miniatura|Saràsvati; imatge de fusta Saràsvati (सरस्वती IAST Sarasvatī) és la deessa de les arts, la creativitat, l'intel·lecte i de les lletres en l'hinduisme; també és una divinitat important en el budisme. És una figura divina benevolent.
És la xacti de Brama, la divinitat creadora, tot i que rarament apareix amb ell en la iconografia. Normalment Saràsvati es representa sola. El seu mantra principal és: Om Eim Sarasvatyei Svāhā.
A les famílies hindús és costum fer rituals a Saràsvati quan la mainada comença a aprendre a llegir.
Etimologia Saràsvati és una paraula sànscrita de fusió de saras (सरस्) que significa aigua acumulada, però de vegades també es tradueix com a parla; i vati (वती), que significa la que posseeix. Originalment associada amb el riu o rius coneguts com a Saràsvati, aquesta combinació, per tant, significa la que té estanys, llacs i aigua acumulada o ocasionalment la que posseeix la parla. També és una paraula composta sànscrita de sarasu-ati (सरसु+अति) que significa algú amb molta aigua.
La paraula Saràsvati apareix tant com a referència a un riu com a una deïtat significativa al Rigveda. En passatges inicials, la paraula es refereix al riu Saràsvati i s'esmenta com un dels diversos rius del nord-oest de l'Índia, com ara el Drixadvati. Saràsvati, doncs, connota una deïtat fluvial. Al llibre 2, el Rigveda descriu Saràsvati com la millor de les mares, dels rius, de les deesses.
La seva importància creix en els Vedes posteriors compostos després del Rigveda, així com en els textos bramans posteriors, i la paraula evoluciona en el seu significat des d'aigües que purifiquen, a allò que purifica, a vatx (parla) que purifica, a coneixement que purifica, i finalment a un concepte espiritual d'una deessa que encarna el coneixement, les arts, la música, la melodia, la musa, el llenguatge, la retòrica, l'eloqüència, el treball creatiu i qualsevol cosa el flux de la qual purifiqui l'essència i el jo d'una persona.
Noms i epítets esquerra|miniatura|Pintura de Saràsvati de Mysore del . Saràsvati (sànscrit: Sarasvatī) és coneguda per molts noms. Alguns exemples de sinònims de Saràsvati inclouen Xarada (donadora d'essència o coneixement), Bramani (poder de Brama), Brami (deessa de les ciències), Bharadi (deessa de la història), Vani i Vatxi (ambdues referint-se al flux de la música/cançó, la parla melodiosa, la parla eloqüent respectivament), Varnesvari (deessa de les lletres), Kavijihvagravasini (aquella que s'atura en la llengua dels poetes).
Altres noms són: Ambika, Bharati, Chandrika, Devi, Gomati, Hamsasana, Saudamini, Xvetambara, Subhadra, Vaixnavi, Vasudha, Vidya, Vidyarupa i Vindhyavasini.
Al Tiruvalluva Maalai, una col·lecció de cinquanta-cinc versos tàmil que lloen la literatura kural i el seu autor Valluvar, se la coneix com a Nāmagal i es creu que va compondre el segon vers.
Fora del Nepal i l'Índia, se la coneix en birmà com Thurathadi (, o ) o Tipitaka Medaw (တိပိဋက ,), en xinès com a (), en japonès com Benzaiten () i en tailandès com Suratsawadi () o Saratsawadi ().
Literatura En l'hinduisme, Saràsvati ha conservat la seva importància com a deessa important, des de l'era vèdica fins a l'actualitat. És lloada als Vedes com a deessa de l'aigua de la purificació, mentre que als Dharma-xastra, Saràsvati és invocada per recordar al lector que mediti sobre la virtut i sobre el significat (artha) de les pròpies accions (karma).
En la literatura vèdica Rigveda miniatura|Saràsvati, amb veena, zona de Manasa - Mandasor. Saràsvati apareix per primera vegada al Rigveda (c. 1500-1000 aC), la font més antiga de la religió vèdica. Saràsvati té un valor religiós i simbòlic significatiu al Rigveda, com una entitat deidificada que encarna atributs d'abundància i poder. Principalment vinculada al domini celestial de les Aigües (Apas) i els formidables Déus de la Tempesta (Maruts), aquesta deïtat forma una associació tríadica integral juntament amb les deesses sacrificials Ila i Bharati dins del panteó.
Saràsvati es descriu com una inundació forta i poderosa que rugeix com un toro i no es pot controlar. Es va associar amb la Via Làctia, cosa que indica que es veia que baixava del cel a la terra.
La deessa s'esmenta en molts himnes rigvèdics i té tres himnes dedicats a ella (6:61 exclusivament i 7:95–96 que comparteix amb el seu homòleg masculí, Sarasvant). A Rigveda 2.41.16 se l'anomena: La millor de les mares, la millor dels rius, la millor de les deesses.
Saràsvati també governa dhī (Rigveda 1:3:12c.). Dhī és el pensament inspirat (especialment el dels rishis), és la intuïció o la intel·ligència, especialment la que s'associa amb la poesia i la religió. Saràsvati es veu com una deïtat que pot concedir dhī (Rigveda 6:49:7c.) si se li prega. Com que la parla requereix un pensament inspirat, també està inextricablement lligada a la parla i a la deessa de la parla, Vāc, així com a les vaques i la maternitat. Els vidents vèdics la comparen amb una vaca i una mare, i es veien a si mateixos com a nens que xuclen la llet de dhī d'ella. Al llibre 10 del Rigveda, es declara la posseïdora del coneixement. En fonts posteriors, com el Yajur Veda, Saràsvati s'identifica directament amb Vāc, convertint-se en una deïtat anomenada Saraswatī-Vāc.
En els Brahmana, el paper de Saràsvati-Vac s'expandeix, identificant-se clarament amb el coneixement (que és el que es comunica a través de la parla) i, com a tal, és la mare dels Vedes, així com dels Vedes mateixos. El atapatha Bramana afirma que «com totes les aigües es troben a l'oceà... així totes les ciències (vidya) s'uneixen (ekayanam) en Vāc» (14:5:4:11). El atapatha Bramana també presenta Vāc com una deïtat creadora secundària, havent estat la primera deïtat creada pel déu creador Prajàpati. Ella és l'instrument mateix pel qual va crear el món, fluint d'ell com un corrent continu d'aigua segons les escriptures. Aquesta és la base de les històries puràniques sobre la relació entre Brama (identificat amb Prajàpati) i Saràsvati (identificada amb Vāc).
Igual que Indra, Saràsvati també és anomenada caçadora de Vritra, el dimoni serpentí de la sequera que bloqueja els rius i, com a tal, s'associa amb la destrucció d'enemics i l'eliminació d'obstacles. El Yajur Veda la veu com la mare d'Indra (havent-li atorgat el renaixement a través de la curació) i també com la seva consort.
Al llibre 2 de Taittiriya Bramana, Saràsvati és anomenada la mare de la parla eloqüent i la música melodiosa.
Mahabharata Saràsvati, al Mahabharata, una de les dues grans epopeies de la literatura hindú composta entre el 400 aC i el 400 dC, experimenta una transformació que marca la seva evolució d'un riu a una deessa plenament desenvolupada de la parla i el coneixement.
Com un riu Com a riu, Saràsvati al Mahabharata apareix en una forma més moderada en comparació amb la seva representació poderosa i desbordant als himnes vèdics. Emergeix a Plakxa (Prasravana), desapareix a les sorres de Vinasana i després torna a emergir en diversos llocs, arribant finalment a l'oceà a Prabhasa. Aquesta representació reflecteix un intent de reconciliar l'assecament històric del riu amb la seva importància contínua en el pensament religiós. El Mahabharata preserva la grandesa del riu Saràsvati presentant una geografia mitificada que recorda el seu passat i reinterpreta el seu curs d'acord amb el Dharma. El seu flux es representa com guiat per la voluntat divina, evitant els injustos i servint els pietosos. L'epopeia també universalitza la seva identitat atribuint el seu nom a múltiples rius, reforçant el seu epítet vèdic Rig saptasvasar i declarant: «tots els rius són Saràsvatis».
Religiosament, les ribes de Saràsvati s'omplen de nombrosos tirthas, que són llocs de pelegrinatge i sacrifici. Mentre que el Panchavimxa Bramana descriu rituals de sacrifici al llarg del seu curs, el Mahabharata amplia això, transformant el seu riu en una vasta ruta de pelegrinatge plena de llocs sagrats. Aquest canvi marca una transició més àmplia en la pràctica religiosa, des de complexos sacrificis vèdics realitzats exclusivament pels bramans fins a pràctiques devocionals més accessibles obertes a un públic més ampli, incloses les dones. L'acte de visitar els tirthas de Saràsvati sovint s'equipara amb el mèrit dels sacrificis vèdics, preservant així l'autoritat vèdica alhora que s'adapta als nous contextos religiosos.
Com una deessa esquerra|miniatura|Saràsvati en un tron de lotus tocant la veena, sàndal, Mysore, Com a deessa, Saràsvati pren una forma més humanitzada al Mahabharata per primera vegada. Mentre que el Rigveda i els Bramana ocasionalment representaven Vac en termes semblants als humans, Saràsvati a les epopeies apareix com una dona de gran bellesa i mèrit celestials. El primer vers de cada llibre del Mahabharata invoca el diví, inclosa Saràsvati, com a part de la seva salutació inicial tradicional:
El seu paper també canvia al Mahabharata, ja que es fusiona completament amb Vac, convertint-se en l'encarnació de la parla mateixa. Tot i que encara s'anomena ocasionalment Vac (12.306.6) i Vani (3.132.2), Vac com a entitat distinta s'esvaeix, i Saràsvati pren el seu lloc. Saràsvati és anomenada la mare dels Vedes al Llibre Xanti Parva de l'epopeia. Vixnu li diu a Narada (12.326.5): «Contempleu la deessa Saràsvati, la mare dels Vedes, establerta en mi», afirmant-la com la font del coneixement diví. Es diu que entra al cos (12.306.6), s'atura a la llengua (12.231.8) i fins i tot s'anomena la llengua de Vixnu (6.61.56). Saràsvati és profundament venerada pels savis. Quan s'apareix a Yajnavalkya, està adornada amb vocals i consonants, ressonant amb el sagrat Om (12.306.14). També es manifesta davant del savi Tarkxya, que lloa la seva forma celestial i busca la seva guia. Saràsvati explica que ha ascendit de l’Agnihotra per resoldre els dubtes dels sacerdots, afirmant que només un xrotriya erudit pot realitzar el ritual. Descriu les recompenses de les ofrenes, la puresa a través del coneixement vèdic i els orígens de la bellesa. Quan Tarkxya pregunta sobre Mokxa, parla d'estudi, dons, vots i ioga, però canvia el focus als regnes celestials i a l'arbre còsmic del paradís.
Saràsvati també aconsegueix relacions divines que la integren encara més en el panteó hindú. Al Mahabharata, els seus rols familiars i el seu origen varien segons els diferents capítols. Se la descriu com la filla de Brama (ṛtā brahmasutā sā me satyā devī saraswatī, 12.330.10), una connexió que recorda la relació de Vac amb Prajàpati als Bramans. Un altre relat afirma que ella es va originar al Llac de l'Avi (Pitamaha) (pitāmahasya sarasaḥ pravṛttāsi saraswatī, 9.41.29), reforçant el seu vincle amb Brama, a qui es coneix com l'Avi. En un altre passatge, se la descriu com la simfonia creativa celestial que va aparèixer quan Brama va crear l'univers. El seu marit varia en diferents capítols: es diu que és l'esposa de Manu (5.115.14) i també del savi Matinara, a qui tria després del seu sacrifici de dotze anys a les seves ribes (1.90.25-26), donant-li un fill, Tamsu (1.90.26, 28). A més, actua com a mare subrogada de Saràsvati, un fill del savi Dadhichi (9.50.9-11).