Ellen DeGeneres (Metairie, Louisiana, 26 de gener de 1958) és una actriu i presentadora de televisió estatunidenca. Condueix el programa "The Ellen DeGeneres Show" i també ha fet de jutgessa en "American Idol", al qual es va unir en la seva novena temporada.
Ha presentat els Premis de l'Acadèmia de Hollywood i els Primetime Emmys. Com a actriu cinematogràfica, ha protagonitzat Mr. Wrong, aparegut a EDtv i The Love Letter, i posat veu a la Dory de Buscant en Nemo, actuació per la qual van atorgar-li un Premi Saturn a la millor actriu secundària, la primera i única vegada que una veu ha guanyat aquest premi.
També ha fet de protagonista en dues sitcoms (comèdies de situació) de televisió: Ellen, de 1994 a 1998, i The Ellen Show, de 2001 a 2002. El 1997, durant la quarta temporada d'Ellen, es descobria públicament com a lesbiana en una aparició a The Oprah Winfrey Show. Poc després, el seu personatge Ellen Morgan també sortia de l'armari amb la seva terapeuta (interpretada per Oprah), i la sèrie va començar a explorar diversos temes LGBT (relacionats amb el col·lectiu de persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals).
Ha guanyat dotze Emmys i nombrosos premis pel seu treball i esforços benèfics, i també ha estat nominada en tres ocasions al Globus d'Or a la millor actriu de sèrie de televisió de comèdia o musical per Ellen.Nominacions i premis a IMDb
Biografia Primers anys Ellen va créixer a Metairie (Louisiana), filla d'una logopeda (Betty Jane DeGeneres) i d'un agent d'assegurances (Elliott DeGeneres); té un germà, Vance DeGeneres, que és productor i músic. Els seus orígens són francesos, anglesos, alemanys i irlandesos, i va ser criada en la Ciència Cristiana fins als tretze anys. El 1973 els seus pares sol·licitaven la separació, i es divorciaven l'any següent. Poc temps després la seva mare es casava amb Roy Gruessendorf, venedor, i ella va mudar-se amb el matrimoni de Nova Orleans a Atlanta (Texas), mentre que el seu germà es quedava amb el seu pare.
El maig de 1976 Ellen es va graduar a l'Institut d'Atlanta, i va tornar a Nova Orleans per anar a la Universitat, on es va especialitzar en Ciències de la comunicació, però va deixar-ho després d'un semestre de classes. Va treballar de venedora de roba, de cambrera, de pintora de cases i d'hostessa, entre altres feines. Sovint fa referència a la seva infantesa i experiència laboral en les seves actuacions còmiques.
Carrera professional Ellen va començar a fer comèdies de situació en petits bars i cafeteries, i el 1981 ja era la mestre de cerimònies al Clyde's Comedy Club de Nova Orleans. L'actriu afirma que Woody Allen i Steve Martin eren llavors les seves principals influències. A principis de la dècada del 1980 va començar a fer gires nacionals, i el 1982 Showtime s'hi va referir com la persona més divertida dels Estats Units. Quatre anys més tard apareixia per primera vegada en el Tonight Show amb Johnny Carson, qui va comparar-la amb Bob Newhart.
A finals dels anys 80 i principis dels 90 va participar en les sèries Open House (1989-1990) i Laurie Hill (1992), i també en la pel·lícula Coneheads (1993).
Però no va ser fins a l'arribada de l'exitosa comèdia Ellen (1994-1998) que l'actriu va aconseguir captar l'atenció del país. El programa de la cadena de televisió ABC es va fer molt popular en les seves primeres temporades en part gràcies a l'enginy humorístico d'ella, cosa que faria que arribés a ser anomenada la Seinfeld femenina.
Ellen va assolir una fita l'abril de 1997 quan, tant l'actriu com el seu personatge a la sèrie, va sortir de l'armari: per una banda, a la portada de la revista Time, i per l'altra a la televisió nacional, on va declarar públicament que era lesbiana a Oprah Winfrey, que interpretava la seva terapeuta. L'episodi en qüestió ("The Puppy Episode") va ser un dels més vistos de la sèrie. Malgrat això, però, els posteriors no van aconseguir repetir l'èxit d'aquest i, després d'un descens en les audiències, Ellen va ser retirada de la programació.
L'actriu va tornar a fer gires amb els seus monòlegs, i va aparèixer a la gran pantalla a Goodbye Lover, Dr. Dolittle, EDtv, The Love Letter i If These Walls Could Talk 2; més tard es restabliria exitosament com presentadora de talk show.
El 2001 va tornar a la televisió amb una nova comèdia del canal CBS The Ellen Show. El seu personatge també era lesbiana, però no constituïa el tema central de la sèrie. La comèdia va rebre molt bones crítiques, però la baixa audiència va ocasionar que la retiressin tot just va finalitzar la primera temporada.
El 4 de novembre del mateix any Ellen va rebre cobertura nacional en presentar la Gala dels Emmy. Aquesta havia estat a punt de ser cancel·lada en dues ocasions per por de semblar insensible després dels atemptats de l'11 de setembre, per la qual cosa era necessari un to més solemne que, alhora, permetés els espectadors oblidar temporalment la tragèdia. Ellen va aconseguir-ho, i també va rebre diverses ovacions en peu del públic de la gala durant la nit per la seva actuació.
L'any 2003 va posar veu a Dory, un peix amb problemes de memòria a curt termini, en la pel·lícula d'animació de Disney/Pixar Buscant en Nemo, que li va valer un Premi Saturn a la millor actriu secundària.
Ellen va presentar aquell setembre el seu nou programa d'entrevistes, The Ellen DeGeneres Show, que s'emetia al matí i que posteriorment passaria a la franja nocturna. La primera celebritat convidada va ser Jennifer Aniston. El show va anar augmentant la seva audiència ràpidament i rebent crítiques molt positives, així com diversos premis. Són coneguts els balls i cançons que fa amb el públic al principi del programa i durant les pauses publicitàries, i sovint els regala viatges i altres premis gràcies a la col·laboració dels seus patrocinadors. El 17 de novembre de 2005]el programa va emetre's a l'inrevés, de manera similar a la pel·lícula Memento. En ocasió del número 1000 del seu programa, l'1 de maig de 2009, The Ellen DeGeneres Show va comptar amb la presència de diversos convidats especials, com Oprah Winfrey, Justin Timberlake i Paris Hilton.
L'agost de 2005 l'actriu va ser seleccionada novament per a presentar la 57a gala anual dels Premis Emmy, que es va celebrar el 18 de setembre, tres setmanes després que l'huracà Katrina devastés la costa oest dels Estats Units. Ellen, que va créixer a Nova Orleans (ciutat arrasada per les inundacions causades per aquest), tornava a presentar uns Emmy poc després d'una tragèdia nacional. El 25 de febrer de 2007 va ser la presentadora de la nit dels Premis de l'Acadèmia de Hollywood, convertint-se en la primera persona obertament homosexual en fer-ho i sent nominada als Premis Emmy per la seva actuació.
El 2009 Ellen va reeemplaçar Paula Abdul com a jutge a la novena temporada del programa American Idol.
El 26 de maig de l'any següent va anunciar durant el seu show que estava creant la seva pròpia discogràfica: "Eleveneleven".
El 2 d'agost del 2013 es va saber que tornaria a presentar la gala dels Oscars el març de l'any següent.
Vida privada Ellen va mantenir una relació (1997-2000) amb l'actriu Anne Heche (Donnie Brasco, I Know What You Did Last Summer), que va deixar-la per casar-se amb el càmera Coley Laffoon. De 2001 a 2004 va estar amb l'actriu, directora i fotògrafa Alexandra Hedison (Melrose Place, The L Word), i van aparèixer a la portada de la revista The Advocate poc temps després d'haver anunciat el seu trencament als mitjans de comunicació.
El 2004 va iniciar una relació amb l'actriu australiana Portia de Rossi, coneguda per les sèries Ally McBeal i Nip/Tuck i també pel seu paper a les pel·lícules Stigmata i Scream 2. Després que es derogués la prohibició als casaments entre persones del mateix sexe Ellen va anunciar en un show de maig de 2008 que ella i Portia s'havien promès. Van casar-se el 16 d'agost del mateix any a casa seva, en una cerimònia íntima amb només dinou convidats. D'acord amb la Proposició 8 de l'estat de Califòrnia que elimina el dret de les parelles del mateix sexe a contraure matrimoni, la validesa de la seva unió va quedar qüestionada, però el subsegüent judici de la Cort Suprema el va validar perquè el casament s'havia celebrat abans del 4 de novembre de 2008.
Viuen a Beverly Hills, amb tres gossos i quatre cats, i ambdues són veganes.
Al seu llibre Love, Ellen, la seva mare relata que la va impressionar molt quan la seva filla va sortir de l'armari, però posteriorment ha estat una de les seves més fermes partidàries, un membre molt actiu de PFLAG (Parents, Families and Friends of Lesbians and Gays, Pares, Famílies i Amics de Lesbianes i Gais) i portaveu del projecte "Coming Out" de la Human Rights Campaign.
El 2019, DeGeneres va obrir-se a explicar l'abús sexual infantil pel qual va passar. Quan tenia uns 15 anys, després que a la seva mare Betty li fos diagnosticat un càncer de mama, el seu padrastre va començar a tocar-li els pits emparant-se en l'excusa que se'ls sentia estranys. Ella va guardar-s'ho molt de temps per a no preocupar la seva mare en una situació tan delicada, però quan finalment li ho va contar ella no va creure-la i va estar 18 anys més amb ell. Amb tot, passat aquest temps, va separar-se'n i va passar a donar suport a la seva filla en tant que la versió que li explicava ell canviava constantment.
Filmografia Cinema Any Pel·lícula Personatge Director 1990 Arduous Moon (curtmetratge) Ella mateixa Julie Cypher 1991 Wisecracks (documental) Ella mateixa Gail Singer 1993Coneheads Entrenadora Steve Barron 1994 Trevor (curtmetratge) Ella mateixa Peggy Rajski1996 Ellen's Energy Adventure (curtmetratge) Ella mateixa Mr. Wrong Martha Alston Nick Castle1998Goodbye Lover Sargent Rita Pompano Roland JofféDr. Dolittle veu del gos del pròleg Betty Thomas1999 EDtv Cynthia Ron Howard The Love Letter Janet Hall Peter Chan2003 Pauly Shore Is Dead Ella mateixa Pauly Shore Buscant en Nemo (Finding Nemo) Dory (veu) Andrew Stanton i Lee Unkrich 2005 My Short Film (curtmetratge) Ella mateixa Peter Fowkes 2015 Unity Narradora 2016Buscant la Dory Dory (veu)
Televisió Any Pel·lícula / Sèrie / Programa Personatge Notes 1988 Women of the Night Ella mateixa especial de comèdia 1989 Open House Margo Van Mete 2 episodis 1992 Laurie Hill Nancy MacIntyre 3 episodis 1994-1998 Ellen Ellen Morgan 109 episodis 1995 Roseanne Dr. Whitman 1 episodi 1998 Mad About You Nancy Bloom 1 episodi 2000 If These Walls Could Talk 2 Kal Segment "2000", dirigit per Anne Heche 2001 On the Edge Operator Segment: "Reaching Normal", dirigit per Anne Heche 2001-2002 The Ellen Show Ellen Richmond 18 episodis2003 Ellen DeGeneres: Here and Now Ella mateixa especial de comèdia MADtv Ella mateixa 1 episodi 2003-present The Ellen DeGeneres Show Ella mateixa show televisiu2004 E! True Hollywood Story Ella mateixa Six Feet Under Ella mateixa 1 episodi 2005 Joey Ella mateixa 1 episodi2007 Ellen's Really Big Show Ella mateixa Barri Sèsam (Sesame Street) Ella mateixa 1 episodi Forbes 20 Richest Women in Entertainment Ella mateixa The Bachelorette Ella mateixa 1 episodi 2007-2008 American Idol Ella mateixa "Idol Gives Back" 2007 i 2008 2008 Ellen's Even Bigger Really Big Show Ella mateixa especial de comèdia2009 Ellen's Bigger, Longer & Wider Show Ella mateixa especial de comèdia So You Think You Can Dance Jutge convidada 2 episodis 2010 American Idol Jutge 2010 The Simpsons Ella mateixa episodi: "Judge Me Tender"
Guardons Premis Emmy al millor guió de sèrie còmica per Ellen (1997) Daytime Emmys: Millor guió especial per Ellen: The Ellen DeGeneres Show (2005, 2006 i 2007) Millor programa d'entrevistes per Ellen: The Ellen DeGeneres Show (2004, 2005, 2006, 2007 i 2010) American Comedy Awards: Còmica més divertida de stand-up (1991) Actuació femenina més divertida en un especial de televisió, per la cerimònia dels 46ns Premis Primetime Emmy (1995) i per Ellen DeGeneres: The Beginning (2001) People's Choice Awards: