Lalquena (Lawsonia inermis) és l'única espècie del gènere Lawsonia, de la família de les litràcies, és originària del nord i l’est d'Àfrica, d'Àsia i del nord d'Austràlia, en zones semiàrides i àrees tropicals."henna (plant)". Encyclopædia Britannica. Retrieved 5 May 2013.
Les fulles s'han utilitzat des de temps antics per obtenir l'alquena, ara més coneguda com a henna, un producte usat per a tenyir la pell humana. Amb l'alquena es poden fer tatuatges temporals.
Descripció És un arbust de 2 a 6 m d'alçada, glabre i molt ramificat, amb ramificacions que acaben en espines. Les fulles són menudes, oposades, senceres, glabres, subsèssils, el·líptiques i més o menys lanceolades d'1,5–5,0 cm x 0,5-2 cm. Les flors tenen quatre sèpals i un tub del calze de 2 mm, amb lòbuls estesos de 3 mm. Els pètals són ovats, amb estams blancs o vermells disposats en parelles a la vora del tub del calze. L'ovari és tetracelocular, fa 5 mm de llarg i és erecte. Els fruits són càpsules petites de color marronós, d’entre 4 i 8 mm de diàmetre, amb entre 32 i 49 llavors per fruit, i s’obren de manera irregular en quatre parts.
Etimologia Tant el mot tradicional, alquena, com el modern, henna, manllevat del francès, provenen del mot àrab , a partir de la seva pronunciació vulgar ḥínna, precedit de l'article al- en el cas d'alquena (al-ḥínna).
Cultiu Produeix la major quantitat de tint quan es cultiva a temperatures compreses entre 35 i 45 °C.Bechtold, Thomas; Mussak, Rita (6 April 2009). ISBN 978-0-470-74496-3|978-0-470-74496-3. Durant l’inici dels intervals de precipitació, la planta creix ràpidament, emetent nous brots. Posteriorment, el creixement s’alenteix. Les fulles es tornen grogues gradualment i cauen durant períodes prolongats de sequera o intervals freds. No prospera en llocs on les temperatures mínimes són inferiors a 11 °C. Les temperatures per sota de 5 °C maten la planta.
Usos i tradicions L'alquena s'utilitza molt per fer dissenys de color roig fosc a les mans i peus de les xiquetes dels països del Pròxim Orient i el subcontinent indi i l'Àfrica del nord sobretot abans del casament. Tenyir les mans amb alquena, amb dissenys complicats o no, forma part de les tradicions de les núvies de molts països abans de la cerimònia del matrimoni.Westermarck, E. (1926). Ritual and Belief in Morocco Vols 1 & 2. London, UK: Macmillan and Company, Limited El ritual de tenyir les mans i els peus de la núvia de roig el celebren tant els musulmans com els hindús, cristians, jueus i zoroastrians de les zones on es practica el costum.
La pasta es prepara picant les fulles amb un morter; l'alquena també es fa servir per tenyir el cabell de color roig. Es pot assecar i conservar en forma de pols i es poden fer preparacions a base de henna que donen un color negre.
La pasta de henna es deixa sobre les mans una bona estona i després es renta amb aigua. Fregant les mans amb oli de mostassa el color es torna més intens virant vers el taronja o roig/marró fosc. Passades unes setmanes el color fosc original de l'alquena va desapareixent a poc a poc deixant un color taronja i després tornant al color natural de la pell.
Tint Article principal: HennaLes seves fulles seques són la font del tint henna, utilitzat per tenyir la pell, els cabells i les ungles, així com teixits com la seda, la llana i el cuir. Per elaborar el tint, només es prenen les fulles que creixen a la part inferior de la planta; en cas contrari, la seva capacitat colorant seria massa elevada."Окрашивание волос хной. Фото окрашенных волос хной и басмой | Womans-Beauty". Секреты красоты. Женские секреты красоты и здоровья. Retrieved 11 April 2025.
Aquestes fulles també tenen propietats antifúngiques i antisèptiques.Buso, Piergiacomo; Manfredini, Stefano; Reza Ahmadi-Ashtiani, Hamid; Sciabica, Sabrina; Buzzi, Raissa; Vertuani, Silvia; Baldisserotto, Anna (February 2020). "Iranian Medicinal Plants: From Ethnomedicine to Actual Studies". Medicina. 56 (3): 20. doi:10.3390/medicina56030097. PMC 7143749. PMID 32110920.
Sinonímia Alcanna spinosa Gaertn. Lawsonia alba Lam. Lawsonia speciosa L. Rotantha combretoides Baker«Lawsonia inermis». Tropicos.org. Jardín Botánico de Misuri. Consultado el 20 de agosto de 2010.
Noms comuns alcana veritable d’Orient alheña oriental cinamom de Manila henné de CubaColmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871.
Imatges
Vegeu també Alheña
Referències
Bibliografia MACCHIAVELLI, Mariarita. Tatuajes pintados con henna. Susaeta, 2002. 92 p. ISBN 978-84- 3053-198-1.
Enllaços externs
The Henna Page
Categoria:Litràcies