miniatura|La trajectòria de la bala única segons el House Select Committee on Assassinations La teoria de la bala única (igualment anomenada « teoria de la bala màgica » pels seus detractors) és un dels elements que fonamenten les conclusions de la Comissió Warren relatives a la culpabilitat d'un assassí únic en l'assassinat del president Kennedy.
La teoria va ser apuntada, per primer cop, per Arlen Specter, un col·laborador de la Comissió Warren (que després esdevingué senador dels Estats Units per Pennsilvània). Aquesta teoria postula que una bala única, identificada com « Prova de càrrec 399 de la Comissió Warren » (o CE399) va causar el conjunt de ferides no fatals patides pel president Kennedy i pel governador John Connally en el trancurs de l'assassinat del president.
la teoria és important perquè els dos homes semblaven haver estat ferits al mateix temps o en tot cas en un espai de temps insuficient perquè un tirador únic, tenint en compte el tipus d'arma (una carrabina de forrellat), pogués tirar dos cops. El House Select Committee on Assassinations (HSCA) de 1979 confirmà la plausabilitat d'aquesta teoria.
Origen En les setmanes que seguiren a la seva creació per part del Président Johnson, el novembre de 1963, la Comissió Warren semblava afavorir un escenari simple, fonamentat sobre elements que semblaven coherents.
miniatura|Les beines de munició trobades tres beines de munició trobades al cinquè pis del dipòsit de llibres (Texas School Book Depository, o TSBD), des del qual versemblantment s'havien disparat tres bales. tres sèries de ferides : les ferides no fatals del President (la bala que li travessà el coll) ; les ferides del Governador Connally (pit, canell i cuixa) ; la ferida fatal del President (al cap).
No obstant això, un jove conseller de la comissió, Arlen Specter, s'adonà que la teoria « tres bales, tres ferides » suposava un seriós problema.
En efecte, les primeres conclusions relatives a la seqüència de les ferides, indicava que no més d'1,6 segons separaven les ferides no fatals de Kennedy i les de Connally.
Aquesta conclusió, especialment basada en les reaccions observades per la Comissió sobre el film gravat per Abraham Zapruder, suposava un problema pel fet que el temps mínim entre dos trets amb l'arma empleada, un fusell Mannlicher-Carcano (recàrrega per maniobra del forrellat, apuntar i disparar) semblava ser de l'ordre de 2.5 segons.
Des de llavors, Arlen Specter es preguntà si les ferides, que semblaven haver succeït en un temps tan curt, no s'haurien fet de manera simultània, i si els dos homes no haurien estat tocats per la mateixa bala. Així doncs, proposà a la Comissio d'examinar aquesta possibilitat i així fou definitivament acceptada per la Comissió.
Incidentalment, la teoria implica que les ferides són totes causades per dues bales, per la qual cosa una de les bales es considera « perduda ».
Així doncs, algunes setmanes després que Specter hagués emès aquesta hipòtesi, un testimoni vingué a consolidar-la: James Tague, que es trobava a Elm Street, a l'alçada del pont, vingué a declarar que havia estat ferit per un fragment de ciment arrancat al voral de ciment de la vorera per allò que era, versemblantment, una bala o un fragment (entre parèntesis: és cert que, contràriament a certs rumors, la Comissió ja treballava sobre la teoria de la bala única abans del testimoni de Tague). No obstant això, l'evidència semblava donar suport a la teoria de Tague, explicant la sort de la bala que fins aleshores era considerada com a perduda.
Trajectòria de la bala única Segons la Comissió Warren i el House Select Committee on Assassinations, la bala:
surt de la boca del canó a una velocitat compresa entre 560 i 610 m/s; recorre 58 metres segons una trajectòria balística segons un angle de 25 graus, i arriba a l'esquena del president a una velocitat de l'ordre de 520 m/s;
miniatura|Ferides de Kennedy, HSCA
passa a través de la jaqueta del president, just a la dreta de la seva columna vertebral i 13.7 centímetres sobre la línia del coll, dipositant fragments de metall sobre el teixit; penetra l'esquena del president 50 mil·límetres a la dreta de la columna vertebral, creant una ferida de 4 per 7 mil·límetres a la part alta de l'esquena (el seu pas per les proximitats de la columna vertebral fractura lleugerament la sisena vèrtebra cervical del president); surt de la gola del president al mig del coll, just per sota de la nou d'Adam (en les hores que seguiren, els metges que havien tractat el president a l'hospital Parkland emeteren l'opinió que aquesta ferida era un orifici d'entrada, element utilitzat per alguns per afirmar que el tirador es trobava davant del president. No obstant això, els metges, que havien estat concentrats sobre la ferida del cap, no havien parat especial atenció a la ferida -d'entrada- de l'esquena, i els defensors de la teoria recalquen que els metges de seguida es feren enrere en les seves declaracions); travessa la camisa del president, dipositant-hi fragments de metall; travessa el nus de la corbata del president; en aquell moment, la seva velocitat era de 460 m/s i comença a girar sobre si mateixa;
miniatura|Bala que gira sobre si mateixa, HSCA
recorre els 65 centímetres que separen el president del governador, girant sobre si mateixa uns 90 graus; travessa la jaqueta i la camisa del governador Connnally, per sota i per darrere de la seva aixella dreta, dipositant-hi fragments de metall; penetra l'esquena del governador, creant una ferida de 8 per 15 mil·límetres, aquesta forma el·líptica és deguda a la posició de la bala en el moment de l'impacte (xoc lateral),
miniatura|Ferides de Connally, dibuix del Dr. Shaw
travessa el pit del governador segons un angle anatòmic de 10 graus cap avall, destruint 13 centímetres de la cinquena costella; surt del pit just per sota del mugró dret, creant una ferida de 5 centímetres; travessa la camisa i la jaqueta 13 centímetres a la dreta del revers del vestit i a l'alçada de la part baixa del revers; avança aleshores a uns 270 m/s; penetra damunt del canell del governador, fractura el radi i després surt pel palmell de la mà, havent descelerat fins a 120 m/s; penetra la cuixa del governador, creant una ferida de 10 mil·límetres; s'atura a una profunditat de 5 centímetres dins del muscle de la cuixa (quan va morir, el 1993, Connally encara tenia en el múscul de la cuixa un fragment de bala d'1,5 per 2 mil·límetres); cau de la ferida quan el governador es troba sobre una llitera de l'hospital. és descoberta sobre una llitera de l'hospital.
Implicacions de la teoria Com s'ha indicat, la teoria implica, d'entrada, una bala perduda.
En les seves conclusions, la Comissió no es pronuncia pas sobre la qüestí de saber quina bala s'havia perdut així
Tanmateix, la Comissió indica:
que les seves conclusions sobre les ferides impliquen que sembla que transcorregueren 5.6 segons entre la primera ferida de Kennedy i la ferida fatal; que en conseqüència, si és la segona bala la que es va perdre, això implica que el conjunt de trets tingueren lloc en un mínim de 5.6 segons. La Comissió no descarta pas aquesta hipòtesi (bala perduda = segona bala), estimant que entra dintre de l'ordre del possible: 1r tret- 2.5 segons - 2n tret-2.5 segons - 3r tret, sobre un total d'almenys 5 segons per als tres trets, per la qual cosa el tirador va disposar de 5.6 segons.
Contràriament a una llegenta tenaç, la Comissió Warren no va concloure, doncs, que el conjunt dels trets tinguessin lloc en 5.6 segons: va estimar que era el temps mínim i intentà determinar si això implicava la presència d'un segon tirador.
Com ja s'ha vist, la Comissió va concloure que no era pas impossible disparar tres cops en aquest lapse de temps amb l'arma utilitzada.
Però quan la Comissió refusà extreure conclusions sobre l'ordre dels trets, molts investigadors han examinat la qüestió, des d'aleshores, i han conclòs que fou la primera bala la que es va pedre i que la durada total dels trets fou de l'ordre de 8.5 segons. Aquesta tesi és encara extremadament controvertida (especialment perquè James Tague, el vianant ferit, declarà molt clarament quina bala l'havia ferit, però que no tot cas no era la primera).
Crítiques Impossibilitat de la trajectòria Les primeres crítiqeus són conegudes per tothom: varen tenir una publicitat particular gràcies al film « JFK ».
miniatura|La trajectòria « màgica » de la bala segons els crítics
Aquests crítics, els primers que aconseguiren posar-li a la teoria el sobrenom de « bala màgica », descriuen de la manera següent la trajectòria de la bala:
Entra dins l'esquena del president, segons un angle de 17° cap avall. Després ella comença a pujar i surt per davant del coll de Kennedy. Gira a la dreta i entra dins l'esquena de Connally per l'aixella dreta, després d'haver-se quedat 1.6 segons a l'aire. La bala baixa a continuació, fractura la cinquena costella del governador i torna a sortir del cos de Connally. Gira a la dreta i torna a entrar al cos de Connally pel canell dret. Li fractura el radi i li talla netament el tendó del polze, fa mitja volta i s'allotja a la cuixa esquerra del governador. En surt pràcticament intacta i és retrobada sobre una llitera de l'hospital Parkland.
Aquesta descripció troba la seva font en els elements següents: una anàlisi selectiva de l'informe de la Comissió;
Com s'ha indicat més amunt, la Comissió no va afirmar que haguessin transcorregut 1.6 segons entre les ferides dels dos homes, sinó que sobre la base de les informacions en el seu poder, era el temps màxim entre les ferides.
La Comissió no excloïa, doncs, que les ferides fossin simultànies, i les anàlisis ulteriors, especialment la del film de Zapruder, mostraren que el President i el Governador semblaven reaccionar al mateix moment a un mateix esdeveniment i, fins i tot si aquesta qüestió és encara debatuda, la teoria de la bala única no implica pas que faci una pausa en la seva trajectòria.
una anàlisi de la trajectòria de la bala que situa el punt d'entrada de la bala dins l'esquena més avalla que allò que assenyalen les conclusions de l'autòpsia (la qual cosa implica una remuntada de la bala cap a la gola);
miniatura|La posició de la jaqueta
La qüestió de l'emplaçament de les ferides és un dels elements més debatuts. Per criticar les conclusions de l'autòpsia, els detractors de la Comissió analitzen per exemple l'emplaçament de l'orifici fet per la bala en la jaqueta, que és més baix d'allò que l'informe de l'autòpsia indica, metre que llurs oponents mostren que en una persona asseguda i recolzada (com estava el president), la jaqueta « el tapa » al nivel de les espatlles. El febrer del 2007, un film amateur inèdit, filmat 90 segons abans de l'assassinat amb una càmera de 98 mm per un afeccionat anomenat George Jeffries, ofereix un nou angle de visió i permet veure clarament el plec que fa la jaqueta sobre el coll del president, el que sembla invalidar l'argument dels que sostenen la teoria de la conspiració (vegeu foto adjunta).
miniatura|esquerra|Els seients a la limusina una anàlisi de l'emplaçament del governador (situat just davant Kennedy), que suposa l'existència d'una bala que pivota.;
El governador estava assegut sobre una mena de seient plegable que feia que el seu cos s'inclinés cap a l'esquerra i el situava més baix que el president, és a dir, segons els partidaris de la bala màgica/única, sobre la trajectòria d'una bala que sortís de la gola del president.
A més, la major part dels investigadors situen la bala única després del primer tret, és a dir un moment en què, segons el seu testimoni i el film de Zapruder, el governador s'havia girat cap a la dreta per identificar l'origen del tret.
l'afirmació que la bala havia de fer mitja volta després d'haver colpejat el canell del governador.
miniatura|La trajectòria de la bala segons la versió oficial