Els Banys d'Arles i Palaldà, o, simplificadament, els Banys i Palaldà ( o , oficialment i en francès Amélie-les-Bains-Palalda) és una comuna nord-catalana de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
El municipi actual és el resultat de la unió de tres antigues comunes: els Banys d'Arles, Palaldà o Palaudà (annexat el 1942) i Montalbà (de l'Església, de Paracolls o dels Banys) (annexat el 1962). Antigament ja hi havia unes termes romanes, però va ser amb el regne de Lluís Felip I que el lloc va adquirir notorietat en privatitzar els banys.
Etimologia Com totes les altres poblacions catalanes que porten banys o caldes i derivats en el seu nom, el nom d'els Banys d'Arles indica la presència de banys públics d'època romana. Als Banys d'Arles, efectivament s'hi han trobat les antigues termes romanes. La segona part del topònim fa referència a la pertinença al monestir de Santa Maria d'Arles.
El nom dAmélie de la denominació oficial francesa és del 1840, en homenatge a la reina Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies, esposa del rei (francès) Lluís Felip I.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna dels Banys d'Arles i Palaldà en el Vallespir L'actual terme comunal dels Banys d'Arles i Palaldà, de 294.300 hectàrees d'extensió, està situatEl terme comunal dels Banys d'Arles i Palaldà en els ortofotomapes de l'IGN.Els Banys d'Arles i Palaldà a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN. a la zona central de la comarca del Vallespir. El terme s'estén a banda i banda del Tec, en un terme estret, d'est a oest, i allargassat, de nord a sud, però amb una forma irregular fruit de la fusió de les tres antigues comunes que l'integren actualment. Pel sud, assoleix la carena pirinenca, on arriba als 1.421 metres d'altitud al sud-oest del Roc de Fraussa; pel nord, la carena que tanca pel costat septentrional arriba als 597 m alt al cim del Montargull, a l'antic terme de Palaldà.
Antic terme dels Banys d'Arles miniatura|esquerra|Antic terme dels Banys d'Arles en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) El terme original dels Banys d'Arles era molt petit. Totalment a la dreta del Tec, abraçava quasi exclusivament l'espai que avui dia ocupa el nucli urbà dels Banys d'Arles. El seu límit occidental era el de la comuna actual, termenal amb la comuna d'Arles; el septentrional, amb el riu, que feia de termenal amb el terme de Palaldà, i el meridional, era termenal amb Montalbà de l'Església. El límit oriental era termenal amb el sector del terme de Palaldà situat a la dreta del Tec, a l'est del Mas del Pastor. És la zona on s'han creat les modernes urbanitzacions dels Banys d'Arles.
Els Banys d'Arles Les fonts d'aigua sulfurosa dels Banys d'Arles són conegudes des de l'antiguitat, com s'ha comprovat en els treballs arqueològics fets en el terme (vegeu Kantas Niskas). A l'edat mitjana, fou el monestir de Santa Maria d'Arles que es feu amb la propietat de les antigues termes, i a ran de la Revolució Francesa passaren a ser propietat comunal. Tanmateix, durant el regnat de Lluís Felip I de França, les termes foren privatitzades. Anomenades Establiment de les Termes Romanes, feren companyia a d'altres establiments, com les Termes Pujada i l'''Hospital Militar i esdevingueren el motor del nucli de població que s'hi anà generant. Aquest fou el motiu per al canvi de nom oficial francès del poble i comuna: la reina Amèlia, muller de Felip I, hi feu llargues estades.
miniatura|Els Banys d'Arles en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El Fort dels Banys tanca pel sud-oest l'antic terme dels Banys d'Arles: el fort està situat a prop del termenal amb Arles, pel costat de ponent, i de l'antic termenal amb Montalbà. Aquest antic terme, de tot just 3,4 km², s'estenia tot ell a la dreta del Tec, amb el límit meridional en una línia aproximadament recta entre el sud del Fort dels Banys i les Gorges del Montdony, al sud de la Cascada d'Anníbal. Al sud d'aquest antic terme, al començament dels contraforts que davallen de la carena dels Pirineus, es troben les principals surgències termals, com el Gran Escaldador. El poble dels Banys d'Arles era a l'extrem occidental del seu vell terme.
miniatura|esquerra|Els Banys d'Arles, des del sud L'actual església parroquial dels Banys d'Arles és dedicada a Sant Quintí dels Banys d'Arles, com l'antiga capella, destruïda el 1932, de Sant Quintí d'Arles. Dins del nucli de població es conserva també una altra capella dedicada a Sant Quintí, així com la capella, a la zona termal del poble, de l'antic Hospital Militar, Santa Maria de l'Hospital Militar. Al cementiri del poble hi ha també la capella del Sant Crist.
Les modernes urbanitzacions Els Banys d'Arles ha crescut modernament a partir d'algunes urbanitzacions situades sobretot a llevant del nucli principal de població. A prop, el Mas del Pastor, i més lluny, sempre a prop del Tec, a la seva dreta, Can Dai, el Mas Aldai i Can Cliquetes, al nord de la carretera general, i l'Oratori, Super Amèlia, Can Tormenta i l'Estanyol, al sud de la carretera, enfilades en els costers d'aquell sector. Alguns d'aquests veïnats són antics agrupaments de masies que ja apareixen en el Cadastre napoleònic del 1812, però que pertanyien originàriament al terme de Palaldà.
Antic terme de Palaldà miniatura|esquerra|L'antic terme de Palaldà en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) L'antiga comuna de Palaldà fou afegida el 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, als Banys d'Arles; en ocasió d'aquesta agregació, la comuna passà a anomenar-ne els Banys d'Arles i Palaldà. Palaldà aporta uns 3,23 km² a la nova comuna, de manera que doblà la superfície, però tot i la unió d'aquestes dues primeres comunes, els 6,63 km² que s'assoliren el 1945 estaven molt lluny del que s'aconseguí el 1962. Ocupava tota la part de l'actual terme comunal que queda a l'esquerra del Tec més la de la dreta del riu a llevant del Mas del Pastor, exactament tot el sector que queda al nord del termenal amb Reiners.
miniatura|Mapa de l'antiga comuna de Palaldà, respecte del seu terme actual Situat a banda i banda de la Tet, amb una mica més d'extensió a l'esquerra que a la dreta, el sector del nord del riu és un coster, mentre que el de la dreta és una mica més pla. El límit occidental, termenal amb Montboló, arrenca del Tec, a 222,2 m alt cap al nord, fent al principi un angle doble, primer cap a l'oest i després cap al nord. Tot seguit, s'adreça de forma bastant recta cap al nord deixant dins del terme de Palaldà l'actual barri del Marroc, i després segueix un tram del Còrrec de Pedres Blanques; després, girant cap al nord-est, passa per damunt del barri de la Petita Provença, travessa la carretera de Montboló (D - 53), ja a 352,5 m alt, passa a ponent de la Roca Barral, travessa el Còrrec de la Coma a 362,6 m alt, passa a ponent del Puig de Llunes i s'adreça a la zona de Montargull, on assoleix els 596,5 m alt, i continua encara un tram cap al nord, fins al punt on es troben les dues comunes esmentades fins ara amb la de Reiners, a 582,5 m alt.
La resta del termenal de l'antiga comuna de Palaldà és amb Reiners, tant al nord, com a l'est i al sud. Al nord, que segueix una línia aproximada de nord-oest a sud-est, sense cap accident destacat que la marqui geogràficament, i va davallant cap als 416,9 m alt quan arriba a tocar la carretera D - 618, que fa de termenal un bon tram, els 361 quan l'abandona, els 310,1 quan travessa la carretera D - 15, entre 320 i 290 quan travessa el Serrat de la Teuleria, fins que arriba al Tec a 162 m alt. Després de travessar el riu, el termenal de Palaldà amb Reiners continua essent arbitrari, la major part del seu recorregut. De primer, puja a un turó de 344,7 m alt, a la zona de l'Estanyol, on gira cap al sud-oest, travessa el Còrrec de la Muntanyola, i recorre cap a ponent entre les cotes 400 i 500, fins que, ja a l'extrem oest del seu recorregut, baixa pel nord del Roc de la Campana cap a les roques que limiten les Gorges del Montdony. El punt més elevat era la zona de Montargull, amb 596,5 m alt, i el més baix, els 162 de la Llera del Tec a l'extrem de llevant. El poble de Palaldà és a 243,3 m alt.
El poble de Palaldà miniatura|Palaldà en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El seu nucli principal és un poble agrupat a l'entorn de l'església parroquial de Sant Martí de Palaldà i del vell Castell de Palaldà, del qual queden restes notables. Dins del nucli de població es conserva també la capella de la Mare de Déu del Roser.
Palaldà avui ja presenta un contínuum urbà amb els Banys d'Arles, atès que el creixement de la població s'ha produït en la zona plana del terme, a banda i banda del riu. Dins de l'antic terme de Palaldà hi ha tot de barris i urbanitzacions, que ocupen la major part de la riba esquerra del Tec: le Balcon, la Corniche, el Marroc, la Petita Provença, les Terrasses, la Riviera, Beausoleil, la Civadera, Sobrevila, la Reixa i el Mas de les Basses, i de la dreta: Can Cliquetes, Mas Aldai, Super Amèlia, Can Dai i Can Turmenta.
Antic terme de Montalbà de l'Església, dels Banys, o de Paracolls miniatura|Mapa de l'antiga comuna de Montalbà dels Banys L'antic terme de Montalbà dels Banys, de Paracolls, de l'Església, o dAmélie, aportà 22,80 km² al termeL'antic terme de Montalbà en els ortofotomapes de l'IGB actual, en el moment d'incorporar-s'hi, el 1962. Per tant, quasi tres quartes parts del terme actual dels Banys d'Arles i Palaldà pertanyen a l'antic terme de Montalbà i, en canvi, no ha quedat reflectit en el nom de la comuna.
miniatura|esquerra|Antic terme de Montalbà en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Els límits meridional, oriental, occidental coincidien amb els del sector sud del terme actual. El límit septentrional de l'antiga comuna de Montalbà és l'actual termenal amb Reiners existent al nord de la meitat sud del terme, just on el terme comunal s'estreny extraordinàriament, en la seva meitat oriental; l'altra meitat del septentrional era el límit amb la comuna dels Banys d'Arles. És la part més muntanyenca de la comuna, amb el Roc de la Campana, de 1.434,8 m alt, al sud-oest del Roc de Fraussa, com a punt culminant del terme. Aquest extrem sud-oriental del terme és la carena axial pirinenca, des del vessant del Roc de Fraussa, al lloc on es troben els termes dels Banys d'Arles i Palaldà i Reiners amb l'empordanès municipi de Maçanet de Cabrenys, a 1.418,4 m alt, cap al sud-oest, passant per la Collada de Sant Martí, a 1.409 m alt, l'esmentat Roc de la Campana, el Roc de la Sentinella, de 1.400,9, les Collades, a 1.275, el Coll de la Dona Morta, 1.126,6, el Coll de Perelló, a 1.063,3, que és l'extrem meridional del terme, i la divisòria emprèn la direcció nord-oest, anant cap a la Collada Verda, a 1.080,6 m alt. Des d'aquesta collada, i en direcció oest, el termenal va cap al Puig del Torn, de 1.143,4 m alt, a l'angle sud-oest del terme, termenal amb Sant Llorenç de Cerdans i Maçanet de Cabrenys.