miniatura|esquerra|Imatge de la regió de Tharsis, a Mart. S'hi poden observar els grans volcans Olympus Mons (1), Ascraeus Mons (3), Pavonis Mons (4) i Arsia Mons (5), el Valles Marineris (6), i el Tharsis Tholus (2) En astrogeologia, tholus (plural tholi; abr. TH) és una paraula llatina que significa «cúpula» o «volta» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar turons o petits relleus en forma de dom, Descriptor Terms (Feature Types) - Gazetteer of Planetary Nomenclature - International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN) possiblement d'origen volcànic, presents a la superfície dels planetes o altres cossos celestes. Per aquest motiu s'oposa al terme «mons», reservada per a muntanyes i relleus més pronunciats.
El 1973, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) va adoptar el terme «tholus» com un dels diversos termes descriptors oficials per a estructures exogeològiques;Greeley, R. (1994) Planetary Landscapes, 2nd ed.; Chapman & Hall: Nova York, p. 35-36. una justificació per a l'ús de descriptors neutres llatins o grecs era que permetia assignar i descriure les característiques abans de poder determinar la seva geologia o geomorfologia.Russell, J.F.; Snyder, C.W.; Kieffer, H.H. (1992). Origin and Use of Martian Nomenclature in Mars, H.H. Kieffer et al., Eds.; University of Arizona Press: Tucson, AZ, p. 1310. Per exemple, molts tholi semblen d'origen volcànic, però el terme no implica un origen geològic específic.Russell, J.F.; Snyder, C.W.; Kieffer, H.H. (1992). Origin and Use of Martian Nomenclature in Mars, H.H. Kieffer et al., Eds.; University of Arizona Press: Tucson, AZ, p. 1312.
A l'abril de 2018, la UAI tenia reconeguts 98 tholi. Els tholi estan presents a les superfícies dels planetes Venus i Mart, del satèl·lit Io, del planeta nan Ceres i de l'asteroide (4) Vesta. Van ser anomenats seguint els següents criteris si no hi ha un criteri més general per al cos celeste en qüestió:
a Venus: porten el nom de deïtats femenines de diverses cultures. a Mart: porten el nom de característiques d'albedo presents en els mapes marcians d'Eugène Michel Antoniadi i Giovanni Virginio Schiaparelli, que al seu torn es referien a termes de la cultura clàssica grega i romana. a Ió: noms de personatges vinculats al mite d'Io, a l'infern de la Divina Comèdia de Dante, o d'altres estructures superficials situades a prop. a Ceres: noms de festivitats associades a l'agricultura. a (4) Vesta: nom de festes romanes o llocs associats a les vestals.
Nota
Referències
Categoria:Astrogeologia