La 1a Divisió de Marines és una divisió d'infanteria de marina del Cos de Marines dels Estats Units, amb base a Camp Pendleton, Califòrnia. Està subordinada a la I Força Expedicionària del Cos de Marines.

És la divisió en servei actiu major i més antiga del Cos de Marines, representant una força preparada de combat de més de 19.000 membres. És una de les 3 divisions del Cos de Marines actualment en servei, i té un paper múltiple. Anomenada "The Old Breed" (La vella raça), i és la part de combat de la I Força Expedicionària de Marines (1 MEF).

Missió La divisió s'usa com a element de combat terrestre del I Força Expedicionària pot oferir forces organitzades per operacions d'assalt i les operacions que puguin venir derivades. La 1a Divisió de Marines ha de ser capaç de realitzar una entrada a la força amfíbia per a la força Naval Expedicionària (NEF), i portar a terme les subseqüents en qualsevol situació operativa.

Organització miniatura|esquerra|Estructura de la 1a Divisió de Marines Actualment la 1a Divisió de Marines està organitzada al voltant de 4 regiments: 1r Regiment de Marines 5è Regiment de Marines 7è Regiment de Marines 11è Regiment de Marines

A més compta amb diverses unitats menors, enquadrades fora dels regiments, però que reporten directament al comandant de la divisió. Entre aquestes unitats estan el 1r Batalló d'Enginyers de Combat, el 1r Batalló de Reconeixement Cuirassat Lleuger, el 1r Batalló de Reconeixement, el 1r Batalló de Tancs, el 3r Batalló d'Assalt Amfibi i el 3r Batalló de Reconeixement Cuirassat Lleuger.

La Insígnia Originàriament anomenada un blasó de batalla, la insígnia d'espatlla de la 1a Divisió de Marines va ser dissenyada pel Lt. Col Merrill Twining, D-3, al febrer de 1943, mentre que la divisió estava estacionada a Victòria (Austràlia)p.20 Rottman, Gordon L. US Marine Corps Pacific Theatre of Operations 2004 Osprey Publishing davant els rumors que afirmaven que les tropes del USMC haurien de portar uniformes de l'Exèrcit durant la II Guerra Mundial.

El rombe blau amb la Creu del Sud és semblant a la bandera de Victòria. El número 1 en vermell representa la divisió, amb la seva associació en la batalla de Guadalcanal, i la constel·lació també indica la zona on va tenir lloc l'operació.

Van ser brodades per primera vegada per una empresa australiana, i cada Marine en va rebre dues,p.Rill, James C. A Narrative History of the 11th Marines 2003 Merriam Press per a ser cosides a l'espatlla de la seva guerrera.

La 2a Divisió de Marines tenia un blasó amb el mateix disseny, amb una serp vermella amb forma de "2", on també es llegia "Guadalcanal".

La insígnia d'espatlla va ser oficialment autoritzada el 15 de març de 1943.<ref>p.54 Rottman, Gordon L. & Chappell, Mike US Marine Corps 1941-1945 Osprey Publishing</ref> Alguns membres de la divisió que havien combatut a Guadalcanal portaven el blasó de batalla a l'espatlla dreta, per distingir-se de les lleves que no havien estat al "Canal".

Història L'inici de la divisió data del 8 de març de 1911, quan es formà a Guantànamo (Cuba) el 1r Regiment de Marines.. Accessed 9 June 2009. 10 June 2009. El 5è de Marines va ser creat a Veracruz (Mèxic) el 13 de juliol de 1914, i participà en 15 grans combats durant la I Guerra Mundial, incloent-hi Belleau Wood, Chateau Thierry i St. Mihiel. El 7 d'agost de 1917, el 7è de Marines va formar-se a Filadèlfia (Pennsilvània), i fins al final de la I Guerra Mundial va estar-se a Cuba, sent dissolt després de la guerra. L'11è de Marines va crear-se el gener de 1918 al Quantico, Va. com un regiment d'artilleria lleugera. Va ser traslladat a França com a unitat d'infanteria, afegint-se una companyia de metralladores i una companyia de guàrdies. Dissolt i reactivat en dues ocasions durant el període d'entre guerres, el regiment va ser reformat el 1950 com a unitat d'artilleria.

Segona Guerra Mundial miniatura|esquerra|Marines a Okinawa, 1945. La 1a Divisió de Marines va ser posada en actiu a bord USS Texas de l'1 de febrer de 1941. Les unitats de la divisió estaven escampades pel Pacífic, amb elements de suport i el 1r de Marines en ruta cap a Nova Zelanda a bord de 3 vaixells, els USATs Ericsson, Barnett i Elliott,Lane (2004), p. 44 i després van ser desembarcades a l'illa de Guadalcanal, a les illes Salomó, el 7 d'agost de 1942.

Inicialment només el 7è de Marines estava aquarterat a la Samoa britànicaSeria substituït pel 2n de Marines, que embarcà al USS Wasp a San Diego amb el 5è de Marines que just havia muntat el campament a Wellington (Nova Zelanda), després de desembarcar del USAT Wakefield, i no estava programat que el 1r regiment arribés fins a l'11 de juliol.Lane (2004), p. 51 El 1r batalló d'exploradors es trobava a Nova Caledònia, i el 3r batalló de Defensa es trobava a Pearl Harbor. Totes les unitats de la divisió, amb l'11è regiment (artilleria), i el 10è batalló, armat d'obusos de 75 mm, es reunirien a Fiji.

A causa del canvi d'atac i de la mancança de vaixells d'atac i de càrrega de combat, tots els camions de 2,5 tones, els obusos M1918 de 155 mmRottman (2002), p. 27 així com els equips de so van haver de ser deixats a Wellington. També a causa d'una vaga dels treballadors portuaris de Wellington, els Marines van haver de fer tot el canvi d'una unitat administrativa a una de combat.Lane (2004), p. 57

Després d'11 dies de treball logístic sense paral·lel, els 16.000 marines van abandonar Wellington en 89 vaixells dirigint-se cap a les illes Salomó amb càrrega de combat per a 60 dies, sense tendes, roba de recanvi o petates, sense equips d'oficina o unitats de pagament. Entre les altres coses que tampoc van carregar en aquest primer enviament eren el repel·lent d'insectes o les mosquiteres.Lane (2004), p. 60 Juntament a la divisió hi anava el 1r Batalló Paracaigudista, que amb la resta de la divisió practicà els desembarcaments del 28 al 30 de juliol a l'illa Koro, que el general Vandergrift va descriure com un "desastre".Lane (2004), p. 63

El 31 de juliol tot la força de marines va ser inclosa a la Task Force 61 del vicealmirall Frank J. Fletcher. Tota la divisió lluità com una unitat en la batalla de Guadalcanal fins a ser rellevada el 9 de desembre de 1942 per la Divisió Americal del general Alexander Patch.Frank (1990), p. 522Cronin (1951), p. 47 Aquesta operació comporta la primera de les tres Citacions Presidencials d'Unitat que guanyà la divisió durant la II Guerra Mundial (les altres dues les obtindria per les batalles de Peleliu i Okinawa.). La batalla tingué un cost de 650 morts en combat, 1.278 ferits en acció i 8.580 baixes per malària i 3 desapareguts en acció.

Després de la batalla de Guadalcanal, la divisió va ser enviada a Melbourne (Austràlia) per descansar i reavituallar-se.Leckie Helmet for my Pillow, p. 147-208 Va ser durant aquesta estada que la divisió va adoptar la cançó tradicional australiana "Waltzing Matilda" com a himne de batalla. Avui dia segueix aquest costum.

La divisió tornaria a entrar en acció durant l'operació Roda de Carro, nom clau de les campanyes a Nova Guinea i a Nova Bretanya. Van desembarcar al cap Gloucester el 26 de desembre de 1943, lluitant a Nova Bretanya fins al febrer de 1944 en llocs com la Cala Suïcida (Suicide Creek) o el Pas Tort (Ajar Ridge). Durant el transcurs de la batalla la divisió va tenir 310 morts i 1.083 ferits. Després de la batalla van ser enviats a Pavuvu, a les illes Russel per descansar.Turner (1997), p. 25-6

La següent batalla va ser la sagnant batalla de Peleliu. Van desembarcar el 15 de setembre de 1944 com a part del III Cos Amfibi. El comandant de la divisió, Major General William H. Rupertus, havia previst que la lluita seria "dura però curta. Durarà 3 ó 4 dies, un combat com a Tarawa. Dur però veloç. Llavors podrem tornar a la zona de descans".Sloane (2005), p. 65 Desmuntant totes les prediccions, només en la primera setmana de combats la divisió va patir 3.946 baixes mentre que asseguraven els camps d'aviació claus.Hastings (2007), p. 116 La divisió va haver de lluitar a Peleliu durant un mes abans de ser rellevada.Sledge (1990), p. 151 Alguns dels combats més sagnants de tota la guerra van tenir lloc en llocs com el Pas del Nas Sagnant (Bloody Nose Ridge) i els passos centrals de l'illa, que formaren la Bossa Umurbogol.Sledge (1990), p. 96, 127–158 El mes de combats contra la 14a divisió japonesa a Peleliu va tenir un cost de 1.252 marines morts i 5.274 ferits.Sledge (1990), p. 155

La darrera campanya de la divisió durant la II Guerra Mundial seria la batalla d'Okinawa. La importància estratègia d'Okinawa consistia en el fet que proporcionaria un port per a la flota, zones d'estada per a les tropes i camps d'aviació propers al Japó. La divisió desembarcà l'1 d'abril de 1945 formant part del III Cos Amfibi. La seva missió inicial, conjuntament amb la 6a divisió de marines era netejar la meitat nord de l'illa, la qual cosa eren capaços de fer ràpidament. El XXIV Corps es trobà una resistència més ben formada al sud, i a finals d'abril la 1a de marines va haver d'anar al sud on rellevà la 27a divisió d'infanteria. La divisió va combatre a Okinawa fins al 21 de juny de 1945, quan l'illa va ser declarada com a segura. La 1a divisió va haver de fer front al 32è Exèrcit japonès en llocs com el Pas Dakeshi, el Pas Wana, el Turó Pa de Sucre (Sugarloaf Hill) o el Castell Shuri (Shuri Castle). Els combats a Okinawa van tenir un cost de 1.655 morts en acció.

Després de la rendició del Japó, la divisió va ser enviada al nord de la Xina com a principal element combatiu del III Cos Amfibi, amb la missió principal de repatriar els centenars de milers de civils i militars japonesos que encara residien allà. Van desembarcar a Taku el 30 de setembre de 1945, aquarterant-se a les ciutats de Tientsin i Peiping (província de Hebei), amb la Guerra Civil Xinesa entre el Kuomintang i el Partit Comunista Xinès per tot arreu. La major part dels membres de la divisió han haver de protegir transports de subministrament, ponts i dipòsits perquè les ciutats continuessin disposant de menjar i carbó. Durant aquest temps van anar lluitant cada vegada més amb els soldats de l'Exèrcit Popular d'Alliberament, que veien els ferrocarrils i d'altres infraestructures com a objectius contra els que llançar els seus atacs.Sledge (2002), p.xx-xxi.

A l'estiu de 1946 la divisió començà a patir els efectes de la desmobilització i la seva eficiència de combat va caure per sota del nivell de temps de guerra; però malgrat això, els seus efectius continuaren a la Xina. Mentre que semblava cada cop més aparent que les negociacions entre les diferents faccions xineses es col·lapsarien s'anà planificant la retirada de totes les unitats de marines de Hebei; i les darreres unitats de la divisió abandonaren Xina l'1 de setembre de 1947.

Guerra de Corea miniatura|Marines de la 1a Divisió en la batalla de la Reserva de Chosin. Després del final de la II Guerra Mundial i de la rebaixa d'efectius de la postguerra, el 1950 la divisió només tenia la força d'un regiment de combat reforçat.Chapin (2000), p. 5 La divisió es formaria al camp de batalla i participaria en l'assalt amfibi d'Inchon a les ordres del general MacArthur.Simmons (2003), p.200. "The Old Breed" va ser la unitat encarregada per encapçalar el desembarcament a Inchon el 15 de setembre de 1950. A Inchon, la divisió va haver de fer front a un dels desafiaments més descoratjadors, car va haver de desplegar-se ràpidament quan encara li mancava el 3r regiment d'infanteria i va rebre l'ordre de llançar un assalt amfibi contra una ciutat i en les pitjors condicions de marea a les que mai s'havia enfrontat. Després de desembarcar van ser traslladats al nord i, després de durs combats a Seül van alliberar la ciutat.