miniatura|Cocció al buit
El sistema de cocció al buit és un mètode de cocció que consisteix a escalfar aliments durant llargs períodes a temperatures relativament baixes i en un recipient hermèticament tancat. El menjar es cuina de vegades durant més de vint-i-quatre hores. A diferència de les olla de pressió, la cocció al buit tanca el pas de l'aire als aliments no per la mateixa olla sinó que fa servir bosses de plàstic tancades, i són aquestes les que se submergeixen en aigua calenta a l'olla o cassola, que pot estar oberta. L'aigua sol escalfar-se per sota del punt d'ebullició (100 °C), normalment a uns 60 °C.
Aquest mètode, descrit per primera vegada per Sir Benjamin Thompson, Comte de Rumford], el 1799. Als anys 70 Georges Pralus el va voler usar al restaurant Troisgros, a Roanne. Pralus era de l'opinió que el fetge gras cuinat d'aquesta manera mantenia el seu aspecte original, no perdia quantitats excessives de greix i tenia millor textura. En Bruno Goussault va investigar també els efectes de la temperatura sobre diversos aliments com a "Científic Cap de Solucions culinàries", en concret va tabular temps de cocció i temperatura per a diferents aliments a pressió considerada zero.
El mètode de cocció al buit és usat a diversos restaurants, com per exemple a El Celler de Can Roca, entre molts altres, a més de per particulars a casa seva, i fins i tot es comercialitzen electrodomèstics especialment dissenyats per a tal fi.
Precaucions d'higiene El bacteri clostridium botulinum pot créixer en els aliments en absència d'oxigen i produir la mortal toxina botulínica, de manera que la cocció al buit s'ha de fer sota condicions acuradament controlades per evitar l'enverinament per botulisme.
Referències
Enllaços externs
Start with Cooking Sous Vide
Categoria:Tècniques de cocció