Valença (pronunciat Valinça) (en occità Valença, en francès Valence) és una ciutat francesa, capital del departament de la Droma, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. L'any 2011 tenia 63.148 habitants.
Valença és la la vil·la principal del parçan (comarca occitana) del Valentinès. L'occitanisme també la considera capital de la subregió més àmplia del Baix Delfinat, i de l'antiga entitat feudal del Delfinat del Vienès, que es correspon amb la part de parla occitana de l'antiga província francesa del Delfinat. Avui dia també és prefectura (seu) del departament francès de la Droma i sotsprefectura del districte de Valença.
Geografia Està situada sobre una terrassa de la riba esquerra del Roine, prop de la confluència amb l'Isèra.
Història Fou fundada pels romans com a Colonia Valentia, i seu de bisbat des del segle , fou governada pels seus bisbes del 1150 al 1456. El delfí Lluís hi fundà una universitat el 1452. Entre els monuments cal destacar la catedral, romànica, consagrada el 1095 en honor de Sant Apol·linar, amb baptisteri també del segle , i la capella sepulcral renaixentista anomenada Le Pendentif.
També és capital del Valentinès, que forma part de la regió occitana del Delfinat.
Evolució demogràfica Evolució demogràfica 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2014 52.532 62.358 68.604 66.356 63.437 64.260 65.263 62.150 <small>Nombre obtingut a partir del 1962:
Política i administració La ciutat està governada per un consell municipal composta per 49 membres elegits cada sis anys. L'alcalde és Nicolas Darragon, d'Els Republicans, des del 2014.
Llista d'alcaldes Període Identitat Partit Qualitat 1971 - 1977 Roger Ribadeau-Dumas 1977 - 1995 Rodolphe Pesce 1995 - 2004 Patrick Labaune 2004 - 2008 Léna Balsan 2008 - 2014 Alain Maurice PS 2014 - Nicolas Darragon LR <small> Les dades anteriors no són pas conegudes.
Economia La seva situació en un encreuament de camins n'ha afavorit el creixement i el paper de centre comercial distribuïdor dels productes de la plana, i l'ha convertit en un centre industrial molt actiu: té indústries químiques, del cautxú, d'electrodomèstics i de maquinària de precisió, a més de la tradicional indústria tèxtil. També té un port fluvial.
Argermanaments Asti (Itàlia) el 1966. Biberach (Alemanya) el 1967. Clacton-Tendring (Anglaterra) el 1969. Itchevan (Armènia) el 1996. Gedera (Israel) el 1997. Batroun (Líban) el 2005
Referències André Blanc, Valence, Éditions SAEP, Colmar-Ingersheim, 1973. André Blanc, Valence à travers les hommes, Éditions SOREPI, Valence, 1975. Robert Bornecque, Histoire de Valence et de sa région: Die - Crest, Éditions Horvath, Roanne.
Vegeu també Jacques-Rémy Girerd
Enllaços externs