El Premi Stalin era un honor estatal Unió Soviètica, creat per Ióssif Stalin el 20 de desembre de 1939, a fi d'honorar les grans fites creatives en la ciència, l'enginyeria, els coneixements militars, la literatura i l'art soviètics.

El 1966, després de la desestalinització, es convertí en el Premi Estatal de l'URSS, i se sol·licità als guardonats la devolució de les seves medalles, a fi de canviar-les per les del Premi Estatal de l'URSS.

No s'ha de confondre amb el Premi Lenin.

Concessió del premi El Consell de Comissaris del Poble va establir dues ordenances per a la concessió del Premi: el 20 de desembre de 1939, en commemoració del 60è aniversari de Stalin, es decidí crear el Premi Stalin, dotat amb 100.000 rubles, per una tasca destacada en els camps de:Resolució del SNK dels premis i beques. № 351 - 21 de desembre de 1939. les ciències físiques i matemàtiques les ciències tècniques les ciències químiques les ciències biològiques les ciències agrícoles les ciències mèdiques la filosofia l'economia la història i la filologia la jurisprudència la música la pintura l'escultura el teatre el cinema. l'1 de febrer de 1940 es decidí ampliar les categories, atorgant-lo també en la tasca destacada en el camp de la literatura, amb les especificacions de la poesia, la prosa, el teatre i la crítica literària.Resolució del SNK dels premis en nom de la literatura de Stalin. - № 32 - 2 de febrer de 1940

El nombre de premis va modificar-se diverses vegades durant els anys. A més dels premis ja existents, el 1949 va establir-se el Premi Internacional Stalin per la Lluita per la Pau entre els Pobles.

Guardonats amb el Premi Stalin en ciència i enginyeria per any L'enginyer aeronàutic Serguei Iliuxin va ser qui va rebre més Premis Stalin, amb un total de 7. Amb sis guardons estan els directors de cinema Ivan Piriev i Iuli Raizman, el director de documentals Ilià Kopalin, l'actor i director Nikolai Okhlopkov, el poeta i escriptor Konstantín Símonov, el compositor Serguei Prokófiev, l'actor Nikolai Bogoliúbov i els enginyers aeronàutics Aleksandr Iàkovlev, Artiom Mikoian i Mikhaïl Gurévitx

Nota: Aquesta llista no està completa.

1941 Abram Alikhànov: física Aleksandr Braunstein: bioquímica Nikolai Burdenko: neurocirurgia Mikhaïl Gurévitx: enginyeria aeronàutica Serguei Iliuxin: enginyeria aeronàutica Aleksandr Khintxin: matemàtiques Andrei Kolmogórov: matemàtiques Semion Làvotxkin: enginyeria aeronàutica Mikhaïl Lóguinov: disseny d'artilleria Trofim Lissenko: biologia Dmitri Maksútov: òptica astronòmica Vladímir Óbrutxev: geologia Ievgueni Paton: soldadura elèctrica Nikolai Polikàrpov: enginyeria aeronàutica Nikolai Semiónov: física química Serguei Sóbolev: matemàtiques Aleksei Sxússev: arquitectura Aleksandr Iàkovlev: enginyeria aeronàutica Ivan Vinogràdov: matemàtiques Semion Volfkóvitx: química Nikolai Ponomariov: òptica astronòmica

1942 Aleksandr Danílovitx Aleksàndrov: matemàtiques Nikolai Àstrov: enginyer de tancs Ivan Grave: artilleria, per la seva obra "Balística de l'espai semitancat" Serguei Iliuixin: enginyeria aeronàutica Mstislav Kéldix: matemàtiques Issaak Kikoin: física Mikhaïl Koixkin: enginyer de tancs Leonid Mandelstam: física Serguei Rubinstein: psicologia Aleksandr Xmuk: bioquímica Aleksandr Vixnevski: cirurgià Aleksandr Iàkovlev: enginyeria aeronàutica Nikolai Zelinski treballà la química orgànica Ivan BardinPer l'obra "Sobre el desenvolupament de l'economia nacional dels Urals en guerra", Ivan Plótnikov: inventor del cuir artificial kirza Ígor Kurtxàtov: físic (primer grau; amb un grup de l'Institut Ioffe)

1943 Nikolai Àstrov: enginyer de tancs Zinaïda Iermólieva: microbiòloga Serguei Iliuixin: enginyeria aeronàutica Ivan Knuniants: química Feodossi Krassovski: astronomia Semion Làvotxkin: enginyeria aeronàutica Nikolai Polikàrpov: enginyeria aeronàutica Serguei Vavílov: física Vladímir Vernadski: mineralogia i geoquímica Iàkov Zeldóvitx: 2n grau, física - pels seus treballs sobre combustió i detonació Mustafà Toptxibàixev: cirurgià general

1944 Els premis d'aquest any es van anunciar oficialment el 1946.

1945 Els premis d'aquest any es van anunciar oficialment el 1946.

1946 Pàvel Txerenkov: física Víktor Ambartsumian: astrofísica Serguei Iliuixin: enginyeria aeronàutica Mstislav Kéldix: matemàtiques Lev Landau: física Semion Làvotxkin: enginyeria aeronàutica Lazar Liusternik: matemàtiques Dmitri Maksútov: 1r grau, òptica astronòmica Anatoli Maltsev: 2n grau, per la investigació sobre el Grup de Lie Vassili Nemtxínov: matemàtiques Pelagueia Kótxina: matemàtiques Aleksandr Iàkovlev: enginyeria aeronàutica Serguei Vavílov: física Lev Zílber: immunologia Borís Zbarski, bioquímica Nikolai Zelinski, treballà en la química de les proteïnes Konstantín Pétrjak i Gueorgui Fliórov: física (2n grau; per descobrir la fissió espontània) Mark Veinguérov pel desenvolupament de l'anàlisi de gasos òptics i acústics expressos. Valentín Féliksovitx Voino-Iassenetski: medicinaВолобуев Н. Н. Предисловие к пятому изданию // Очерки гнойной хирургии. — М.: БИНОМ, 2008. — С. 6—7. — 720 с. — 3000 экз. — Anatoli Savin, tecnologia Yusif Məmmədəliyev: química Ələşrəf Əlizadəe: geologia

1947 Manfred von Ardenne: per un microscopi electrònic de taula Gueorgui Beríev: enginyeria aeronàutica Nikolai Bogoliúbov: matemàtiques Grigori Aizenberg, científic soviètic i rus en el camp de l'electrodinàmica i la transferència d'informació. Mikhaïl Gurévitx: enginyeria aeronàutica Serguei Iliuixin: enginyeria aeronàutica Artiom Mikoian: enginyeria aeronàutica Aleksandr Iàkovlev: enginyeria aeronàutica

1948 Nikolai Bernstein: neurofisiologia Aleksandr Gapéiev: geologia Mikhaïl Gurévitx: enginyeria aeronàutica Artiom Mikoian: enginyeria aeronàutica Arseni Mirónov: enginyeria aeronàutica Semion Làvotxkin: enginyeria aeronàutica Aleksandr Iàkovlev: enginyeria aeronàutica

1949 Mikhaïl Gurévitx: enginyeria aeronàutica Mikhaïl Kalàixnikov: enginyeria Leonid Kantoròvitx: matemàtiques Borís Kurtxàtov: radioquímica Artiom Mikoian: enginyeria d'avions Nikolaus Riehl: primera classe, per a contribucions al projecte soviètic de la bomba atòmica Iàkov Zeldóvitx: 1er grau, física: per treballs especials (en realitat, per tecnologia nuclear) Anatoli Savin Max Taitz: proves de vol d'avions

1950 Víktor Ambartsumian: astrofísica Serguei Iliuixin: enginyeria aeronàutica Vladímir Afanàssievitx Óbrutxev: geologia Aleksei Pogorélov: matemàtiques Dmitri Skobeltsín: física Ília Vèkua: matemàtiques

1951 Heinz Barwich: 2n grau, física Gustav Ludwig Hertz: 2n grau, física Iuri Krutkov: 2n grau, física Ding Ling: 2n greu literatura per "El sol brilla sobre el riu Sanggan"Lovell, Julia (2006), The politics of cultural capital, (Honolulu:University of Hawai'i Press) , 103 Anatoli Savin Peter Adolf Thiessen: 1r grau, per tècniques d'enriquiment d'urani Borís Vànnikov: administració del programa nuclear soviètic Serguei Vavílov: física Víktor Vinogràdov: filologia Iàkov Zeldóvitx: 1r grau, física – per treballs especials Pàvel Ióssifovitx Andróssov: 2n grau, medicina - per l'acoblador anastomòtic. АНДРОСОВ, Павел Иосифович

1952 Pàvel Txerenkov: física Serguei Iliuixin: enginyeria aeronàutica Aleksandr Nekràssov: enginyeria aeronàutica Feodossi Krasovski, (a títol pòstum): per les seves investigacions sobre l'establiment de la forma i la mida de la Terra. Léon Theremin: famós per la invenció del Theremín, un dels primers instruments musicals electrònics. Serguei Vavílov: física Ivan Iefrémov, per Tafonomia i cronologia geològica Guri Savin: 2n grau, per a la monografia Concentració de tensió al voltant dels forats, Ilià Txerniàiev: Química de primer grau Borís Xixkin i dos altres; per la Flora de l'URSS Lev Landau, Naüm Meiman, Issaak Khalàtnikov: 2n grau, càlculs per al projecte de la bomba atòmica Serguei Merguelian: matemàtiques

1953 Manfred von Ardenne: 1r grau, per a contribucions al projecte de la bomba atòmica soviètica Nikolai Bogoliúbov: física Vitali Guínzburg: 1r grau, física Bruno Pontecorvo: física Max Taitz: prova de vols amb míssils de creuer Vasili Vladimirov: matemàtiques Iàkov Zeldóvitx: 1r grau, física, per treballs especials Isaak Kalàixnikov: 2a classe pel desenvolupament de RDS-6s i RDS-5

1954 Andrei Sàkharov: : 1r grau, física V. Aleksàndrov (), Iu. Bazilevski (), D. Jutxkov (), I. Liguin (), G. Màrkov (), B. Mélnikov (), G. Prokudàiev (), B. Raméiev, N. Trúbnikov (), A. Tsigankin (), Iu. Sxerbakov () i L. Lariónova () – Equip de desenvolupament de Strelà: 1r grau Ígor Tamm: física Ígor Kurtxàtov: física

Guardonats amb el Premi Stalin en literatura i art El premi Stalin de literatura i arts es va establir a principis dels anys quaranta. Durant tot el període de la seva existència, 1706 persones es van convertit en guanyadores de premis i es van gastar 57,7 milions de rubles en pagaments.

A continuació, s'esmenten les persones que van rebre aquest guardó més d'un cop (guanyadors múltiples).

Guanyadors de sis premis Nikolai Bogoliúbov, Ilià Kopalin, Nikolai Okhlópkov, Konstantín Símonov, Serguei Prokófiev, Ivan Píriev, Iuli Ràizman

Guanyadors de cinc premis

Leonid Baràtov Vassili Beliàiev Leonid Varlàmov Ievgueni Vutxétitx Aleksei Diki Vassili Iefànov Oleksandr Kornitxuk Kukriniksi Maria Ladínina Borís Livànov Vera Múkhina Nikolai Miaskovski Mikhaïl Romm Konstantín Skorobogàtov Lídia Stepànova Al·la Taràssova Nikolai Tomski Fiódor Fedorovski Akaki Khorava Nikolai Txerkàssov Mikhaïl Txiaureli Dmitri Xostakóvitx

Guanyadors de quatre premis

Ivan Beliakov Aleksandr Boríssov Nikolai Virtà Mikheïl Guelovani Aleksandr Geràssimov Nikolai Golovànov Aleksei Gríbov Vladímir Dmítriev Víktor Dobronitski Natàlia Dudínskaia Aleksandr Zrajevski Konstantín Zúbov Mikhaïl Kédrov Olga Lepeixínskaia Borís Makasséiev Vera Marétskaia Samuïl Marxak Mikhaïl Oixurkov Piotr Pavlenko Vladímir Petrov Borís Pokrovski Vladímir Rapoport Serguei Semiónov Konstantín Serguéiev Víktor Stanitsin Irakli Toïdze Galina Ulànova Iuri Fàier Aram Khatxaturian Borís Txirkov Aleksandr Xelenkov Aleksei Sxússev Fridrikh Érmler

Guanyadors de tres premis

Alfreds Amtmanis-Briedītis Veriko Anjaparidze Nikolai Ànnenkov Mikhaïl Astàngov Semion Babaievski Gueorgui Bobrov Mikhaïl Bolduman Vassili Vanin Akaki Vassadze Wanda Wasilewska Piotr Víliams Borís Vólkov Borís Bóltxek Serguei Gueràssimov Reinhold Glière Ielena Gógoleva Vera Davídova Mark Donskoi Aleksei Duixkin Aleksei Iermolàiev Mikhaïl Jàrov Rostislav Zakhàrov Aleksandr Zguridi Aleksei Ivanov Ígor Ilinski Dmitri Kabalevski Pàvel Kàdotxnikov Eugen Kapp Roman Karmén Arkadi Koltsati Leonid Kosmàtov Ielena Kuzminà Guiorgui Leonidze Maria Maksàkova Matvei Mànizer Vassili Merkúriev Vladislav Mikoixa Serguei Mikhalkov Ígor Moisséiev Iuri Monglovski Nikolai Mordvínov Mikhaïl Nazvànov Gueorgui Nélepp Valentín Pàvlov Ari Pazovski Vera Panova Aleksei Popov Ióssif Posselski Mark Prudkin Vsévolod Pudovkin Faïna Ranévskaia Mark Reizen Ígor Sàvtxenko Ievgueni Samóilov Samuïl Samossud Lev Sverdlin Nikolai Símonov Rubén Símonov Mikhaïl Slutski Irina Frólovna Sétkina-Nésterova Aleksandr Tvardovski Eduards Tisē Nikolai Tíkhonov Aleksei Nikolàievitx Tolstoi Vladímir Tómberg Natàlia Ujvi Vladímir Frolenko Borís Khaikin Ruvim Khalushàkov Nikandr Khanàiev Aleksandr Khànov Tíkhon Khrénnikov Vakhtang Txabukiani Dmitry Txetxulin Mikhaïl Txulaki Iuri Xaporin Semion Xkóknikov Natàlia Xpíl·ler Maksim Xtraukh Víktor Eissimont

Guardonats amb el Premi Stalin per invencions destacades i millores radicals en els mètodes de producció