Henri Philippe Benoni Omer Joseph Pétain (Cauchy-a-la-Tour, Pas de Calais, 24 d'abril de 1856 – L'Île-d'Yeu, 23 de juliol de 1951), generalment conegut com a Philippe Pétain o Mariscal Pétain, va ser un oficial militar, diplomàtic i estadista francès. Elevat a la dignitat de mariscal de França el 1918, va ser condemnat a mort per alta traïció, indignitat nacional, desposseït dels seus honors nacionals i privat de totes les seves distincions militars el 1945.
Soldat de carrera, Pétain es va distingir a l'École de guerre desafiant la doctrina imperant de l'ofensiva total. A punt de retirar-se com a coronel quan va esclatar la Primera Guerra Mundial el 1914, va ser ascendit ràpidament a general de divisió. Líder militar de gran influència, generalment se'l presenta com el vencedor de la batalla de Verdun i, juntament amb Georges Clemenceau, com l'arquitecte de restaurar la moral de les tropes després dels amotinaments de 1917. Substituint Robert Nivelle el maig de 1917 va romandre comandant en cap de les forces franceses fins al final de la guerra, tot i que va ser posat a les ordres del seu rival Ferdinand Foch, que va ser nomenat comandant en cap de les tropes aliades després de la irrupció del front el 28 de març de 1918.
Gaudint d'un immens prestigi després de la guerra, va ser el cap de l'exèrcit de postguerra. El 1925, va comandar personalment les forces franceses que lluitaven al costat d'Espanya a la Guerra del Rif, substituint el mariscal Hubert Lyautey. Elegit a l'Acadèmia Francesa el 1929, va exercir com a ministre de Guerra entre febrer i novembre de 1934, després va ser nomenat ambaixador a Espanya el 1939, quan el país estava governat pel general Franco.
Reclamat al govern el 17 de maig de 1940 després de l'inici de la invasió alemanya, es va oposar a continuar una guerra que considerava perduda i de la qual aviat va culpar el règim republicà. Va esdevenir president del Consell, substituint Paul Reynaud el 16 de juny. L'endemà, va demanar un alto el foc. D'acord amb els desitjos d'Adolf Hitler, va fer signar l'armistici el 22 de juny de 1940 amb el Tercer Reich a Rethondes. Investit amb plens poders constituents per l'Assemblea Nacional el 10 de juliol de 1940, l'endemà, als 84 anys, va assumir el títol de "Cap de l'Estat francès ". Va mantenir aquest càrrec durant els quatre anys de l'ocupació nazi alemanya de França.
Instal·lat a la zona no ocupada de Vichèi al capdavant d'un règim autoritari sota el lema "Treball, Família, Pàtria", va abolir les institucions republicanes i les llibertats fonamentals, va dissoldre els sindicats i els partits polítics, i va instituir legislació antisemita, entre d'agost i octubre de 1940 i va comprometre el país amb la revolució nacional i la col·laboració amb l'Alemanya nazi. El "règim de Vichy", que va dirigir fins a juliol de 1944, va ser declarat "il·legítim, nul i sense efecte" pel general Charles de Gaulle després de l'alliberament de França.
Portat contra la seva voluntat pels alemanys a la comissió governamental de Sigmaringen i després a Suïssa, on es va rendir a les autoritats franceses, Philippe Pétain va ser jutjat per col·laboració amb l'enemic i alta traïció per l'Alt Tribunal de Justícia el juliol de 1945. Va ser desposseït dels seus drets cívics, condemnat a la confiscació dels seus béns i condemnat a mort. Tot i que el tribunal va recomanar no aplicar la pena de mort a causa de la seva edat avançada, la seva sentència va ser commutada per cadena perpètua pel general De Gaulle. Va morir als 95 anys a Port-Joinville, a l'illa d'Yeu, on està enterrat.
En la França actual, és considerat, generalment, un traïdor, i el pétainisme és un terme pejoratiu per a determinades polítiques reaccionàries. Durant la seva etapa com a cap d'estat francès també ostentà el càrrec de copríncep d'Andorra.
Biografia Joventut i formació esquerra|miniatura| Certificat de naixement de Philippe Pétain. Henri Philippe Bénoni Omer Joseph Pétain va néixer el 24 d'abril de 1856 Va néixer a Cauchy-a-la-Tour en una família de pagesos raonablement benestant, establerta a la comuna des del .Herbert R. Lottman (trad. Béatrice Vierne), Pétain, Éditions du Seuil, Paris, 1984, 732 , Era fill d'Omer Venant Pétain (1816-1888) i Clotilde Legrand (1824-1857). Tenia quatre germanes: Marie (1852-1950), Adélaïde (1853-1919), Sara (1854-1940) i Joséphine (1857-1862). La seva mare va morir de part donant a llum la seva quarta filla. El seu pare es va tornar a casar molt ràpidament amb Marie-Reine Vincent. Van néixer tres fills més, germanastres: Elisabeth (1860-1952), Antoine (1861-1948)SGA Mémoire des Hommes 14-18. i Laure (1862-1945).
Tot i que el seu certificat de naixement conté els noms de pila Henri, Philippe, Bénoni, Omer i Joseph, ell va triar Philippe i al llarg de la seva vida es va ocupar de rectificar-ho.
La seva madrastra va descuidar els fills del seu marit del seu primer matrimoni, i Philippe Pétain es va retirar al silenci, sense parlar fins als tres anys.Henry Rousso, Paule Muxel et Bertrand de Solliers, documentaire « Philippe Pétain » sur Arte, 2010. Va ser criat pels seus avis materns; la seva àvia li va ensenyar a llegir. El 1867, als 11 anys, va ingressar al Collège Saint-Bertin de Saint-Omer, a trenta quilòmetres de Cauchy, on va mostrar potencial en geometria, grec i anglès. La família era profundament catòlica. Philippe servia a missa diària com a escolà.« L'enfance et l'adolescence », marechal-petain.com. Un membre de la família va ser canonitzat el 1881 per Lleó XIII, Sant Benet Josep Labre ; un dels seus oncles i dos dels seus besoncles van ser abats.
Aquest ambient va influir en Philippe Pétain; profundament afectat als 14 anys per la derrota de 1870, va decidir seguir una carrera militar. El seu oncle patern, l'abat Legrand, el va presentar al senyor del poble de Bomy, Édouard Moullart de Vilmarest, que desitjava finançar els estudis d'un jove vilatà destinat a una carrera militar. Philippe Pétain el va preparar per a l'examen d'accés a l'acadèmia militar de Saint-Cyr al col·legi dominic d'Arcueil(1875), on va ingressar el 1876.
miniatura|redresse|esquerra|El tinent Philippe Pétain.
A l'Escola Militar Especial de Saint-Cyr, va ser a la classe de Plewna, amb el vescomte Charles de Foucauld, futur sant catòlic, i Antoine Manca de Vallombrosa, futur aventurer.
Havent entrat entre els últims (el 403è de 412), surt a la meitat de la classificació (el 229è de 336).
Cinc anys com a sotstinent, set anys com a tinent i deu anys com a capità (ascendit el 1890), va anar ascendint lentament en els rangs militars.« L’officier d'état-major – L'École de guerre », marechal-petain.com.
El 1883, va ser assignat a una companyia del 3r BCP al fort de Châtillon-le-Duc, que va comandar des de mitjans de 1887 fins a finals de 1888.
Va ser admès el 1888 a l'École supérieure de guerre i es va graduar dos anys més tard com a oficial d'estat major amb el modest rang de 56è.
Diverses dones joves de bones famílies (Antoinette Berthelin, Angéline Guillaume, Lucie Delarue, Marie-Louise Regad)Biographie du Maréchal Philippe Pétain . rebutgen les seves propostes de matrimoni, perquè encara és només un oficial subaltern.
La seva vida personal va ser la d'un Don Joan: un solter empedreït fins al seu matrimoni amb Eugénie Hardon als 60 anys, va tenir moltes amants al llarg de la seva vida i sovint sovintejava bordells.,
Opinions personals abans de la guerra Criat catòlic, però amb una vida personal confinada a la guarnició, i confrontat amb una certa arrogància per part dels seus superiors i de les "bones famílies", Pétain va mantenir-se discret sobre les seves opinions, d'acord amb l'esperit del "servei silenciós ". La seva carrera va progressar lentament en l'exèrcit més aviat aristocràtic de la dècada de 1890. Durant l'afer Dreyfus el capità Pétain no va ser públicament antidreyfusard; més tard, va declarar al seu cap d'estat major, Henry du Moulin de Labarthète:" Pel que fa a mi, sempre he cregut en la innocència de Dreyfus ". Va jutjar, però, que Dreyfus s'havia defensat malament i que la seva condemna era lògica: la idea que Félix Gustave Saussier i Jean Casimir-Perier haguessin condemnat Dreyfus sabent que era innocent l'havia turmentat,, fins i tot l'havia escandalitzat, segons els dos ministres pétainistes, Henri Moysset i Lucien Romier. En qualsevol cas, no va participar en la subscripció per al "monument a Henry",Pierre_Quillard, Le monument Henry – Liste des souscripteurs classés méthodiquement et selon l'ordre alphabétique, éd. Pierre-Victor Stock, Paris, 1899, « L'Armée », ; publiées par La Libre Parole, entre le 14 décembre 1898 et le 15 janvier 1899 obert pel diari antisemita La Libre Parole, d'Édouard Drumont, per a la vídua del coronel Henry, responsable a través de les seves falsificacions de la condemna del capità Dreyfus.Henry_du_Moulin_de_Labarthète, Le Temps des illusions – Souvenirs juillet 1940-avril 1942), éd. La diffusion du livre, 1947,
Philippe Pétain va ser ascendit durant el període de "republicanització de l'exèrcit" que va seguir a l'afer Dreyfus: ajudant de camp de Joseph Brugère, general republicà nomenat governador militar de París pel govern de defensa republicana de Pierre Waldeck-Rousseau per reduir la influència antidreyfusarda a l'exèrcit, Pétain també va ser un estret col·laborador del general Percin, un oficial republicà implicat en l'afer dels expedients.
El militar Pétain es va interessar molt poc per la vida política de l'època i va mantenir-se molt discret sobre les seves opinions personals. A diferència de molts militars, no va prendre posició en cap moment, ni durant l'Affaire des Fiches (Afer dels Arxius) del 1904 ni durant els debats sobre la separació de l'Església i l'Estat del 1905.
Aquesta imatge d'un militar republicà sense partit va persistir durant el període d'entreguerres. No sembla que hagués tingut cap expressió antisemita pública abans de 1938 (el 1919, va signar una petició demanant "ajuda a les masses jueves oprimides a l'Europa de l'Est" i el 1938, una altra contra les persecucions a Alemanya).
Primers anys de carrera Al començament de la seva carrera militar, Philippe Pétain va ser assignat a diferents guarnicions i no va participar en cap de les campanyes colonials.
El 1900, com a comandant de batalló, va ser nomenat instructor al camp de tir de Châlons-sur-Marne.Biographie de Philippé Pétain sur le site Chemins de mémoire du Gouvernement français, cheminsdememoire.gouv.fr. Es va oposar a la doctrina oficial de l'època, que sostenia que la intensitat del foc tenia prioritat sobre la precisió i que afavoria les càrregues amb baioneta per a la infanteria i la persecució implacable per a la cavalleria. Al contrari, va defensar l'ús de l'artilleria per a preparatius i barreres d'artilleria, per tal de permetre que la infanteria avancés, permetent-li disparar amb precisió sobre objectius individuals. El director de l'escola va assenyalar el "poder de la dialèctica [...] i l'ardor [...]"" amb què defensa aquestes tesis aventureres".
El 1901, va assumir una plaça de professor assistent a l'École supérieure de guerre de París, on es va distingir per les seves idees tàctiques originals i la seva claredat expositiva.Bénédicte Vergez-Chaignon, Les Secrets de Vichy Perrin 2015 Hi va tornar del 1904 al 1907, després del 1908 al 1911, i va substituir sense dubtar-ho el càrrec de catedràtic de tàctiques d'infanteria d'Adolphe Guillaumat.