Cornualla (en bretó Kernev, Bro-Gernev, en francès Cornouaille) és una de les comarques tradicionals ("països", en bretó broioù) en què es dividia l'antiga Bretanya. El seu nom fa referència al país de Cornualla, a la Gran Bretanya, amb la qual no s'ha de confondre (de la mateixa manera que Devon feia referència a l'antiga Dumnonia). Té una extensió de 5 979 km² i una població de 456 307 segons el cens del 1999, i agrupa 218 municipis. El seu principal centre era la vila de Kemper
Segons es creu, el nom volia dir la cantonada dels estrangers, i feia referència a l'acantonament que hi patiren els celtes de part d'angles i saxons. Per tal de defensar les costes de la Gàl·lia de les incursions dels corsaris escots i saxons, del 287 al 293 Carausius i Al·lecte organitzaren un territori separat a les costes del mar de la Mànega per tal d'evitar els atacs, però Constanci Clor la va retornar a l'Imperi Romà. Hi vivien els osismii, poble cèltic, però cap al el territori fou colonitzat intensivament per britànics procedents de les illes. Ja ho intentearen durant el regnat de Valentinià I el 370.
La Cornualla armoricana és esmentada per primer cop i indirectament entre 852 i 857 quan «el bisbe de Saint-Corentin», Anaweten, és qualificat de cornugallensis (derivat llatí de Cornugallia). Durant el fou un comtat feudal i sovint va rebre el nom de Poher, però un cop s'unificà el Ducat de Bretanya el poder polític passà a l'arquebisbe de Kemper. Quan el 1791 es va fer la nova divisió en departaments, fou repartit entre els d'Ar Mor-Bihan i Costes del Nord.
El nom del país ha estat readoptat de manera oficial el 2001, sobre la línia Kastellin-Scaër.
Categoria:Països de Bretanya