miniatura |Senyals de prohibició d'activitats; un exemple de control social El control social és un conjunt de pràctiques, actituds, regulacions i normes (explícites o no) establertes dins la societat amb l'objectiu de mantenir l'organització d'aquesta: l'ordre social establert. El control social, per tant, té com a objectiu aconseguir la conformitat dels individus i grups socials envers l'orde social. Són aquestes conductes que eviten, o intenten evitar, la desviació i la marginació.
La vida en societat fa imprescindible que es desenvolupin mecanismes que garanteixin que els membres del grup es comportaran segons els valors i les normes establertes. El control social sempre ha estat associat a la reacció d'una determinada societat davant una conducta desviada. Aquestes reaccions o mecanismes poden presentar-se de maneres diverses. D'una banda, Poden aparèixer de forma informal, per exemple els prejudicis, els valors, les creences, les tradicions, etc. En altres paraules, normes no explícites socialment acceptades que desanimen als individus a desviar-se dels comportaments previsibles. D'altra banda, poden manifestar-se de manera més explícita, com podria ser l'ús de la violència o la força, sancions legals o penals (per exemple, multa o inclús la sanció per pena de mort); aquestes formes més explícites son mecanismes coactius o coercitius. No obstant això, aquest no només va dirigit a perseguir aquells individus que han comès alguna infracció de les normes, sinó que també vetlla perquè la totalitat dels membres d'un col·lectiu es mantingui dins d'uns determinats paràmetres de comportament. Arran de la progressiva complexitat de les societats modernes,Daza, Humberto: La sociedad moderna. Revista Venezolana de Economía y Ciencias Sociales [en linea]. 2010, 16(2), 61-83[fecha de Consulta 2 de Junio de 2021]. ISSN: 1315-6411. aquests mecanismes han progressat i s'han sofisticat amb el pas del temps.
Definició El control social són totes aquelles normes, mecanismes i regulacions que la societat desenvolupa a través de diferents agents, instruments o mecanismes per garantir l'acceptació i el compliment de les normes o pautes de conducta socialment acceptades (les conductes esperades). Malgrat que en el control social es pot realitzar per mitjans coactius; els mecanismes més efectius fan referència a formes no específicament coactives, com els prejudicis, els valors i les creences. La seva essència està constituïda per la socialització, la integració i la pressió que el grup exerceix sobre els seus integrants, tant si són individus com col·lectius. Trobem, per tant, dos subjectes:
Subjecte actiu S'entén per subjecte actiu l'individu o col·lectiu que exerceix la pressió o control sobre un altre/s. A les entitats que exerceixen el control social se'ls denomina òrgans de control social i es defineixen com aquelles societats, col·lectius o vincles socials capaços de produir i aplicar les diverses tipologies de control social. Són exemple de subjectes actius del control social la família, l'estat, l'Església, els partits polítics o els mitjans de comunicació, entre d'altres.
Subjecte passiu Per subjecte passiu s'entén aquell individu o grup que rep la pressió perquè adapti la seva conducta a unes normes socials establertes i predeterminades. Quan l'individu o grup social interioritza els comportaments socials acceptats, desenvolupa l'autocontrol. Així doncs, en l'autocontrol el mateix individu regula la seva conducta d'acord amb les normes que ha adquirit com a seves a partir de l'efectivitat del control social.
Història del terme El concepte de Control Social, no va rebre nom fins a l'any 1894 a la Universitat Stanford pel sociòleg nord-americà Edward Ross. Aquest, el va encunyar com a categoria enfocada als problemes d'ordre i organització social en la recerca d'una estabilitat social integradora que fos el resultat de l'acceptació de valors uniformadors d'un conglomerat humà, heterogeni ètnicament i cultural. Tot i això, sociòlegs com Émile Durkheim ja van teoritzar i treballar el control social de forma abstracta abans.
La posterior evolució del terme està associada al desenvolupament de la sociologia nord-americana i, específicament, a la influència de l'Escola de Chicago. Sociòlegs com George H. Mead, John Dewey, Peter Berger, Ernest Burgess, Clifford R. Shaw, entre d'altres. En aquest context el terme 'control social' fa referència als processos d'interacció com a base de la comunicació social.
Funcionament del control social
Objectius Com s'ha mencionat anteriorment, el control social pretén aconseguir la conformitat dels individus envers les normes socials establertes. Els humans, a diferència d'animals com les abelles o les formigues, no naixem amb característiques biològiques que conformen un ordre espontani dins de les comunitats. Per contra, els éssers humans som socials, tenim una necessitat innata de socialitzar amb altres individus i en néixer no existeix cap pauta biològica que determini el comportament específic en cada situació.
Per aquesta raó, el repetiment de conductes i d'interaccions estableixen el que és esperable que facin els individus en reacció a una situació concreta. L'homogeneïtat de les actituds i comportaments evita conflictes o desorganització social. Es podria dir, que el que vulgarment és considerant com "normal" són els comportaments socials acceptats, els que estan consensuats a partir de la repetició. Per exemple, està socialment acceptat el matrimoni, ja que està vist com a "normal" el fet de participar en la institució social; casar-te és una conducta esperable en els individus i, a més, està recompensada amb un sentiment col·lectiu de suport. En canvi, una persona soltera que no ha format una família es tradueix en un comportament "estrany" i no sol rebre suport, representa un desviament de la conducta esperada. Així doncs, intentar corregir aquests comportaments desviats del previsible i enfocar-los a la conformitat és feina del control social. Cal tenir en compte que les normes socials van canviant durant el pas del temps.
Mecanismes de control social Per tal que el control social sigui efectiu, la societat mateixa desenvolupa certs mecanismes per impedir la desviació. El control social disposa de nombrosos mitjans o sistemes normatius com la religió, la moral, els costums, la teràpia psicològica, el dret civil, etc.; de diverses institucions socials portadores d'aquest com la família, l'església, l'escola, els partits polítics i els sindicats, els tribunals, etc. Els mecanismes de control social vindrien a establir una de les parts primordials de retroalimentació del sistema social per mantenir el seu equilibri. Així mateix constituiria la part conservadora de la societat oposant-se a la reforma i al canvi social. El control social origina sancions des del grup més petit fins a la societat nacional i/o internacional. Se serveix de mecanismes que poden ser des de la funció aculturadora que exerceixen els altres significats des que naixem, fins a l'ordre social, la interiorització de les normes més bàsiques, la guerra, la presó, etc. Aquests mecanismes es manifesten en tres estratègies: la socialització, la prevenció (pressió de grup) i la repressió.
Socialització La socialització es tracta del procés d'interacció entre l'individu i la societat en el qual aquest rep els valors i les normes socials. Comença en el primer moment de contacte amb el grup més pròxim, la família. En el contacte amb aquesta i, posteriorment, amb l'escola els individus comencen a rebre inputs del comportament que és esperat d'ells. Per exemple, quan un nen petit menja amb les mans i els pares li ensenyen que no és un comportament adequat. Aquest procés, Peter L. Berger i Thomas Luckmann l'anomena socialització primària, i està caracteritzada per la interiorització de les normes o conductes en el grup familiar, en l'escola com a institució i en el grup d'iguals (el grup d'amics). Seguidament, comença la socialització secundària, la qual està marcada pel contacte amb entorns més generals de la societat. Els agents socials fora de la família i del grup d'amics, com podria ser la universitat o el lloc de treball nodreixen a l'individu dels valors i les conductes que s'han de seguir per tal d'expressar un comportament adequat en la societat. Així doncs, els agents socials imposen formes de control social a partir de la transmissió d'aquest valor i normes. L'esquema resumeix el concepte.
Esquema 1: Procés: Agents socials:Els individus interioritzen quins són els comportaments socialment acceptats (les normes socials)Socialització primàriaFamília
Escola
Grup d'igualsSocialització secundàriaUniversitat
Entorn de treball
Associacions
Sindicats
Clubs d'oci
Prevenció o pressió grupal La prevenció o pressió de grup és una força externa a l'individu que busca recompensar la conformitat i desanima la desviació. Per tant, a través de diferents vies (com l'educació, la propaganda, la publicitat, les campanyes públiques, etc.) s'evita, o s'intenta, que els individus no desenvolupin certes conductes no afins a les conductes socials acceptades. És una força externa molt poderosa, ja que juga amb la marginació social. Per exemplificar-ho, un cas molt simple és el que pateix una persona la qual no vol o no pot seguir el ritme d'estudi dels seus companys en un entorn educatiu. Aquesta persona no serà tractada com les altres, sinó que els professors i els altres alumnes la tractaran mandrosa, no aplicada o en casos extrems com a insuficient intel·lectualment. Això comportarà a la persona sancions informals i en menys mesures formals (conceptes explicats en el següent apartat) com per exemple comentaris, mirades o inclús l'exclusió d'activitats recreatives. En conseqüència, aquestes accions desanimen als alumnes a seguir el ritme d'estudi i "no quedar-se enrere".
Repressió La repressió és l'expressió més formal del control social. Sol estar caracteritzada per l'ús de les amenaces amb sancions materials, força i incús la violència. La repressió està monopolitzada majoritàriament per autoritats o institucions com l'Estat, la policia, el sistema judicial etc. Un exemple molt clar és el no pagament dels impostos, no seguir la norma comporta sancions monetàries en forma de multes, classificació de la persona com a morosa o inclús sancions penals. Un altre exemple on s'exemplifica més la violència, seria l'ús de la força policial per reprimir una revolta que va en contra de les normes establertes, com podria ser un desnonament. Aquesta expressió del control social, rarament apareix si les altres dues han estat efectives. Retornant a l'exemple, si la persona que no paga impostos s'hagués conformat amb la norma en la socialització, mai hauria pagat cap multa per morosa. Igualment, encara que la persona s' hagués conformat amb el pagament d'impostos, si s'hagués sucumbit a la pressió social com ara altres individus fent males cares, comentaris o sermons de "perquè ha de pagar impostos", l'Estat no hauria d'haver tramitat cap multa.
En definitiva, les expressions més important són la socialització i la prevenció; una bona educació en tots els aspectes fa que previnguem i evitem al mateix temps la repressió. Aquestes tres expressions del control social és classifiquen també de diverses maneres: control social formal, control social informal i autocontrol.
Pràctiques formals Les pràctiques formals de control social fan referència a regulacions socialment acceptades i també a la coacció exercida pel mateix individu sobre si mateix. En aquest sentit, les regulacions més clarament visibles respecte a la idea de control social són aquelles que s'expressen a través de lleis, estatuts i regulacions formals d'obligat compliment per tots els membres d'una societat. Aquesta tipologia de control social també pot estar relacionada amb determinats interessos polítics i l'anul·lació de les expressions polítiques de diversos grups. Aquí alguns exemples: