Columbus és la ciutat més gran i capital de l'estat estatunidenc d'Ohio. Va rebre aquest nom en honor de Cristòfor Colom i va ser fundada el 1812 a la confluència dels rius Scioto i Olentangy. Va assumir les funcions de capital d'estat el 1816. La ciutat té una economia molt diversa basada en l'educació, les asseguradores, la salut i la tecnologia. És reconeguda com la vuitena ciutat populosa millor habitable als Estats Units pel Money Magazine i com una creixent ciutat global..lboro.ac.uk/gawc/rb/rb5.html GaWC Research Bulletin 5, GaWC, Loughborough University, 28 juliol 1999 Els residents de Columbus són generalment anomenats Columbusites.
El 2005, Columbus va ser classificada com la 15a ciutat més poblada dels Estats Units, amb 730.657 habitants, i la 32a àrea metropolitana més gran d'aquest país. Localitzada a prop del punt geogràfic central de l'estat, Columbus és la seu del comtat de Franklin, encara que algunes parts de la ciutat s'estenen fins al de Delaware i al de Fairfield.
El nom Columbus s'utilitza també per referir-se a l'àrea metropolitana homònima, que inclou altres municipis. D'acord amb el cens nord-americà, l'àrea metropolitana té una població d'1.725.570 habitants i juntament amb Marion i Chillicothe arriba a les 1.953.575 persones.
Història Evidenciat per antigues societats que abundaven la regió propera a la confluència dels rius Scioto i Olentangy. El carrer Mound, localitzat al centre de Columbus, va ser anomenat així per la proximitat amb indígenes nadius. Aquestes civilitzacions van tenir una importància en la història des que els exploradors europeus van començar a moure's cap al sud del Llac Erie. Hi havia un buit de fronteres, però aquests exploradors es van trobar amb persones de les nacions de iamis, delaware, wyandot, shawnee i mingo. Aquestes tribus es van oposar a l'expansió dels Estats Units, desembocant en anys de conflictes. Una decisiva batalla va ser la de Fallen Timbers que va acabar amb el Tractat de Greenville, que finalment va obrir un camí per als nous poblats. Cap al 1797, un jove topògraf de Virgínia anomenat Lucas Sullivant havia fundat un poblat permanent sobre la riba oest del riu Scioto. Com a admirador de Benjamin Franklin, Sullivant va escollir com a nom d'aquesta nova vila fronterera el de Franklinton. Si bé el lloc va ser favorable per la proximitat a rius navegables, el projecte de Sullivant va ser frustrat inicialment quan el 1798, una gran inundació va esborrar el poblat. Malgrat això, el poble va tornar a ser reconstruït.
Segle Després d'arribar a l'estructura d'Estat el 1803, les lluites polítiques internes entre els líders més prominents d'Ohio van acabar amb la transferència de la capital de l'estat des de la ciutat de Chillicothe a Zanesville i novament cap a la primera. La legislatura estatal eventualment va decidir que una nova capital, localitzada al centre de l'estat, era una necessitat. Diversos dels petits poblats i ciutats van presentar una sol·licitud a la legislatura per tenir l'honor de convertir-se en capital estatal, però en última instància una coalició d'especuladors de la terra, amb el suport de Sullivant, van fer la més atractiva oferta a l'Assemblea General d'Ohio. Nomenada en honor de Cristòfor Colom, la ciutat capital va ser fundada el dia 14 de febrer de 1812 sobre la vora superior oposada a la Franklinton del riu Scioto. En aquells temps, l'àrea era coberta per densos boscos, que servien només per a la caça.
El Burough de Columbus [sic] va ser oficialment establert el 10 de febrer de 1816. Nou persones van ser elegides per ocupar els càrrecs d'alcalde, tresorer i altres. Si bé la recent Guerra del 1812 hagués portat prosperitat per a la regió, la subseqüent recessió i els reclams per les terres van amenaçar l'èxit de la nova ciutat. Primerenques condicions van ser abismals, amb els combats freqüents de febres i un brot de Còlera el 1833.
La Carretera Nacional, que unia Columbus amb Baltimore des del 1831, va complementar una nova unió de la ciutat amb el Canal d'Ohio i Erie i va facilitar un augment demogràfic. Una onada d'immigració europea va acabar amb l'establiment de dos enclavaments ètnics als afores de la ciutat. Una significant població irlandesa es va assentar al nord al llarg del carrer Naghten (actualment Boulevard Nationwide), mentre que els alemanys van aprofitar les terres barates del sud, i hi van crear una comunitat coneguda com Das Alte Südende (El vell extrem del sud). La població alemanya de Columbus va crear nombroses cerveseries, el Seminari Luterà Trinitat, la Universitat Capital i també el primer jardí d'infants dels Estats Units. miniatura|esquerra|El Vell Ajuntament, acabat el 1872. Es va cremar el 1921.
Amb una població de 3.500 habitants, Columbus va rebre l'estatut de ciutat el dia 3 de març de 1834. La legislatura va realitzar un acte especial aquell dia, on va concedir l'autoritat legislativa al govern municipal i l'autoritat judicial al batlle. Les eleccions es van organitzar l'abril d'aquell any, on els votants van elegir John Brooks com el primer batlle.
El 1850 el Ferrocarril de Columbus i Xenia va estrenar la primera línea de tren de la ciutat, seguit pel Ferrocarril de Cleveland, Columbus i Cincinnati el 1851. Els dos ferrocarrils es van comunicar a la Union Station del costat est del carrer High just al nord de Naught (aleshores anomenada North Public Lane). El trànsit ferroviari a Columbus es va incrementar (cap a 1875 Columbus era servida per vuit ferrocarrils, i es va construir una nova estació, més ben planejada).
El 7 de gener de 1857, la Statehouse d'Ohio va ser finalment oberta al públic després de vuitanta anys de construcció. Durant la Guerra civil dels Estats Units, Columbus va ser seu del Camp Chase, la base militar més grossa de l'exèrcit federal, que albergava 26.000 tropes i sostenia com a presoners de guerra més de 9.000 Confederats. Més de 2.000 soldats confederats hi són enterrats, el que en fa un dels més grans cementiris del nord del país. En virtut de la llei de Morrill Land-Grant Colleges, la Facultat d'Agricultura i Mecànica va ser fundada el 1870 sobre l'antica finca de William i Hannah Neil.
Cap al final del , Columbus va desenvolupar nombrosos manufactures. La ciutat es va començar a conèixer com la Capital Mundial dels Carruatges, a causa de la presència de més de dues dotzenes de fàbriques de carruatges. Hi destacaven la Columbus Buggy Company, fundada el 1875 per CD Firestone. La Columbus Consolidated Brewing Company també va ser prominent durant aquest temps, i hauria pogut créixer encara més, si no hi hagués hagut l'acció la Lliga Anti-Saloon, un moviment per la temprança a la ciutat veïna de Westerville. Quant a la indústria siderúrgica, un home amb pensaments avançats anomenat Samuel P. Bush va presidir la companyia Buckeye Steel Castings. Els moviments sindicals obrers també hi van ser ben implantats. El 1886, Samuel Gompers va fundar la federació sindical paraigua Federació Americana del Treball i el 1890 s'hi va fundar el Sindicat de Miners Nord-americans.
Segle XX miniatura|Arcs als carrers del veïnat de Short North, l'any 2002 Columbus rebre el sobrenom de «Ciutat de l'Arc» a causa de les desenes d'arcs de metall (antigament de fusta) que travessaven el carrer major durant el . Els arcs il·luminaven la carretera i van servir per posar-hi les catenàries per a alimentar les tramvies. Els arcs van ser suprimits i reemplaçats per fanals el 1914, però l'any 2002 se'ls va reconstruir al districte de Short North.
El 25 de març de 1913, una catastròfica inundació devastar el veïnat de Franklinton, deixant més de noranta persones mortes i sense llar centenars de residents de la riba oest. Per prevenir futures inundacions, el Cos d'Enginyers de l'Exèrcit va recomanar eixamplar el riu Scioto a la part cèntrica de la ciutat, i va construir nous ponts i una paret de retenció al llarg de les ribes. Amb l'economia post-Primera Guerra Mundial, hi va haver un augment en la construcció durant els anys 1920, es van construir un nou Centre Cívic, el Teatre d'Ohio, la torre Leveque i, al nord, un nou estadi. Tot i que l'Associació de Futbol Americà va ser fundada a Canton el 1920, les oficines centrals van ser transferides a Columbus el 1921 i hi van romandre fins al 1941. El 1922, el nom de l'associació va canviar al de National Football League.
Els efectes de la Gran Depressió no hi van ser significatius, gràcies a la diversificada economia de la ciutat, que va ajudar en els preus, lleugerament millors que els seus veïns del cinturó de manufactures. La Segona Guerra Mundial hi va generar un gran nombre de nous llocs de treball, i amb això hi va haver una altra onada demogràfica. Aquesta vegada, la majoria dels immigrants provenien de les «àrees rurals extraordinàriament deprimides» d'Appalachia, que aviat hi van formar al voltant d'un terç de la creixent població. El 1948, el centre comercial Town and Country va obrir les portes als suburbis de Whitehall, que ara és un dels primers centres comercials dels Estats Units. Amb l'arribada de l'autopista interestatal, va créixer el desenvolupament suburbà al centre d'Ohio. Per protegir la taxa tributària de la suburbanització, Columbus va adoptar una política d'unir les clavegueres i les connexions d'aigua en annexió a la ciutat. A principi dels anys 1990, Columbus havia crescut tant que va arribar a ser la ciutat més gran d'Ohio, tant en superfície com en població.
Els esforços per revitalitzar el centre decrèpit han obtingut resultats moderats en les dècades recents. En els anys 1970 vells edificis com l'estació de trens Union Station i l'hotel Neil House van ser enderrocats i reemplaçat per gratacels d'oficines com el Huntington Center. Nous desenvolupaments suburbans com Tuttle Crossing, Easton i Polaris van inhibir el renaixement esperat per al centre. De tota manera, amb l'addició del districte Arena, així com centenars de centres d'unitats residencials, continuen els esforços de revitalització a l'àrea cèntrica.
Geografia miniatura|L'horitzó de Columbus, vist des del Parc North Bank. Segons l'Oficina de Censos, la ciutat té una superfície total de 550,5 km², dels quals 544,6 km² són terres i 5,9 km² és aigua. A diferència d'altres ciutats grans del centre-oest dels Estats Units, Columbus continua ampliant el seu territori per mitjà d'extensions i annexions. És una de les ciutats que més creix, tant en termes de superfície com de població. A diferència de Cleveland i Cincinnati, que són les ciutats centrals amb les dues àrees metropolitanes més grans d'Ohio, Columbus està envoltada per pocs suburbis; des dels anys 1950 les annexions s'han fet una condició necessària per proveir d'aigua i servei de clavegueres, al qual proporciona de drets regionals en gran part d'Ohio Central. Aquesta política és acreditada amb la preservació de la base tributària davant els suburbis nord-americans i ha contribuït a una expansió econòmica contínua, igual que altres ciutats que tenen polítiques similars com San Antonio de Texas.
La confluència dels rius Scioto i Olentangy passa just a l'oest del centre. Nombrosos petits cursos d'aigua travessen Columbus, incloent-hi l'Alum Creek, el Big Walnut Creek i el Darby Creek. Columbus té una topografia relativament plana gràcies a un gran glacera que va cobrir la major part d'Ohio durant la Glaciació de Wisconsin. No obstant això, hi ha diferències d'altitud, amb el punt més alt situat al comtat de Franklin (345 m.) a prop de New Albany i el punt més baix on el riu Scioto deixa el comtat (207 m) a prop de Lockbourne. Els nombrosos barrancs als marges dels rius i cales ajuden a donar una mica de varietat al paisatge. Quant als arbres, els caducifolis són comuns, com l'auró, el roure, la carya, la noguera, l'àlber, l'àlber de Virgínia i per descomptat, el fals castanyer d'Ohio.
Clima