El Kanat Kimak o Kimäk o Kimek fou un important estat turc medieval format principalment pels pobles turcs dels kimaks i kiptxaks a l'àrea dels rius Ob-Irtix. Va existir com kaganat Kimak aproximadament del 743 a 1050, i com a Kanat Kimak fins a la conquesta mongola a principis del . Els geògrafs àrabs i perses, els viatgers i els historiadors proporcionen abundant informació sobre els kimaks.Faizrakhmanov G. "Ancient Turks in Sibiria and Central Asia" El nom Kimaks no era conegut pels geògrafs xinesos medievals, igual que el nom de Chumuhun no era conegut per geògrafs àrabs i perses. Els dos noms es referien al mateix grup Kimak.Gumilev L.N. Ancient Turks, Moscou, 'Science', 1967, Ch.27 http://gumilevica.kulichki.net/OT/ot27.htm Des de 840 a 916 el kaganat Kimak dominava el cor d'Àsia, controlant una porció central clau de la Ruta de la Seda, i influïa en esdeveniments des de la Xina a Pèrsia i Europa, igual que els escites i mongols abans i després. La política dels kimaks es pot ara veure com el que era: un dels grans imperis nòmades pastorals de tots els temps.Kimball L., "The Vanished Kimak Empire", Western Washington U., 1994, p.371
Al començament, l'estat Kimak incorporava set tribus emparentades: Kimaks, yamaks, kiptxaks, tatar, bayandurs, lanikaz i ajlads. Al seu zenit el kaganat Kimak tenia 12 tribus nuclears, i s'estenia des del Riu Irtix i les muntanyes de l'Altai a l'est fins a l'estepa de la mar Negra a l'oest, a les vores de la taigà al nord, i a l'estepa deserta al sud. Després de la seva decadència, els kimaks del Jeti-su (Semireche) es retiraven altra vegada a la regió de l'Irtix superior, i els Kiptxak-Kimaks occidentals s'instal·laven a les estepes Pòntiques del Nord.Kimball L., "The Vanished Kimak Empire", Western Washington U., 1994, pp.371-373 Els kimaks eren originalment tengrians, amb algunes comunitats budistes i cristianes. Al l'islam feia alguns avenços.
Prehistòria Originàriament, el kimaks vivien al llarg de l'Irtix entre les serralades de l'Altai i el Tarbagatai. Durant temps del Kanat dels Turcs (552-743), les tribus huníques chuüe, chumi, chumuhun i chuban, yueban anomenats "Huns dèbils" pels historiadors xinesos, jugaven un paper essencial com a part del Shato Türk i les unions tribals dels kimaks. Els historiadors xinesos localitzaven els Üebans a l'oest del Tarbagatai i l'Altai. La civilització creada pel kaganat Turc fou continuada per moltes poblacions, incloent-hi kiptxaks, kimaks, uigurs, bajanaks (petxenegs), oghuz, karlucs, kirguís, türgesh, khàzars, búlgars i altres, que van ser els hereus després de la destrucció del kaganat.
Al mig del segle VII el kimaks vivien prop de l'Irtix, al nord de l'Altai, i eren part del kanat dels Turcs Occidentals. Després de la desintegració d'aquest el 743, una part del kimaks romangueren dins l'estat successor, el Kanat Uigur (740-840), i una altra part va assolar la independència. Durant aquest període es va consolidar un nucli de tribus kimaks.S.A.Pletneva, "Kipchaks", p.26 El cap de la confederació Kimak tenia el títol "Shad Tutuk", equivalent a "Príncep que Governa" o "Qui Governa". La tribu Imak (Yemak, Kimak) fou al capdavant de la unió tribal, i posteriorment del kaganat Kimak. En una altra transcripció el nom tribal sona com "Kai" (Kay), la qual cosa en mitjà mongol equival a "serp". Possiblement durant consolidació de les set tribus va aparèixer l'expressió: "Una serp que té set caps", citada per Mahmud Kashgari en el seu treball fonamental "La Genealogia dels Turcs". Al final del , no sols els escriptors erudits i científics del califat tenien coneixements sobre ells, sinó que en els estats asiàtics centrals el viatge al país Kimak era especialment ben conegut i se'n parlava en els mercats i chaihanas (cases de te).S.A.Pletneva, "Kipchaks", p.25
Període del Kaganat Kimak Període Inicial Abans de la meitat del segle VIII els kimaks feien frontera amb els karlucs i els tokuz-oghuz pel sud, i amb els kirguís del Ienissei per l'est. Després de l'esclat del 743 del kanat dels Turcs Occidentals, el cos principal del kimaks romania a l'àrea de l'Irtix, i una part de les tribus kimaks a la segona meitat del segle VIII i el començament del més o menys, emigrava en dues direccions, cap al nord-oest als Urals i cap al sud-oest al nord del Jety-su (Semireche). L'impacte de l'emigració va portar un canvi en la composició ètnica de la població de l'Itil mitjà i el baix Kama a l'oest. Estenent-se des de l'àrea de l'Irtix, els kimaks ocuparen territoris entre els rius Yaik i Emba, i les estepes de la mar d'Aral i la mar Càspia, a l'àrea de Jety-su. Durant els segles VII a XII la cultura dels kimak i els kiptxaks era idèntica. Els veïns del sud dels kimaks eren els karkuks (sense govern central) que conservaren la seva independència durant 200 anys més. La residència del kan Kimak era a la ciutat d'Imakia a l'Irtix.
Període mitjà Després del trencament del Kanat Uigur, les tribus asiàtiques centrals es trobaren independents. Els kimaks, de totes les tribus nombroses que van resultar, estaven ben preparats per encapçalar una nova unió tribal, i crearen un estat kimak, el kaganat Kimak, una federació de set tribus, set khanlyks. Abu Said Gardizi (mort el 1061) escriu que la federació Kimak constava de set tribus: 'Kimaks (Imak, Imek, Yemek), Imis, Tatars, Bayandurs, Kiptxaks, Lanikaz i Adjlad. Els historiadors xinesos anomenaven "chumuhun" als descendents restants d'aquells üeban ("Huns dèbils") que vivien a l'oest de Tarbagatai i l'Altai i romangueren independents del kanat Uigur, i en aquesta àrea es van formar els kimaks històrics. Així, com a descendents dels huns amb les tribus huníques, els kimaks continuaren la seva història en endavant. El nom del tàtars s'esmenta per una primera vegada en connexió amb els esdeveniments de la meitat del segle VI en les inscripcions de Kül-Tegin i Bilge-Kagan a Kosho-Tsaydam. Les tribus tàtars participaren no solament en la creació de l'estat Kimak, sinó també en l'etnogènesi dels kimaks. El 821 l'àrab Tamim ibn Bahr al-Mutawai viatjava al territori dels tokuz-oghuz a través de les terres dels kimaks i kiptxaks. La seva descripció del viatge, la descripció dels turcs, fou més tard utilitzada per altres autors. El viatger persa Gardizi feia els primers apunts sobre els kimaks, anotant la seva localització que prèviament era considerada el territori dels descendents dels huns, anomenats pels autors xinesos "chumuhun". Tamim Ibn Bahr en la primera part del també fou un dels primers autors que esmentava als kimaks. En el els kimaks apareixen aliats amb els oghuz.
La tribu dominant dels kimaks vivia principalment a les ribes de l'Irtix. Els kiptxaks, descrits per l'Hudud al-Alam, ocupaven un territori separat situat a l'oest, aproximadament en la part del sud-est del sud de les muntanyes Urals. Els cronistes xinesos escrivien sobre les muntanyes de la terra Kipchak, i en la crònica Üan-shi aquestes muntanyes s'anomenen Üyli-Boli, i als Kipchaks se'ls anomena com "tsyn-cha". Al nord dels Kiptxaks i kimaks hi havia un inacabable bosc de taigàs.S.A.Pletneva, "Kipchaks", p.27
Després del trencament del Kanat Uigur el 840, porcions de les tribus turques Eymür, Bayandur i Tàtar es van unir al gruix de les tribus Kimak. Les tribus tàtar ja eren membres de la confederació Kimak, i alguns d'ells ja havien participat en la formació inicial del kaganat Kimak. Els kiptxaks també tenien el seu khanlyk, però políticament eren dependents dels kimaks. En la segona meitat del el kimaks, reforçats, començaven a marxar cap a l'oest. Ocupaven les terres dels bajanak (besenyo, badjinak, patsinak, petxenegs) nòmades criadors de bestiar, el nucli dels quals eren les tribus de la unió política de Kangar. La posició bajanak va empitjorar, i la seva unió fou derrotat per una aliança d'oghuz, kimaks i karluks. Els kimaks, juntament amb els oghuz, ocuparen les terres dels kangar bajanak al llarg de Seyhun (Sir Darya) i de l'àrea de l'Aral, fent-se càrrec de les pastures del sud dels Urals. Sota pressió dels kimaks, el bajanaks passaren des de la zona del mar d'Aral fins a les estepes de l'Itil inferior, i des d'allà a la zona entre el Don i el Dnieper, empenyent els magiars cap a l'oest. Al final del al sud de les estepes europees orientals es formava una nova unió dels nòmades bajanaks, anomenats pels àrabs "badjnaks", i pel romans d'Orient "patsinaks". Els seus veïns eren els poderosos i ben coneguts oghuz, kiptxaks (cumans), magiars i khàzars. Sota pressió d'agressions dels kiptxaks o cumans aliats als seus cosins lingüístics oghuz del kaganat Kimak, i utilitzant la debilitat dels khàzars, els bajanaks es traslladaren a través del territori d'aquestos cap a l'oest, portant la destrucció a les poblacions de búlgars i alans establertes al nord del Caucas.
Al els oghuz eren aliats dels kimaks. En la seva obra, Ibn Hàwqal dibuixava un mapa mostrant que les tribus kiptxak-kimak juntament amb els oghuz pasturaven al nord de les estepes de la mar d'Aral, i al-Masudi aproximadament al mateix temps escrivia que tots ells vivien al llarg de lEmba i el Yaik. A l'Orient Mitjà, el país Kiptxak es començava a anomenar Desht-i-Kipchak. Al-Biruni notava que els oghuz bastant sovint pasturaven al país dels kimaks. Alguns clans de tribus kimaks també sovint recorrien les terres al llarg de la costa de la mar Càspia: el Shahname fins i tot esmenta aquell mar com "mar dels Kimak". Els veïns occidentals principals dels kimak-kipchaks al eren els Baixkirs, amb qui en aquella època els clans kiptxaks més occidentals estaven establint contactes estrets.
L'economia de la confederació Kimak, amb els seus establiments i pastures que s'estenien per milers de quilòmetres de l'Irtix a la mar Càspia, i des de la taigà fins als semideserts del Kazakhstan, era desigual entre les àrees orientals i les àrees occidentals, i entre l'estepa de boscos del nord i la part baixa de les muntanyes del sud a Tian Shan. Un persa anònim emfasitzava de manera especial que els kiptxaks vivien a l'extrem occidental del Kaganat portaven un kodus de vida més primitiu que el kimaks que vivien prop de l'Irtix, on la ciutat d'Imakiya era el centre de la unió Kimak, i seu d'estiu del kagan Kimak.S.A.Pletneva, "Kipchaks", p.28
Al 12è segle el territori del kanat incloïa el sud dels Urals, l'àrea oriental de la Volga, la Península de Mangyshalk, i el nord-oest de la regió de la mar d'Aral. Els seus centres incloïen Kimäks i Sangir. Gran part de la població era seminòmada, una minoria eren pagesos sedentaris, molts dels habitants de ciutat eren artesans. En les parts septentrionals del territori Kimak hi havia ciutats excavades i xarxes de túnel amb cambres per evitar el fred.
Els Kimeks eren governats per un "Kagan, també anomenat "Khakan" als registres orientals (no als de la dinastia d'Ashina del primer kanat Turc). Als segles i el clan que governava era tàtar kimak. Més tard semblen haver estat governats pel clan Ilbari (Ilburi).
Durant el els kiptxaks es van fer independents dins del kaganat, i començaren una emigració cap a l'oest. Una part dels kiptxaks es va barrejar amb kangars (kangly i kangüy) i esdevingueren els cumans. El zenit de poder Kimak arribà sota els governants Ilburi prop del final del . El 1183, els kimaks atacaven Bulgària del Volga, i dues vegades saquejaven Coràsmia, el 1152 i el 1197.
Decadència