miniatura|Lluerna rossa a l'Aquarium Cinéaqua miniatura|Exemplar capturat a Turquia. miniatura|Vista lateral miniatura|Lluerna rossa en un aquàrium miniatura|Dibuix de finals del , a Illustrations d'Ichtyologie ou histoire naturelle générale et particulière des Poissons miniatura|Parella de lluernes rosses a l'aquàrium Nausicaä miniatura|Lluerna rossa a Océanopolis, a Brest miniatura|Segell mostrant una lluerna rossa. miniatura|Exemplar capturat a Marsella. miniatura|Lluernes rosses al mercat de la Haia La lluerna rossa (Chelidonichthys lucerna) és una espècie de peix pertanyent a la família dels tríglids.The Taxonomicon
Altres noms També s'anomena, el biret, el garneu, el garranyeu, la juliola, la juliola de cria, la juriola, la juriola de cria, la lluerna, la lluerna rosa, la lluerna vera, loriol, loriola, el rafec, el rafet, el rafet de verga negra o el viret
Descripció Pot arribar a assolir els 75 cm de llargària màxima (normalment, en fa 30) i els 6 kg de pes. Cap voluminós, triangular i cuirassat de plaques òssies (amb crestes i espines) i amb el perfil més agut que la lluerna garneua (Trigla lyra). Musell poc escotat, amb els dos lòbuls frontals menuts, poc marcats i finament dentats Ulls en posició elevada i més petits que la lluerna garneua. Extrem posterior del cos més prim. Primera aleta dorsal triangular, a la base de la qual hi ha 15 escudets punxents amb l'espina dirigida cap endarrere. Cap i meitat superior dels flancs de color vermell marronós. Dors de color rosat o vermellós amb taques grogues verdoses. Laterals més clars, ataronjats o blancs. La resta del cos, incloent-hi el ventre, és blanquinosa.. Aletes pectorals llargues, amb els tres radis inferiors lliure i mòbils (els quals els serveixen per a desplaçar-se caminant pel fons) i amb la cara externa de color violaci, amb taques vermelloses i amb radis blancs. Cara interna de la pectoral blavosa, amb una taca negra o blava fosca i amb petites taques blanques. Les vores anterior i posterior d'aquesta aleta són vermelles, mentre que l'extrem és blau més clar. L'aleta caudal és vermella amb la posterior blanca. Escates petites. Nombre de vèrtebres: 33-34.Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. , plana 122.Marine Species Identification Portal Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.Baron, J., 1985. Les triglides (Téléostéens, Scorpaeniformes) de la baie de Douarnenez. II. La reproduccion de: Eutrigla gurnardus, Trigla lucerna, Trigloporus lastoviza et Aspitrigla cuculus. Cybium 9:255-281.Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.AsturNatura Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. . Pàg. 70-71.
Reproducció Té lloc del maig al juliol. Els joves troben refugi a les badies poc fondes, les desembocadures dels rius i, fins i tot, els estuaris a finals de l'estiu.Baron, J., 1985. Les triglides (Téléostéens, Scorpaeniformes) de la baie de Douarnenez. II.Marinaro, J.Y., 1971. Contribution à l'étude des oeufs et larves pélagiques de poissons Méditerranéens. V. Oeufs pélagiques de la Baie d'Alger. Bull. Inst. Océanogr. 3(1):1-118.Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres. 524 p.
Alimentació Menja crustacis i mol·luscs,Froglia, C., 1976. Osservazioni sull' alimentazione dei giovani di Trigla lucerna della classe di età a nel Medio Adriatico (Pisces, Triglidae). Arch. Oceanogr. Limnol. 18 (suppl. 3), 365-373. tot i que els individus més grans, que sempre es troben a més fondària, inclouen també petits peixos en llur dieta.
Depredadors És depredada per la círvia (Seriola dumerili).Andaloro, F. i C. Pipitone, 1997. Food and feeding habits of the amberjack, Seriola dumerili in the Central Mediterranean Sea during the spawning season. Cah. Biol. Mar. 38: 91-96.FishBase
Hàbitat És un peix marí, bentònic i de clima subtropical (8 °C-24 °C, 66°N-9°N, 18°W-42°E), el qual viu a fons sorrencs, de grapissar o fangosos a 20-318 m de fondària.Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia i L. Sion, 2005. Deep-water fish fauna in the Eastern Ionian Sea. Belg. J. Zool., 135(2): 229-233.FishBase
Distribució geogràfica