El Reial Club Deportiu Mallorca Sociedad Anónima Deportiva (abreujat: RCD Mallorca), sovint anomenat només Mallorca, és un club de futbol, fundat el 1916 a Palma amb el nom de Real Sociedad Alfonso XIII. Posteriorment amb l'arribada de la Segona República (1931) es canvià el nom pel de Club Deportiu Mallorca. El 1949 s'hi afegí el prefix Reial.
Història Fundació de l'Alfonso XIII Sembla que dia 5 de juliol de 1894, aparegué a La Almudaina per primera vegada la paraula foot-ball a la premsa mallorquina. El futbol havia nascut a Anglaterra el 1863.
El desembre de 1902 es fundà l'España, el primer equip mallorquí de futbol. A poc a poc, i majoritàriament a través d'entitats ciclistes (esport més popular de l'època a Mallorca), s'anaven creant equips de futbol arreu dels pobles de Mallorca. Com a curiositat, qualcun amb el nom de Mallorca, com per exemple el Mallorca FC, CD Mallorca (un a Manacor, als anys 20, i l'altre a Sevilla, fundat el 1964), però sense relació amb l'equip actual.
El 22 de gener de 1916 es va elegir una junta per dirigir una Asociación de Clubs; aquesta tasca fou efímera, però fou un determinant per a l'aparició d'un nou club a Palma: l'Alfonso XIII FBC. D'aquesta manera l'equip va veure la llum, essent fundat per Adolfo Vázquez Humasqué. Els fets ocorreguts aquell any foren els següents: 27 de febrer: es redacta l'acta de constitució de lAlfonso XIII FBC a Palma. 5 de març: es constitueix la Junta Directiva de l'Alfonso XIII FBC, primera denominació de l'equip que en temps de la República (el 15 d'abril de 1931) s'anomenà Club Deportiu Mallorca i posteriorment Reial Club Deportiu Mallorca. Era presidida per Adolfo Vázquez i es constituí al carrer de Can Armengol de Palma. Hi formaren part les següents personalitats: Vicepresident: Antoni Moner Giral Secretari: Rafael González Vicesecretari: Rafael Mascaró Tresorer: Mateu Palmer Comptador: Pedro Barbarín Vicecomptador: Fernando Pinillos Vocals: Miquel Estades, Miquel Vidal, Josep Llauger i Gabriel Muntaner
Es crearen dos equips. El Alfonso XIII i el Victoria Eugenia com a segon equip o reserva. Es realitzaren proves entre els jugadors més coneguts de Palma. Comptà en un principi amb 140 socis i un local social situat al Born.
Com que la idea de crear l'Associació de Clubs de les Balears no havia arribat a bon port, l'Alfonso s'integrà en l'Associació de Clubs de la Federació Catalana de Futbol.
25 de març: s'inaugura oficialment el primer estadi, el camp de Bons Aires, amb el partit disputat entre l'Alfonso XIII FBC i el FC Barcelona. El resultat va ser de 0 a 5Segons el llibre Història del RCD Mallorca. No obstant al web oficial del club duu un resultat de 0-8 per als visitants. La recaptació fou de 800 pessetes.
Alineació de l'Alfonso XIII: Ferrà, Ballester, Parpal, Calafell, J. Llauger, B. Janer, Vidal, Quint, Ramis, Ferrer i Llabrés. L'àrbitre fou Josep Mascaró.
14 d'abril: es va celebrar una junta general, de la qual va sortir el primer president, Sr. Antoni Moner Giral. 30 d'abril: l'Alfonso XIII va disputar el seu primer partit a la Península. Va ser davant de l'Iluro Mataró i el resultat final, 3 a 3. A la darreria de juny, participà amb el seu filial Progreso en el Trofeo Copa Darder Hermanos amb victòria final contra el Mallorquín. Es pot dir que fou el primer torneig guanyat per l'entitat ciutadana 30 de juny: S.M. El Rei Alfons XIII va honorar l'equip amb el títol de "Real Sociedad", passant a ser el Real Sociedad Alfonso XIII, nom que va mantenir fins al 1931 en què el va canviar pel de Club Deportivo Mallorca. 31 de desembre: guanya la Copa Alfonso XIII, com a amfitrió, disputada contra el Manacor per un resultat de 2-0.
Etapa de l'Alfonso XIII (1917-1931) El maig del 1917 guanyà una Copa cedida pel baró de Güell. A l'octubre del mateix any, participà com a campió de Balears, després de guanyar de forma polèmica el Campionat de Balears, on estaven inscrits ell, el seu filial i els dos equips de La Veda, en el campionat de la Segona Lliga de Catalunya. En aquesta competició s'enfrontà als equips de Club Esportiu Júpiter (campió provincial de Barcelona), Futbol Club Palafrugell (Girona) i Reus Deportiu (Tarragona). Es proclamà Campió de la Segona Lliga de Catalunya, guanyant al Júpiter per 3-2 i a la final, el 14 d'octubre, contra el Palafrugell per 3-1.
El Campionat de Balears de 1919 el guanyà també l'Alfons XIII, enfrontant-se al Monte Pío (4-1) i al Manacor (6-0) i contra el Mahón FC essent la final i imposant-se per 1-0 i 1-1. El trofeu havia estat donat per la mateixa Casa Reial.
En aquest període (1916-1931), només un jugador que hagués defensat els colors del primer equip alfonsí, va arribar a jugar a la Primera Divisió espanyola. Fou Felip Ferrer.
Durant l'any 1920, molts jugadors deixaren l'equip, i el club estigué a punt de dissoldre's, ja que el nombre de socis també davallà a una vintena. Però el 31 de desembre es formà una nova junta directiva presidida per Josep Ramis d'Ayreflor i Rosselló, advocat i regidor de l'Ajuntament de Palma.
El 13 de març de 1921 s'enfrontà per primera vegada al Balears FC, antecedent de l'actual CE Atlètic Balears. També es disputà la Copa Ajuntament de Palma que guanyà l'equip alfonsí. Al setembre del 1922 participà en la Copa Mallorca amb el seu tercer equip, però així i tot també la guanyà. Igualment es proclamà campió de Balears el 1924. miniatura|esquerra|Escut de l'Alfons XIII Aquest mateix any, Ramis d'Ayreflor abandonà el càrrec de president, deixant el club sanejat i l'equip com a campió de Balears, per la qual cosa va ser distingit com a president honorari. 5 anys més tard, el 1929, tornà a la presidència, però al cap d'uns mesos va ser rellevat pel directiu Sebastià Sancho Nebot.
A la temporada 1924/25, amb Antoni Moner de president altra vegada, guanyà el Campionat de Mallorca així com el Campionat Balear, aquest darrer, contra el CD Menorca (1-2/1-0). Per desavinences amb la Federació Catalana, no va participar en el campionat de Segona Lliga de Catalunya, com havia fet altres vegades. El 29 de juny de 1924, en una reestructuració més de la Junta Directiva de l'Alfonso XIII, apareix per primera vegada com a vocal el nom de Lluís Sitjar Castellà, futur darrer president del Alfonso XIII, i primer del CD Mallorca, així com que el camp nou dugués el seu nom. El 21 de setembre, Ramis d'Ayreflor dimiteix com a president, i Antoni Moner altra vegada es fa càrrec del club, ascendint a Lluís Sitjar Castellà, amb només 24 anys, com a vicepresident.
La temporada 1925/26, se celebrà dues vegades el Campionat de Mallorca, després de la suspensió del primer a haver-se jugat alguns partits. Tornà a guanyar el títol, i a la final del Campionat de Balears, es va perdre contra el US Mahón per 1-1 i 1-2. Al juny del 1926, fou elegit nou president, Sebastià Sancho Nebot.
A la temporada 1926/27, tornà a produir-se canvis a la directiva. El 16 de juny de 1926, es creà la Federació Balear de Futbol i al cap de 8 dies, el 24 de juny, l'Alfons elegia per unanimitat, en Junta General, a Lluís Sitjar Castellà com a nou president. El 22 de març de 1927 es tornava a proclamar campió de Balears. Però en una acció inexplicable, el 19 de juny, Lluís Sitjar tornava a ser relegat a vocal i Sebastià Sancho es tornava a fer càrrec de la presidència.
Després d'algunes escissions a la Federació Balear i conflictes amb la Federació Espanyola, al 26 de febrer de 1928, es nomena nova junta directiva encapçalada aquest cop per Manuel Vilallonga, essent vocals els 4 expresidents. Aquesta temporada (1928/29, tornà a guanyar el campionat mallorquí i el de Balears, per 5-1 contra la Unió Sportiva de Maó. Això li va permetre participar en la Copa del Rei.
S'intentà convèncer la Federació Espanyola, perquè pogués participar en el campionat d'Espanya, però se li negava pel fet que el camp de Bons Aires era de terra. A la primera temporada de la lliga no fou inclòs ni a la primera ni a la segona divisió. El 15 de maig es tornà a triar nova junta i tornà a sortir elegit, Josep Ramis d'Ayreflor.
A la següent temporada, es tornà a proclamar campió de Mallorca. El gener del 1930, altra vegada, tornà a la presidència, Sebastià Sancho. A la temporada 1930/31, amb Antoni Parietti Coll com a president, tornà a guanyar el campionat de Mallorca. Posteriorment es proclamà la Segona República, i el 14 d'abril del 1931 es produí el canvi de nom. Passa de ser el Real Sociedad Alfonso XIII i s'anomenà Club Deportivo Mallorca. Tornà a canviar de directiva i fou Lluís Sitjar el que es tornà a posar al front de l'equip mallorquí el 10 de novembre del 1930. La nova junta directiva estava formada per Lluís Sitjar com a president, Gabriel Esteva Llompart (vicepresident), Miquel Seguí Darder (Secretari), Joan Bestard Ramon (sotssecretari), Sebastià Sancho Nebot (tresorer), Josep Valent Barceló (comptador) i els vocals Josep Quint Zaforteza, Gabriel Font Martorell, Arnau Oliver Capó, Federico Pérez Zurbano i Miquel Forteza Fuster.
Així baix aquesta denominació s'aconseguí un campionat de Segona Lliga de Catalunya, 8 campionats de Mallorca, 6 de Balears, el Campeonato del Bloque de Defensa del 1927/28 (no oficial) i dues participacions en la Copa d'Espanya.
Club Deportivo Mallorca (1931-1960) miniatura|Escut del CD Mallorca
La nova junta abans mencionada, estava formada per: Lluís Sitjar Castellà (president), Gabriel Esteva Llompart (vicepresident), Miquel Seguí Darder (Secretari), Joan Bestard Ramon (sotssecretari), Sebastià Sancho Nebot (tresorer), Josep Valent Barceló (comptador), i els vocals Josep Quint Zaforteza, Gabriel Font Martorell, Arnau Oliver Capó, Federico Pérez Zurbano i Miquel Forteza Fuster.
Però per devers maig del 1931 tornà a passar a la presidència, el senyor Antoni Parietti. Llavors es va aconseguir incloure per primera vegada el Mallorca en un torneig espanyol de Lliga. Fou a la temporada 1931/1932 tenint com a adversaris de grup al Sabadell, Badalona, Martinenc, Júpiter i Iberia SC. El 3 de maig del 1932 es va anomenar un triumviratTriumvirat: Grup de tres persones que comparteixen la direcció d'un estat, una organització, etc. del qual el senyor Josep Sancho Nebot en fou el president.
El 23 de juliol de 1932 va ser elegit nou president el senyor Ramon Cavaller. El 1933 tornava a aparèixer l'amenaça de desaparició, ningú se'n volia fer càrrec, i es va triar Miquel Segui Darder com a president, tot i que de manera fugaç, ja que el 15 de juny de 1935, Andreu Homar Rullan va donar una estabilitat a la presidència de l'equip mallorquí.
Del 1934 al 1936 es disputà la Copa Presidente de la República, lligueta en la qual participaven els 4 primers del campionat de Mallorca. El Mallorca en guanyà la primera edició.
Després de la Guerra Civil, a la temporada 1939/40 el Mallorca i el Constància varen ser inscrits en el grup III de la Segona Divisió.
A la temporada 1942/43, fou nefasta i es donaren de baixa 130 dels 140 socis de l'entitat. La Federació Balear, destituí el president Homar i nomenà Antoni Moner cap d'una junta gestora. La temporada següent es designà Lluís Sitjar com a president per 4a vegada.
A la 1943/44 fou campió del grup IV de la Tercera Divisió i després de disputar una sèrie de partits, aconseguí el seu primer ascens a Segona Divisió. La temporada següent, aconseguí la permanència en la darrera jornada en un enfrontament directe contra el Constància que envià els inquers a Tercera Divisió després de dos gols d'Albella i Pocoví i un arbitratge molt polèmic.
El 23 de setembre de 1945, s'inaugura l'Estadi del Fortí amb una cabuda inicial de 16.000 espectadors. L'any 1955 el camp passà a anomenar-se Lluís Sitjar. S'anà ampliant a 25.000 espectadors el 1960 i 31.000 el 1982 per reduir-se el 1998 a causa de les noves normes de seguretat a 17.000 localitats.