Dictionnaire politique et critique, 5 volumes 1935: Prologue d'un essai sur la critique 1937: Quatre poèmes d'Eurydice 1937: L'amitié de Platon 1937: Jacques Bainville et Paul Bourget 1937: Les vergers sur la mer. 1937: Jeanne d'Arc, Lluís XIV, Napoléo 1937: Devant l'Allemagne éternelle 1937: Mes idées politiques 1940: Pages africaines 1941: Sous la muraille des cyprès 1941: Mistral 1941: La seule France 1942: De la colère à la justice 1943: Pour un réveil français 1944: Poésie et vérité 1944: Paysages mistraliens 1944: Le Pain et le Vin 1945: Au-devant de la nuit 1945: L'Allemagne et nous 1947: Les Deux Justices ou Notre J'accuse 1948: L'Ordre et le Désordre 1948: Maurice Barrès 1948: Une promotion de Judas 1948: Réponse à André Gide 1949: Au Grand Juge de France 1949: Le Cintre de Riom 1950: Mon jardin qui s'est souvenu 1950 1951: Tragi-comédie de ma surdité 1951: Vérité, justice, patrie (amb Maurice Pujo) 1952: À mes vieux oliviers 1952: La Balance intérieure 1952: Le Beau Jeu des reviviscences 1952: Le Bienheureux Pius X, sauveur de la France 1953: Pascal puni (published posthumously) 1958: Lettres de prison (1944-1952) (publicades pòstumament) 1966: Lettres passe-murailles, correspondència amb Xavier Vallat (1950-1952) (pòstumes)
Bibliografia Philip Rees Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890 (Simon & Schuster, c1990, )
Referències
Categoria:Escriptors francesos en francès Categoria:Membres de l'Acadèmia Francesa Categoria:Escriptors catòlics Categoria:Antisemitisme Categoria:Felibres Categoria:Persones de Lo Martegue Categoria:Persones de la França de Vichy Categoria:Col·laboradors francesos amb l'Alemanya nazi Categoria:Morts a Tours Categoria:Escriptors de Provença-Alps-Costa Blava Categoria:Artistes de les Boques del Roine Categoria:Escriptors amb sordesa Categoria:Francesos amb sordesa Categoria:Escriptors francesos amb discapacitats Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX