Liu Xiaobo (; Changchun, 28 de desembre de 1955 - Shenyang, 13 de juliol de 2017) fou un intel·lectual xinès, activista dels drets humans de la Xina i àmpliament reconegut com a pres polític. Va ser el guardonat del Premi Nobel de la Pau de 2010.
Va ser el president de l'associació d'escriptors PEN Club Internacional entre 2003 i 2007. El 8 de desembre de 2008, Liu fou arrestat en resposta a la seva participació en la Carta 08 (零八宪章) un manifest crític del règim autoritari xinès. Va ser arrestat de manera formal el 23 de juny de 2009, sota la sospita d'«incitació a la subversió del poder d'estat», segons China Review News.Benjamin Kang Lim, China's top dissident arrested for subversion », Reuters, 24-6-2009. Fou jutjat pels mateixos càrrecs el 23 de desembre de 2009 i el 25 de desembre de 2009 va ser condemnat a onze anys de presó i a dos anys de privació de drets polítics, fet que va provocar moltes reaccions internacionals.« Réactions à la condamnation du dissident chinois Liu Xiaobo », Le Nouvel Observateur, 25-12-2009
Mentre estava a la presó va ser nominat per al Premi Nobel de la Pau «pels seus esforços duradors i no-violents en favor dels drets humans a la Xina», fet del qual va ser coneixedor pel seu advocat. Va ser nomenat guanyador del premi el 8 d'octubre de 2010, convertint-se en el primer ciutadà xinès resident a la Xina a rebre un Premi Nobel. Liu Xiaobo és la tercera persona en guanyar un Premi Nobel durant la seva detenció, després de Carl von Ossietzky (1935) i Aung San Suu Kyi (1991),Wachter, Paul (18-11-2010). "Liu Xiaobo Isn't the First Nobel Laureate Barred From Accepting His Prize". AOL News la segona persona (la primera va ser Ossietzky) que es van negar a enviar un representant per a rebre el premi en el seu nom i l'últim premi Nobel de la pau a la presó.China Chides Comparisons Between Nobel Laureates Nelson Mandela and Liu Xiaobo, Time World, 11-12-2013 El fet que Liu Xiaobo guanyés el Premi Nobel de la Pau, va fer que el govern xinès qualifiqués el guardó d'«obscenitat» i Alemanya, França, els Estats Units i el Dalai-lama van demanar que s'alliberés l'activista.
El 26 de juny de 2017, se li va concedir la llibertat condicional per motius de salut després de ser diagnosticat un càncer de fetge en fase terminal, i va ser traslladat a un centre de la Universitat de Medicina de la Xina per al tractament de la seva malaltia per un equip d'especialistes. La Fundació Dui Hua (中美對話基金會 / 中美对话基金会) va dir que no era lliure i que continuava complint la seva condemna en un lloc diferent de la pròpia presó. Human Rights Watch va demanar que Liu Xiaobo pogués triar lliurement un centre mèdic per rebre el tractament adequat.
Va morir el 13 de juliol de 2017 a conseqüència de la seva malaltia. És el segon Premi Nobel de la Pau de morir privat de llibertat, després que el periodista Carl von Ossietzky morís de tuberculosi el 1938 mentre es trobava presoner en un camp de concentració nazi.
Joventut i estudis Liu Xiaobo va néixer el 1955 a Changchun, província de Jilin, de pares intel·lectuals i comunistes; el seu pare va ser professor de la Universitat Normal del nord-est.Jean-Philippe Béja, Introduction, en La philosophie du porc et autres essais, p. 14-15
Liu Xiaobo i la seva família van patir fam durant la gran fam (de 1958 fins a 1961) relacionada amb el Gran Salt Endavant. Entre 1969 i 1973, període de la Revolució Cultural, es va exiliar a Mongòlia Interior amb la seva família. Les escoles estaven tancades i llegia el que podia trobar. El juliol del 1973, es va graduar de l'escola secundària i va ser enviat a la localitat de Sangang, comtat de Nong'an. Després, el 1974, dins de la Campanya d'enviament al camp, va d'anar a treballar en una granja a la província de Jilin.Liu Xiaobo Encyclopédie Universalis Poc després de la mort de Mao Zedong (毛泽东 / 毛澤東), durant un any (de 1976 fins a 1977), va treballar com a pintor de façanes per la Companyia de Construcció de Changchun. Liu va dir que estava agraït a la revolució cultural perquè li va donar la llibertat de fer el que volia, i que li va permetre d'escapar temporalment dels estudis que tenien com a únic propòsit la submissió de l'individu. La lectura de les obres de Marx el va animar a buscar en els grans filòsofs occidentals.Geremie Barmé, Confession, Redemption, and Death:Liu Xiaobo and the Protest Movement of 1989, 34 p. :
Liu Xiaobo va formar part de la primera generació que va accedir a la universitat el 1977 com a resultat de la Revolució Cultural. Va ser admès com a estudiant en la secció de Lletres a la Universitat de Jilin, i va fundar amb sis dels seus companys d'estudis un cercle de poesia anomenat «Els cors innocents» (Chi Zi Xin). Es va llicenciar en literatura el 1982 i va ser admès com a estudiant-investigador a la secció de literatura xinesa de la Universitat Normal de Pequín. El 1984 es va convertir en mestre en la mateixa secció. Aquest mateix any es va casar amb Tao Li, amb qui va tenir un fill, Liu Tao, el 1985.Liu Xiaobo obituary
El 1986, quan va començar el seu doctorat, va publicar crítiques literàries en diverses revistes, escandalitzant als cercles literaris i ideològics pels seus comentaris en contra de les doctrines oficials i de les elits establertes.別無選擇—記1989年前後的劉曉波 United Daily News, Taiwan 2010 A l'any següent, va publicar el seu primer llibre, «Crítica de l'elecció: Diàleg amb Li Zehou», on s'involucra en una crítica del confucianisme i qüestiona a Li Zehou (李泽厚), ideòleg que va exercir en aquella època una gran influència en joves intel·lectuals. Va fer el seu mestratge a la Universitat Normal de Beijing, on ensenyava. El 1988, va defensar la seva tesi doctoral «L'estètica i la llibertat humana», que va ser publicada i es va convertir en el seu segon llibre, marcat pels seus estudis de literatura, per l'estètica occidental i per l'apreciació particuliar de Franz Kafka. Durant el seu mestratge va escriure poemes i va freqüentar els cercles poètics, on va conèixer a Liu Xia i que es va convertir en la seva segona esposa.
Aquest mateix any (quan tenia 33 anys), va viatjar per primera vegada a l'estranger, per participar en una conferència sobre el teatre i el cinema xinès a Oslo, conferència que va considerar «molt avorrida». Després de diversos intercanvis de paraules amb els seus convidats, va escriure a un amic que se sentia tan aïllat en Noruega com en la Xina.Linda Jaivin, A Nobel Affair: Liu Xiaobo, The Monthly. Australian politics, society & culture, 2010 :
Entre 1988 i 1989 va ser professor-investigador invitat a la Universitat de Hawaii i a la Universitat de Colúmbia, als Estats Units.Linda Jaivin: Durant les protestes de la plaça de Tian'anmen de 1989, Liu estava als Estats Units, però va decidir tornar a la Xina per unir-se al moviment. Més tard va ser nomenat un dels «quatre junzis de la plaça de Tian'anmen» per persuadir els estudiants d'abandonar la plaça i estalviar centenars de vides. Aquest any també va veure la publicació del seu tercer llibre, «The Fog of Metaphysics», una revisió exhaustiva de les filosofies occidentals. Aviat, totes les seves obres van ser prohibides.
Els seus punts de vista polítics L'occidentalització de la Xina El 1988, de pas per Hong Kong (en aquell moment encara concessió britànica), va dir, en una entrevista a la revista de Hong Kong Liberation Monthly, que «si han calgut 100 anys de colonització a Hong Kong per a ser el que és, llavors caldran 300 anys de colonització a la Xina per convertir-la com Hong Kong, però no estic segur que 300 anys siguin suficients per aconseguir una veritable transformació històrica». Liu Xiaobo també va dir que «la modernització és sinònim d'occidentalització total», i que «decidir viure significa triar la forma de vida occidental. La diferència entre la manera del govern occidental i la manera del govern xinès és la mateixa que entre l'ésser humà i el no humà, no hi ha compromís. L'occidentalització no és l'elecció de la nació, sinó de la raça humana».Entrevista a Liu Xiaobo en Liberty Monthly, Desembre 1988
El sinòleg Jean-Philippe Béja posa aquestes paraules en el seu context de 1988. Durant els últims 20 anys de govern de Mao Zedong, la Xina es trobava en una situació dramàtica i molts xinesos, fins i tot dins del Partit Comunista Xinès, temien l'èxit de la colònia de Hong Kong, amb la seva llibertat i prosperitat. La cultura tradicional i el «feudalisme» maoista es van començar a veure com els principals obstacles per a la modernització.Liu Xiaobo, Jean-Philippe Béja, La Philosophie du porc et autres essais, p. 17 i 18:
Tot i que aquestes paraules van ser usades contra ell pel govern xinès, Liu va dir el 2006 que no tenia la intenció de retirar-les.
La política exterior dels Estats Units d'Amèrica El 1996, en un article titulat «Lliçons de la Guerra Freda», va dir que «el món lliure, dirigit pels Estats Units, ha lluitat contra tots els règims que trepitgen els drets humans». Les principals guerres dutes a terme pel govern dels Estats Units són, segons Liu, «defensables èticament».Barry Sautman i Yan Hairong, Do supporters of Nobel winner Liu Xiaobo really know what he stands for? :
El 2004, va publicar un article titulat «Victory to the Anglo-American Freedom Alliance», on qualifica les guerres empreses pels Estats Units després de la Guerra Freda, com «el millor exemple de com s'han de dur a terme les guerres en la civilització moderna»; ell va predir que «naixeria un Iraq lliure, democràtic i pacífic».
Durant l'elecció presidencial dels Estats Units de 2004, va felicitar al president sortint, George Bush, pel seu esforç en la guerra a l'Iraq, i va retreure al candidat demòcrata, John Kerry, de no donar suficient suport a les guerres estatunidenques. Va declarar que «independentment de la gravetat dels riscos de derrotar a Saddam Hussein, la manca d'acció portaria a riscos encara més grans, com ho va demostra la Segona Guerra Mundial i l'11S!». Segons la seva opinió, «la guerra contra Saddam Hussein és justa, la decisió del president Bush és la correcta».Liu Xiaobo, "Barry Sautman i Yan Hairong, Do supporters of Nobel winner Liu Xiaobo really know what he stands for?
Per Barry Sautman i Yan Hairong, Liu Xiaobo és «un neoconservador i neoliberal fet amb el motlle dels Estats Units, un apologista no pas de la pau sinó de les guerres comeses pels Estats Units i els seus aliats».Barry Sautman, Yan Hairong, The “Right Dissident”: Liu Xiaobo and the 2010 Nobel Peace Prize, Positions: East Asia Cultures Critique, Volum 19.2, 2011, p. 581-613 , resum :
El sistema polític i econòmic contemporani xinès El 2008, Liu va participar en la redacció de la Carta 08. D'acord amb Arnaud de La Grange, aquesta carta presenta un programa de dinou punts per a reclamar els drets humans i la democratització del sistema polític xinès actual.Arnaud de La Grange, corresponsal a Pequín, Le Figaro, 2009]. Per la seva banda, Barry Sautman i Yan Hairong escriuen que Liu Xiaobo reclama, en la carta, l'establiment d'un sistema polític de tipus occidental a la Xina i la privatització de les empreses de propietat de l'Estat i de les terres de cultiu.Barry Sautman i Yan Hairong, Do supporters of Nobel winner Liu Xiaobo really know what he stands for?, en la web guardian.co.uk, 15-12-2010. El Diari del Poble (人民日报) indica en un article del 29 d'octubre de 2010 que la Carta 08 «s'oposa a la dictadura democràtica popular, al socialisme i a l'estructura unitària de l'Estat, consagrades dins de la Constitució xinesa».Qui est vraiment Liu Xiaobo ?, Le Quotidien du Peuple en ligne