miniatura|Dostoievski Les nits blanques (en rus: Белые ночи, Bélie notxi) és una novel·la curta de l'autor rus Fiódor Dostoievski publicada el 1848. És una de les primeres novel·les que va escriure. Com moltes de les històries de Dostoievski, "Les nits blanques" està explicada en primera persona per un narrador anònim, un jove que viu a Petersburg (actual Sant Petersburg) i que se sent sol. Coneix i s'enamora d'una noia més jove, però l'amor no és correspost, ja que ella enyora el seu amant, amb qui finalment es reuneix.
Títol de l'obra A Sant Petersburg, ciutat situada en una latitud alta, durant les setmanes al voltant del solstici d'estiu es dona el fenomen de les anomenades nits blanques, en les que el sol pràcticament no es pon i la foscor nocturna mai no és completa. Les dues històries d’aquesta novel·la curta (la del narrador i la de Nàstenka) ocorren durant aquesta època de l'any.
Dostoievski també fa al·lusió a les nits blanques a la seva novel·la L'idiota.
Estil El narrador és anomenat narrador personatge perquè la història la explica ell en primera persona des de la seva perspectiva, pensaments i emocions. Només quan Nàstenka explica la seva hstòria es canvia el punt de vista.
L’estil és elegant i cerimoniós, però es permet bromes en una integració de diferents aspectes psicològics que s’esdevé en paral·lel a l’evolució de la relació (fortuïta però decididament volguda) entre els dos personatges principals.
Trama Com en moltes de les obres de l'autor, l'obra està narrada en primera persona per un narrador sense nom. El protagonista és l'arquetip del jove somniador i solitari i imagina constantment la seva vellesa solitària. Durant un dels seus llargs i quotidians passeigs pels carrers de Sant Petersburg es troba amb una jove, Nàstenka. Fins llavors ell mai no havia parlat amb dones i molt menys se n'havia enamorat, però troba quelcom en ella que l'atreu. La narració està estructurada com una sèrie de trobades durant quatre nits i un matí.
Primera nit El protagonista viu una solitària vida a Sant Petersburg, en un petit apartament, amb la seva matrona d'avançada edat i poc comunicativa. Diàriament passeja per la ciutat i canvia el seu hàbit de passeig durant la nit, imaginant la vida de la gent que veu cada dia, i la vida dels edificis. Es troba amb una dona que està plorant, ell comença a parlar-li i els dos s'agraden. En acompanyar-la a casa seva, ella li explica com de sola se sent i es citen per parlar l'endemà amb una condició: que ell no l'estimi.
Segona nit En llur segona trobada, Nàstienka es presenta i els dos es fan amics en contar-se les històries de llurs respectives vides. En un discurs similar al dApunts del subsòl, el narrador dona un grandiloqüent discurs sobre la solitud i la felicitat d'haver trobat companyia, el qual porta Nàstienka a comentar: ...parla vostè com si llegís un llibre. Al final d'un commovedor discurs, Nàstienka li assegura que serà la seva amiga.
La història de la Nàstenka A la tercera part, Nàstenka li narra la seva vida al narrador. Viu amb la seva àvia cega, qui la controla de mode molt estricte. Decideixen llogar l'habitació de la planta de dalt de l'edifici on viuen. Quan el primer hoste morí, fou reemplaçat per un jove distingit però pobre. El noi començà un silenciós corteig prestant-li llibres, entre ells, obres de Walter Scott i Aleksandr Puixkin.
La nit abans que ell deixés la ciutat per treballar a Moscou, Nàstienka s'escapa de la seva àvia i li demana que es casi amb ella. Ell la rebutja, dient-li que no té diners per mantenir-la, però que tornarà un any després. Nàstienka diu que ja fa exactament un any d'allò, però que en cap moment ell li ha escrit ni una carta.
Tercera nit El narrador s'adona que està enamorat platònicament d'ella. No obstant això, l'ajuda a escriure una carta i amaga els seus sentiments envers ella. Esperen la resposta de la carta, però Nàstenka perd l'esperança. Se sent tan còmoda amb el narrador que li conta que l'estima tant com a amic perquè no s'ha enamorat d'ella. El narrador, desesperat pel seu amor no correspost, comença a sentir-se alienat per ella també.
Quarta nit Dos dies després, el promès de Nàstenka no ha aparegut, i finalment ambdós es revelen llur amor, després que Nàstienka digués que ja no s'estimava el desaparegut promès. Fan plans de boda, i ella li ofereix el lloguer de l'habitació de dalt. Quan s'acomiaden, apareix el promès, torna un segon amb el narrador, el besa als llavis, però marxa amb l'altre home.
El matí Al següent dia li arriba una carta, la qual trenca però després compon, dient-li que ella l'estima com a amic, i que espera el seu perdó. Ella el convida a formar part de la seva vida, encara amb el seu promès present. Ell s'hi nega.
Personatges El narrador o somniador: un jove pobre, solitari i fantasiós del que no sabem el nom, que mai no ha tingut una conversa real amb ningú, ni ha tingut amics durant els seus vint-i-sis anys de vida. Viu amb la seva matrona en un petit apartament de lloguer. Es caracteritza pel seu discurs molt literari i la seva timidesa. Tot i això, sempre intenta ajudar. És un home sensible, senzill, honrat, noble i generós. Nàstenka: una jove de disset anys, que viu amb la seva àvia cega i la seva criada sorda. Viu literalment lligada a les faldilles de sa àvia, amb qui passa la major part del temps, amb una agulla imperdible. Està enamorada d'un antic hoste de casa seva, que va prometre-li tornar a visitar-la l'any següent, i passa les nits esperant-lo. El seu nom, Nastenka, que és un diminutiu de Nastasya, prové del nom grec Anastasia, derivat d'anastasis (ἀνάστασις), que significa "resurrecció" o "algú que tornarà a aixecar-se". És un nom escaient per a la història, perquè comporta una sensació de renaixement o despertar, que ressona amb l'arc narratiu de Nastenka: ella és algú atrapada entre el dol d'un amor perdut i l'obertura a noves possibilitats amb el somniador, que finalment experimenta una mena de "resurrecció" emocional quan el seu amant original torna. El promès de Nàstenka: és l'antagonista de la història. És un noi jove, pobre, però d'aspecte distingit, amant de la cultura. Durant la seva estada a Sant Petersburg va prometre's tàcitament amb Nàstienka, però havia d'anar a Moscou a guanyar-hi diners.
Traduccions al català Les nits blanques, traducció del rus de Miquel Cabal Guarro, Barcelona: Angle Editorial, 2015. 8a reimpressió, 2026. ISBN 978-84-16139-66-8. Amb un epíleg de Carlota Subirós. La traducció de Miquel Cabal també és la base de l’edició bilingüe rus-català que la UPF va coeditar amb Angle Editorial per commemorar el bicentenari de Dostoievski, amb pròleg de Pablo Pareja Alcaraz i epíleg de Tamara Djermanovic. Nits blanques. Traducció de Ricard Altés per a la representació teatral de l’obra, dirigida per Carlota Subirós a l’Espai Lliure del Teatre Lliure (2004). Les nits blanques, traducció de Pere Montserrat-Falsaveu feta a partir de la versió en francès. Publicada a Barcelona l'any 1937 per Edicions de la Rosa dels Vents (número 37 de la seva biblioteca), sota la direcció de Josep Jané i Olivé.Cristina BARBÉ ARAGONÈS, “El Servei de Biblioteques del Front la col·lecció conservada a la Biblioteca Pública de Tarragona”, Col·legi Oficial de Bibliotecaris-documentalistes de Catalunya item 47 (2007)
https://www.raco.cat/index.php/Item/article/download/102951/182975
Adaptacions a pel·lícules La història curta de Dostoievski ha tingut Momtes adaptacions cinematogràfiques en moltes cultures diferents. Algunes de les més rellevants són:
Le notti bianche, film italià de Luchino Visconti del 1957; Bélie notxi, film rus d'Ivan Píriev del 1959; Quatre nuits d'un rêveur, film francès de Robert Bresson del 1971; Bélie notxi, una pel·lícula russa de 1992 de Leonid Kvinikhidze; Nits blanques, una pel·lícula iraniana de 2003, dirigida per Farzad Motamen; Iyarkai, una pel·lícula tàmil índia de 2003, dirigida per S.P. Jananathan com el seu debut com a director; White Nights, una pel·lícula americana del 2005 d’Alain Silver; Saawariya, un film hindi del 2007, dirigit per Sanjay Leela Bhansali.
La pel·lícula americana del 2008 Dos amants de James Gray, tot i que no n’és pròpiament una adaptació, es va inspirar en Les nits blanques.
Referències
Categoria:Novel·les de Fiódor Dostoievski Categoria:Obres literàries de la dècada del 1840 Categoria:Obres del 1848 Categoria:Novel·les curtes