Els emperadors il·liris són la sèrie d'emperadors romans que van governar l'Imperi Romà entre 268 i 285. El nom prové d'Il·líria d'on provenien la majoria d'aquests emperadors.
L'ascens dels soldats il·liris és conseqüència de les mesures preses per l'emperador romà Galiè (260-268) qui facilità els oficis als comandaments militars que abans estaven reservats als senadors romans. A la mort d'Aurelià, Marc Claudi Tàcit, el darrer elegit pel senat romà, fou emperador romà del 25 de setembre de 275 al juny del 276 i la seva política anava encaminada a revalorar el senat, però va arribar al càrrec quan ja era molt gran i no va poder superar una malaltia, que va ser la causa del seu breu regnat. En conèixer la mort de Tàcit, el seu mig germà FloriàHistòria Augusta: Vita Taciti, XIII.6, XIV.4; Vita Probi, XI.3, XIII.3 es va proclamar emperador però el general Probe també es va proclamar successor i després d'un enfrontament entre els dos rivals, Probe es va imposar.
El regnat de Probe fou una contínua successió d'èxits militars. A la Gàl·lia va lluitar contra els lugis, els alamans i els francs que havien travessat el Rin; va recuperar sis ciutats, va matar quatre-cents mil germànics, als que va expulsar a l'altre costat del riu, va entrar a Germània i va integrar, degudament repartits, a setze mil germànics entre les legions romanes; va establir una sèrie de fortaleses a l'interior de Germània que va planejar convertir en província. Per aquestes actuacions el senat li va concedir el títol de Germanicus Maximus.CIL VIII, 11931Zòsim Història Nova I.33 Després va marxar a Rècia, Nòric i a Tràcia on els vàndals causaven conflictes i foren obligats a una submissió o a una aliança;Zòsim Història Nova I.32 els bandits d'Isàuria i els salvatges blèmies del sud d'Egipte foren derrotats i dispersats. Després va ordenar la reconstrucció de ponts sobre el Nil i els seus canal, al voltant dels quals hi havia establerta la major producció de cereals de l'imperi.Història Augusta: Vita Probi, IX.3-4 Amb Pèrsia es va signar un tractat. Les revoltes de Juli Saturní a Alexandria, i de Tit Eli Pròcul i Bonós a la Gàl·lia foren suprimides ràpidament.Sext Aureli Víctor, De Caesaribus, XXXVII.2 Probe es trobava el 282 al Nòric quan els soldats es van amotinar, exigint el nomenament de Marc Aureli Car, i entre setembre i desembre d'aquell any Probe fou assassinat i Car es va quedar sense rival. Després de la mort de Car en 284 els seus fills Numerià i Carí i quan Numerià va morir a l'Àsia Menor, Carí va assumir el poder en solitari però a orient els generals es van reunir i van escollir Dioclecià com a emperador. Carí no va acceptar aquesta usurpació i va reunir un exèrcit a la Gàl·lia per combatre'l, sent derrotat.
Llista dels emperadors il·liris Claudi II el Gòtic (268 a 270). Quintil (d'agost de 270 a octubre de 270) Aurelià (270 a 275) Tàcit (275 a 276) Florià,(agost de 276 a setembre de 276) Probe (276 a 282) Carí (282 a 283) Numerià (283 a 284) Carí (284 a 285)
Línia temporal
Referències
Categoria:Història de Roma