miniatura|Cartell de Comissions Obreres a Granollers per la convocatòria de vaga general. miniatura|Manifestació sindical al Passeig de la Castellana de Madrid. La vaga general espanyola del 2010 (també coneguda com del 29-S) fou convocada pel dimecres 29 de setembre pels principals sindicats (CCOO, UGT), excepte els del País Basc i Navarra. Aquesta vaga, de 24 hores de durada, anà en contra de la Reforma laboral de 2010, promoguda pel govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero i aprovada en el Congrés dels Diputats el 9 de setembre de 2010, entrant en vigor el 19 de setembre del 2010; i contra la Reforma del sistema públic de pensions anunciada pel Govern espanyol. A la convocatòria també s'hi van unir altres sindicats, com la CGT, l'USO o la COS; i diverses organitzacions i associacions nacionals i internacionals. (galeria fotogràfica)
Context polític i social miniatura|esquerra|L'any 2009, el nombre d'aturats a Espanya va arribar al llindar del 20% superant els 4 milions d'aturats, cosa que va provocar malestar social vers el govern. La pretensió d'una reforma laboral va iniciar el seu camí el 2008, durant la crisi econòmica mundial, quan va començar a reflectir-se a l'Estat espanyol amb un fort augment del nombre d'aturats, ben diferent de com es manifestava a altres països amb el mateix context, on el creixement de l'atur fou molt més moderat. L'executiu va manifestar llavors la predisposició a una reforma del mercat de treball per a flexibilitzar-lo, condicionat al fet que els agents socials (patronal i sindicats) arribessin a un acord a la taula de diàleg social.
Després de dos anys sense acords, i després que el govern espanyol s'hagués vist obligat a prendre mesures de control de la despesa pressupostària i d'equilibri del dèficit públic davant la pressió dels mercats internacionals després de la forta apreciació de l'euro respecte al dòlar dels Estats Units i la crisi de Grècia, d'una banda, i el fort descens dels ingressos públics, de l'altra, el govern d'Espanya, mitjançant decret llei, va modificar substancialment el mercat laboral sobre la base de tres eixos: extensió parcial de la indemnització de 33 dies per any treballat per acomiadament improcedent en les contractacions fixes, en perjudici de la figura establerta en l'Estatut dels Treballadors de l'any 1980 de 45 dies d'indemnització per any treballat; reconeixement de les situacions de crisi de les empreses, o empreses amb pèrdues, com a causa objectiva d'acomiadament procedent; i la possibilitat que empresaris i treballadors pactin una no vinculació al conveni laboral vigent en determinats supòsits crítics per a l'empresa, amb l'objectiu de reduir costos.
Les explicacions del perquè Espanya concentra més aturats que la majoria dels estats de la Unió Europea són vàries. La primera és que el mercat laboral espanyol és un dels més rígids del món. Segons l'Ease of Doing Business Index creat pel Banc Mundial, índex que mesura la facilitat per fer negocis en un total de 183 països, Espanya va ocupar el lloc 49 del rànquing mundial en aquest àmbit durant l'any 2011 per sota d'altres països considerats com del Tercer Món. Un altre perquè és el sobredimensionament de certs sectors, els més afectats per les bombolles de preus experimentades en la fase expansiva (principalment i en especial la construcció d'habitatges) cosa que va provocar la pèrdua ràpida del lloc de treball per part dels treballadors més marginals.
Justificació sindical miniatura|Sindicalistes a Madrid a inicis de setembre defensant la convocatòria de vaga. La vaga general va ser convocada contra la Reforma laboral a Espanya del 2010 i l'anunciada modificació del règim de pensions. Segons el preàmbul de la Llei 35/2010, la Reforma tenia com a objectiu essencial contribuir a la reducció de l'atur i incrementar la productivitat de l'economia espanyola. Es dirigia a corregir la dualitat del mercat de treball promovent l'estabilitat en l'ocupació i a incrementar la flexibilitat interna de les empreses.
La Reforma laboral de 2010 (que va ser aprovada amb 168 vots a favor, 8 en contra i 173 abstencions) té com a principals objectius: Reduir la dualitat del mercat laboral espanyol, impulsant la creació d'ocupació estable i de qualitat, en línia amb els requeriments d'un creixement més equilibrat i sostenible. Segon, reforçar els instruments de flexibilitat interna en el desenvolupament de les relacions laborals i, en particular, les mesures de reducció temporal de jornada, com a mecanisme que permeti el manteniment de l'ocupació durant les situacions de crisi econòmica, reduint el recurs a les extincions de contractes i oferint mecanismes alternatius més sans que la contractació temporal per afavorir l'adaptabilitat de les empreses. Elevar les oportunitats de les persones desocupades, amb particular atenció als joves, reordenant per a això la política de bonificacions a la contractació indefinida per fer-la més eficient, fent més atractius per a empreses i treballadors els contractes formatius i millorant els mecanismes d'intermediació laboral.
Per als sindicats convocants, els governants espanyols, els europeus, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional van promoure ajusts brutals com teràpies de xoc per sortir de la crisi de finals de la dècada del 2000 provocada per les polítiques neoliberals i la desregulació dels mercats financers, els costos dels quals es van fer recaure, segons els sindicats, sobre les esquenes dels treballadors i dels pensionistes i no sobre els responsables de la crisi. Les reformes i la reducció de la inversió pública, segons els sindicats convocants, va frenar el creixement econòmic i la creació d'ocupació, i va tenir com a principals víctimes als aturats.
Segons van dir els sindicats, la Reforma laboral només augmentaria la desregulació del mercat de treball (sota l'eufemisme de "flexibilitat laboral") i no serviria per crear ocupació, no reduiria la dualitat del mercat laboral i augmenta la temporalitat i abaratiria l'acomiadament, perquè s'ampliarien les causes per fer-ho més fàcil i es reduirien els drets indemnitzatoris dels treballadors. A més a més, reforçaria el poder empresarial per modificar unilateralment les condicions de treball, debilitaria la negociació col·lectiva (facilitant així a les empreses l'adopció de mesures de desvinculació salarial i inaplicació de compromisos adquirits prèviament en els convenis col·lectius), privatitzaria la gestió de la desocupació i ampliaria el camp d'actuació de les empreses de treball temporal (ETT) als sectors de risc i a l'ocupació pública.
Reaccions prèvies A favor Els mitjans de comunicació com Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio, Agència Catalana de Notícies, l'Agència EFE, La Vanguardia, El País, El Punt i l'Avui van fer vaga i els rotatius La Vanguardia, El Periódico i l'Sport no van imprimir cap exemplar. La Vanguardia, excepcionalment, va oferir de manera lliure l'exemplar del 29 de setembre per Internet. La CCMA, RTVE, IB3 Televisió i Ràdio i RTVV van deixar d'emetre programes en directe a partir de mitjanit.
Entitats i empreses com Intermón Oxfam-Catalunya, SEAT, Nestlé, o Grup Zeta també secundaren la vaga. En molts casos, es van concentrar piquets a les portes d'aquestes empreses. Facua, una organització no governamental espanyola dedicada a la defensa dels drets dels consumidors, es va unir a la vaga i va convocar el "Dia sense Compres" sota el lema "Contra una Europa dominada pel mercat". El Sindicat d'Estudiants va cridar als seus afiliats i seguidors a assistir a les manifestacions per anar, principalment, en contra del capitalisme. Van secundar també la vaga general sindicats i associacions policials, la Unión de Actores, Ecologistes en Acció o la Hermandad Obrera de Acción Católica, entre d'altres.
Els partits polítics Partit Comunista d'Espanya, Izquierda Unida, CUP, ERC i Solidaritat Catalana van mostrar explícitament el seu suport a la vaga general. Aquests partits van participar en les manifestacions que es feien a les principals ciutats.
En contra Per al Partit Popular, el principal partit de l'oposició, i en paraules de Mariano Rajoy, la vaga general era "lamentable". El seu partit es va oposar a la vaga argumentant que "els empresaris ja tenen bastants problemes" i també a la Reforma laboral de l'executiu per considerar-la la "Reforma de l'acomiadament". José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya, va afirmar que els sindicats hi "tenen tot el dret, com el tenen els que volen i tenen la sort de poder fer ús del seu dret a treballar". Celestino Corbacho, Ministeri de Treball d'Espanya, va dir que, després de la vaga, espera poder-se reunir amb els sindicats per debatre sobre les reformes pendents.
Els representants de les associacions empresarials també estaven en contra de la vaga, ja que consideraven que només empitjoraria la situació econòmica. Per al sector empresarial la vaga era "política", ja que "anava en contra de decisions preses en el Parlament".
El Cercle Català de Negocis va mostrar-se en contra de la vaga perquè els convocants "obeïen" a Madrid i van assegurar que "no donarien suport a cap vaga que no pretengués l'assoliment de l'Estat propi". Segons algunes fonts, Abacus Cooperativa va amenaçar alguns treballadors en cas que fessin vaga i el comitè d'empresa de COM Ràdio va denunciar coaccions per mantenir la programació habitual malgrat els serveis mínims.
Transcurs de la jornada miniatura|Manifestació sindical a Sevilla. El dia va transcórrer amb total normalitat amb afectacions puntuals a l'inici de la vaga amb els piquets i els aldarulls a les principals capitals i punts de venda. Moltes publicacions i webs locals van destacar la tranquil·litat que es vivia durant la vaga general al seu municipi o àmbit territorial. A la tarda es van produir manifestacions a totes les grans poblacions d'Espanya.
Segons els sindicats, a Catalunya la vaga la van seguir el 80% dels treballadors, al País Valencià el 78% i a les Illes el 72%; i al total d'Espanya el 70%. Als comerços, segons els sindicats, el seguiment va ser del 85%; i segons la PIMEC, la participació en les petites i mitjanes empreses no arribà al 10%. Segons l'organització patronal CECOT, la incidència de la vaga general en les seves empreses associades va ser del 26,4%. El Govern espanyol es va negar a donar cap xifra sobre el seguiment, ja que deia que el seguiment va ser "desigual" segons els sectors i els territoris i d'"efecte moderat". El seguiment va ser alt a les zones industrials, a les siderúrgiques, a les drassanes, als polígons industrials i a les fàbriques. Als sectors de la sanitat, l'educació i al petit comerç el seguiment fou escàs.
Pels mitjans de comunicació, els diaris El País, La Vanguardia o El Periódico de Catalunya van qualificar el resultat de discret èxit per als sindicats, assenyalant que si la intenció sindical era aturar el país, els sindicats no ho van aconseguir. Els diaris ABC, La Razón, El Mundo i El Economista, entre d'altres, la van qualificar de fracàs per als sindicats perquè no va ser generalitzada, i van ser especialment crítics amb els piquets, i negaren als sindicats la "legitimitat per liderar una protesta general". Tots els mitjans, en general, van destacar que els disturbis causats a Barcelona pels antisistema van ser una manera d'aprofitar-se de la convocatòria de vaga.
El mateix dia de la vaga general a Espanya, a Brussel·les es va produir una "euromanifestació" en contra de les retallades socials a tota la Unió Europea. Hi van assistir desenes de milers persones, entre les quals Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV). Una vaga dels controladors aeris de Brussel·les i aquesta vaga general van afectar els vols d'algues aerolínies com ara Etihad Airways, easyJet o Ryanair.
Al País Basc, els sindicats no van secundar aquesta vaga general perquè ja s'hi va produir una el 29 de juny del mateix any convocada per LAB i ELA-STV i amb el suport de Comissions Obreres.