miniatura|Estàtua representant Siddharta Gautama miniatura|Pagoda a Lumbini (Nepal) miniatura|Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles miniatura|La Dharmatxakra (Roda Dharma) representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric). Una branca d'aquesta doctrina esdevingué, amb el temps, un sistema religiós.Chambers Dictionary, 2006; Merriam-Webster's Collegiate Dictionary, 2003; New Penguin Handbook of Living Religions, px998; Dewey Decimal System of Book Classification; Robinson & Johnson, The Buddhist Religion;
Aquesta filosofia es va originar a l'Índia al i es va escampar cap a l'Àsia Central, el Tibet, Sri Lanka, el sud-est d'Àsia, la Xina, Corea i el Japó. Avui en dia el budisme també ha esdevingut relativament popular al món occidental. Es calcula que hi ha entre 230 i 500 milions de budistes en tot el món.Les principals religions ordenades per mida U.S. State Department's International Religious Freedom Report 2004. http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2004/ Consultat el 20 de setembre del 2008. (en anglès)Garfinkel, Perry. "Buddha Rising," National Geographic Dec. 2005: 88–109. (en anglès)
Siddharta Gautama
Els relats sobre la vida de Siddharta Gautama estan barrejats amb mite, llegenda i simbolisme. Això es deu al fet que, més enllà del seu simple interès biogràfic, aquestes històries són vistes com una guia per a la vida dels seus seguidors, on els episodis són metàfores dels processos de crisi i recerca espiritual de l'ésser humà.
Siddharta era fill d'un rei (casta dels ksatriya, ja que va néixer hindú). Un profeta va vaticinar que esdevindria un gran líder espiritual o un gran general. El seu pare preferia la segona opció i el noi va créixer tancat al palau. En una de les seves escapades d'amagat va veure un intocable demanant diners i això el va commocionar tant que va abandonar tot el seu benestar i va iniciar una vida d'asceta errant. Es va endinsar al coneixement dels Upanixads i, a l'edat de 35 anys, després de restar immòbil al peu de l'arbre de bodhi durant 49 dies, va descobrir el misteri de l'alliberament, el nirvana. Així, va esdevenir el Buda, lil·luminat. Va morir a l'edat de 80 anys.
Després de la il·luminació, va començar propagant el seu dharma o veritat budista. El primer sermó fou el Sermó de les quatre nobles veritats, el qual el condensa i en constitueix el nucli:
Primera noble veritat: tota existència està impregnada de sofriment, de pena i de frustració per la caducitat d'un món en constant canvi. Tot és essencialment fugisser. Segona noble veritat: l'origen del sofriment es troba a l'afany de viure, al desig d'actuació, de plaer, de possessió. Tercera noble veritat: el sofriment se suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d'actuar. L'extirpació radical dels desigs i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana. Quarta noble veritat: el camí que condueix al nirvana és el noble camí de les vuit passes. Qui el segueix s'acosta a la il·luminació.
Les vuit passes són:
Coneixement recte de les Quatre Nobles Veritats. Actitud recta: allunyar-se d'odis i enveges. Paraula recta: no mentir ni parlar inútilment. Acció recta: bona conducta moral. Ocupació recta: guanyar-se la vida sense fer mal. Esforç recte: fomentar tendències bones. Pensament recte: no cedir als desigs. Concentració recta: meditació.
La forma d'entendre el món segons el budisme Les diferents escoles i tradicions budistes Al començament els ensenyaments del Buda van ser només de tradició oral. Es van escriure al Cànon Pali. Aquest és el que regeix en exclusiva el budisme theravada o hinayana, que es considera dipositari dels ensenyaments originals del Buda que porten al nirvana, que és l'alliberament de l'existència cíclica (samsara). Aquesta és la forma de budisme que hi ha avui dia a Sri Lanka, Tailàndia, Birmània, Cambodja i el Vietnam.
Segles després, i en sànscrit, apareixen uns textos (sutres) que reclamen el seu origen directe de Buda i conformen la tradició mahayana. El budisme mahayana neix a l'Índia i s'escampa al Tibet, Mongòlia, la Xina, Corea i el Japó. La tradició mahayana és la dels bodhisattvas que lliguen el seu despertar espiritual al de la resta dels éssers mitjançant la pràctica de la bodhicitta (l'esperit del desvetllament).
La tercera escola budista és la que es va desenvolupar al nord de l'Índia i es coneix com a vajrayana o també tantrayana. Aquesta tradició es va escampar pel Tibet, Mongòlia i el Japó. Sovint aquesta línia es coneix com a budisme tibetà. Un aspecte destacable és el treball meditatiu basat en els texts tàntrics, on apareix el guru o lama com una figura molt important.
El samsara i el nirvana Segons el budisme, tots els éssers amb consciència (això exclou només el regne vegetal) viuen en un cercle d'existència mort-renaixement controlat per la llei de causa i efecte. Aquesta existència cíclica a mons o universos més o menys desafortunats, però sempre plens de patiment, es diu samsara. El samsara té sis regnes, un dels quals és el dels humans. El samsara, segons el Buda, no té començament però té un final individual per a qui pugui alliberar-se'n. Aquest alliberament es diu nirvana, literalment "sense fusta". Quan un ésser assoleix el nirvana, il·lumina la seva ment i obté la saviesa més absoluta. Un altre important factor, és que l'individu que ha assolit el nirvana escapa de l'infinit procés del samsara, i deixa de reencarnar-se. El budisme mahayana admet un despertar superior, dedicat al treball pels altres.
El samsara porta als renaixements i al patiment (Primera Veritat Noble). La causa del patiment és el desig (Segona Veritat Noble). L'eliminació del desig ens porta a l'alliberament del samsara (Tercera Veritat Noble). El camí de l'alliberament és el Noble Camí Òctuple (Quarta Veritat Noble).
L'ètica budista miniatura|Monjos budistes al Monestir de Sera (Tibet) miniatura|Mandala fet de sorra miniatura|Mantra miniatura|Pelegrins budistes a Tailàndia La moralitat i ètica budista es recolza en els principis de no fer mal (ahimsa) i la moderació (el camí del mig). Segons els ensenyaments budistes, si una acció qualsevol pot ser potencialment perjudicial per a un mateix o per als altres, cal evitar-la. Al budisme es fa servir molt l'expressió de ment hàbil, que és aquella que evita totes les accions propenses a causar patiment o remordiment. L'esforç i la intenció determinaran la càrrega moral de l'acció.
Desenvolupament inicial Poc temps abans que Buda morís, els seus deixebles li van demanar que nomenés un successor però ell s'hi va negar instant-los que cadascú treballés individualment i assolís la seua pròpia salvació.Christopher W. Gowans: Philosophy of the Buddha. Editat per Routledge, 2003. . 227 pàgines. Pàg. 23. Atès que en aquella època els ensenyaments budistes es transmetien només oralment, aviat es va fer evident la necessitat d'escriure aquests ensenyaments per poder tenir una base sòlida que mantingués la unitat i la puresa de la comunitat.Stephen C. Berkwitz, Juliane Schober, Claudia Brown: Buddhist Manuscript Cultures: Knowledge, Ritual and Art. Editat per Taylor & Francis, 2009. . 222 pàgines. Pàg. 95. Per tant, l'orde budista va decidir de reunir-se periòdicament per assolir un acord tant de la doctrina com de les pràctiques. A la tradició budista hi va haver quatre reunions que van ésser considerades Consells Superiors.History of the Four Buddhist Councils
Consells Superiors Primer Consell El primer consell superior es va fer a Rajagriha (actual Rajgir), immediatament després de la mort de Buda, i va ésser presidit pel monjo Mahakasyapa (encara que uns altres textos diuen que fou Ananda). El propòsit era unificar criteris pel que fa als ensenyaments del Buda a la disciplina monàstica.www.buddhistdoor.com
Segon Consell Es diu que al voltant d'un segle més tard es va fer un altre consell a Vaisali. El propòsit era fer front a 10 pràctiques monàstiques dubtoses dels monjos de la Confederació Vajjian. Per exemple, l'ús de diners o beure vi de palma. El Consell les va declarar fora de la llei. Alguns estudiosos consideren aquest fet com l'origen de la primera escissió del budisme, entre els Mahasanghika o Gran Assemblea (coneguts com a mahayana) i els budistes més estrictes (els Sthaviras o Ancians, coneguts despectivament com a hinayana).www.worldalmanacforkids.com Tanmateix, el trencament entre aquests dos grups va ser 37 anys després per les contínues tensions, perquè no es posaven d'acord per la disciplina, la funció dels laics i la naturalesa de l'arhat.
Amb el pas del temps, aquests grups van seguir subdividint-se fins a arribar a fer 18 escoles que diferien unes de les altres per qüestions filosòfiques i doctrinals i per les regles de disciplina. De les 18 escoles, l'única que s'ha mantingut fins a l'actualitat és la Theravada.A Comparative Study of the Schools
Tercer Consell El Tercer Consell Superior va ser convocat pel rei Aixoca al i es va fer a Pataliputra (actual Patna). La idea de fer-la va ser del monjo Moggaliputta Tissa, que volia fer fora de la sangha un gran nombre de falsos monjos que s'havien unit a l'orde només perquè aquest tenia la protecció reial. Al Tercer Consell Superior van ser rebutjats tots els punts de vista ofensius per a la fe i expulsat tothom que els donava suport. Aquest consell va acabar suposadament amb la recopilació dels textos i escrits budistes (Tripitaka), i amb l'afegit d'una secció de filosofia molt subtil (abhidharma) a la doctrina (dharma) i a la disciplina monacal (Vinaya), ja esmentada al Primer Consell. Un altre èxit del Tercer Consell Superior va ser enviar missioners a molts llocs perquè divulguessin la fe budista.Buddhist councils
Quart Consell Al voltant de l'any 100 va tenir lloc el Quart Consell Superior sota el patrocini del rei Kanixka I. No se sap bé si va fer-se a la ciutat de Jalandhar o en algun lloc de l'actual estat de Jammu i Caixmir. Hi haurien d'haver participat les dues branques del budisme, cercant la pau entre totes les escoles, però els budistes theravada es van negar a reconèixer la legitimitat del Consell.Buddhism in India
Conflictes i noves escoles El budisme va viure un gran desenvolupament els primers anys de la seua existència, cosa que va donar lloc a conflictes d'interpretació dels ensenyaments de Buda. Aquest fet va determinar que es creessin les 18 escoles tradicionals del pensament budista. Aquestes escoles, analitzades com a grup, van ésser considerades molt conservadores i aferrades a la literalitat dels missatges del mestre. De totes elles, la Theravada va ser acusada de ser molt individualista i d'ignorar les necessitats dels laics.The Status of the Individual in Theravada Buddhism Aquesta disconformitat va fer que la sangha prengués la decisió de separar-se de la resta dels monjos, al Segon Consell Superior l'any 383 aC.Encyclopaedia Britannica
Mentre els monjos més conservadors van continuar honorant Buda com el perfecte il·luminat i mestre de la humanitat, els Mahasanghika, més liberals, van crear un concepte nou: la consideració que Buda és un ésser etern, omnipresent i transcendent. També van crear la teoria que el Buda humà era una encarnació del Buda transcendent, i que havia estat creat per a benefici de la humanitat. Entenent així la naturalesa de Buda, el pensament Mahasanghika pot ésser vist com a precursor del pensament mahayana.Mahasanghika School
Budisme tàntric