Vastitas Borealis és la planura (vastitas) més gran de Mart. Està situada a les latituds més septentrionals i envolta la regió polar nord. Sovint, a Vastitas Borealis, se la coneix simplement per les planures del nord."known as the North polar erg" at HiRISE project En realitat, es tracta d'una depressió de gran extensió, a uns 4-5 km per sota del radi mitjà de la superfície del planeta.
Dins de Vastitas Borealis, destaca la zona anomenada Utopia Planitia, gran planura que s'estén cap al sud fins als 40° de latitud nord per l'hemisferi oriental. Alguns científics opinen que aquestes planures podien haver estat cobertes per un oceà en algun moment de la història marciana, i s'han postulat possibles línies de costa a la seva banda meridional. Actualment, aquestes planures de suaus pendents estan marcades per crestes (especialment Scandia Colles), petits turons i pocs cràters (com Lomonóssov i Koroliov). La Vastitas Borealis és clarament més uniforme i suau topogràficament que altres zones similars situades a l'hemisferi sud.
La regió va ser batejada per Eugene Antoniadi, qui va assenyalar la característica distintiva d'albedo de les planes del nord al seu llibre La Planète Mars (1930). El nom va ser adoptat oficialment per la Unió Astronòmica Internacional el 1973.USGS Planetary Nomenclature (click on the feature name for details)
Tot i que no és una característica oficialment reconeguda, la conca polar nord constitueix la major part de les terres baixes de l'hemisferi nord de Mart. Com a resultat, Vastitas Borealis es troba dins de la conca polar nord, mentre que Utopia Planitia, una altra conca molt gran, hi és adjacent. Alguns científics han especulat que les planes estaven cobertes per un hipotètic oceà en algun moment de la història de Mart i s'han suggerit possibles línies de costa per a les seves vores sud. Avui dia, aquestes planes amb un lleuger pendent estan marcades per crestes, turons baixos i cràters dispersos. Vastitas Borealis és notablement més suau que zones topogràfiques similars al sud.
El 2005, la nau espacial Mars Express de l'Agència Espacial Europea va fotografiar una quantitat substancial de gel d'aigua en un cràter a la regió de Vastitas Borealis. Les condicions ambientals a la localitat d'aquesta formació són adequades perquè el gel d'aigua es mantingui estable. Es va revelar després de superposar-hi diòxid de carboni congelat sublimat al començament de l'estiu de l'hemisferi nord i es creu que es manté estable durant tot l'any marcià.
Una sonda de la NASA anomenada Phoenix va aterrar sense problemes en una regió de Vastitas Borealis anomenada extraoficialment Green Valley el 25 de maig de 2008 (a principis de l'estiu marcià). Phoenix va aterrar a 68.218830°N 234.250778°E. La sonda, que estava estacionària, va recollir i analitzar mostres de sòl en un esforç per detectar aigua i determinar com d'hospitalari podria haver estat el planeta per al creixement de vida. Va romandre activa allà fins que les condicions hivernals es van tornar massa dures uns cinc mesos més tard.
Referències
Categoria:Quadrangle Mare Boreum