Els miserables (títol original: Les Misérables) és una novel·la escrita en francès per l'escriptor Victor Hugo i publicada el 1862. La novel·la transcorre a França durant la primera meitat del . És un referent de la novel·lística romàntica.
La novel·la transcorre al voltant de la vida d'un expresidiari, Jean Valjean, que després de passar molts anys a la presó intenta iniciar una nova vida, però continua arrossegant el seu passat. Coneixerà en Gavroche i un revolucionari fill de burgesos, que estan inspirats en els acompanyants de la "Llibertat" en la pintura de Delacroix La llibertat guiant el poble.
La novel·la permet als lectors apropar-se a la història de la França propera a Victor Hugo, com ara la Revolució francesa del 1789, l'Imperi napoleònic, la Restauració de Lluís XVIII i Carles X, la Revolució de juliol i la Rebel·lió de juny. Al llibre Hugo fa una anàlisi d'aquests esdeveniments històrics i d'altres esdeveniments socials i culturals com les condemnes a la guillotina.
Estructura La novel·la està dividida en cinc volums: Fantine Cosette Marius L'idil·li del carrer Plumet i l'epopeia del carrer Saint-Denis Jean Valjean
També, cada part consta de vuit o més «llibres», dividits en diversos capítols. Cada capítol és relativament curt, normalment d'unes poques pàgines. Això no obstant, el llibre en la seua totalitat és bastant més llarg que la majoria de les novel·les; supera sense problemes les mil cinc-centes pàgines en les edicions íntegres. Les quals són de fàcil assimilació i, en llegir-les, són de fàcil comprensió i enteniment.
Volum I: Fantine Aquest volum és una oportunitat per presentar els personatges que segueixen Jean Valjean des del principi fins al final de les seves aventures.
L'acció de l'obra comença l'any 1815, parlant del bisbe de Digne, monsenyor Myriel, de gran bondat i generositat amb els pobres. Viu amb la seua germana fadrina i amb una serventa en un antic hospital. Es descriu com era la seua vida, totalment apegada a les seues creences religioses, fins al punt de passar per greus problemes econòmics.
L'acció comença amb l'arribada de Jean Valjean, el personatge principal de l'obra, després d'una sentència de dinou anys de presó: víctima d'un tràgic destí; originalment, sentenciat a cinc anys de presó per robar pa per alimentar la seva família, veu ampliada la seva sentència després de diversos intents de fuga. El seu passat com a convicte l'aclapara i, en cada ciutat que passa, sent la negativa de donar-li faena per ser un exconvicte amb un passaport groc, universalment rebutjat; i només el bisbe Myriel li obre la porta per oferir-li aliment i refugi. Jean Valjean mostra un odi-amor i ressentiment amb la societat i, poc conscient dels seus actes, roba plata del bisbe i fuig per la finestra. Quan és detingut i portat per la policia davant del bisbe Myriel, aquest decideix perdonar-lo i li regala la plata.
Simètricament a l'ascensió de Jean Valjean amb la seva redempció, som testimonis de la caiguda de Fantine. Al principi, Fantine és l'amant d'un estudiant, Félix Tholomeys, i viu a París. Quan l'estudiant decideix tornar al seu lloc d'origen, abandona Fantine i la seva filla Cosette. Fantine decideix tornar al seu lloc d'origen, però, per no dur l'estigma de mare soltera, ha de deixar Cosette, només amb tres anys, a cura dels Thénardier. No la veurà mai més. Els Thénardier van exigint més i més diners a Fantine per cuidar la seva filla, mentre Cosette està esclavitzada. Fantine va entrant en decadència fins a arribar a la prostitució i acaba morint.
Al poble de Fantine, Montreuil-sur-Mer, hi ha un nouvingut que ha reactivat pràcticament sol l'economia de la regió. Fa molts diners, però té consciència social, i contribueix generosament al benestar del poble. En reconeixement, l'en fan batlle. Es fa dir Monsieur Madeleine, però en realitat és Jean Valjean, que redreça la seva vida, i torna a la comunitat el favor que li havia fet el bisbe Myriel.
El comissari de Montreuil, Javert, però, creu reconèixer Valjean com a ex-convicte del penal de Toló, i és dels pocs habitants del poble que no admiren el seu batlle, fins al punt de denunciar-lo. No obstant, l'atzar vol que en aquell moment, la justícia hagi detingut un pobre diable, Champmathieu, erròniament identificat com a Jean Valjean i condemnat en el seu lloc. El veritable Jean Valjean veu l'oportunitat de reintegrar-se definitivament a la societat. Però Victor Hugo no ho vol. Per a ell, l'honestedat és un compromís. Després d'una llarga nit de vacil·lació, Madeleine/Valjean decideix que, per compromís ètic, ha de declarar al judici de Champmathieu que ell és Jean Valjean, renunciant a la seva privilegiada posició. Escapa a la justícia, però torna clandestinament per complir amb una última promesa realitzada en el moment de la seva mort a Fantine, a qui prèviament havia ajudat: ha de salvar Cosette, esclava del matrimoni Thénardier.
Volum II: Cosette El llibre comença amb una llarga descripció (una sisena part del volum) de la batalla de Waterloo. Al final de la batalla, trobem Thénardier robant els morts, i salvant, sense voler, la vida de Pontmercy.
Jean Valjean, forçat a Toló, demana que li treguin els grillons per salvar heroicament un treballador de les drassanes. Mentre baixa, cau ell a l'aigua, i no el veuen més. Tothom el dona per mort. En realitat, però, aconsegueix d'escapar-se, i va a buscar Cosette a can Thénardier. Poc abans, hem sabut que Cosette viu totalment esclavitzada, vestida amb parracs hivern i estiu, i passant gana. Valjean havia aprofitat la seva primera fuga per amagar la seva fortuna en un bosc de Montfermeil, i, quan torna, coneix Cosette, i l'allibera dels Thénardier a canvi de pagar-los els deutes (1.500 francs). Valjean compleix la promesa que li havia fet a la Fantine; coneix per primera vegada l'amor (paternal) envers Cosette, i Cosette pot ser una nena i jugar per primera vegada a la vida. Es traslladen a un suburbi de París, i comencen una vida senzilla, però feliç.
Però el comissari Javert, que ara treballa a París, sent a parlar de la desaparició de Cosette (els Thénardier, en un primer moment, havien justificat la seva desaparició dient que havia estat raptada) i comença a sospitar que en Valjean no és mort de veritat. Al final, el localitza, però Valjean se n'adona i fuig amb la Cosette. Després de perseguir-lo per mig París, li perd la pista quan estava totalment rodejat. Valjean s'ha enfilat a la paret d'un convent de clausura i s'hi ha amagat. Dins del convent, s'hi troba en Fauchelevent, un antic carreter de Montreuil-sur-mer a qui li havia salvat la vida, que hi treballa de jardiner. Fauchelevent està molt content d'acollir-lo, i fa per manera que les monges li permetin de quedar-se com a ajudant del jardiner, i que acullin la Cosette al seu internat.
Victor Hugo aprofita l'arribada de Valjean al convent per fer una llarga digressió, on, després de descriure amb tot detall el convent, la seva organització i la seva història, exposa les seves opinions sobre la religió, la filosofia, i les maneres de practicar-les.
Volum III: Marius El volum III avança 8 o 9 anys, i comença donant protagonisme a personatges nous, i alguns altres que només s'havien esbossat. Apareix Gavroche, el tercer fill dels Thénardier, que el tenen abandonat. Viu al carrer i amb prou feines visita la seva família de tant en tant, perquè ni li fan gaire cas, ni li donen res per subsistir.
Els Thénardier han canviat de nom, per escapar dels creditors. Ara es fan dir Jondrette, i viuen sense saber-ho a la mateixa casa-pensió on s'havien refugiat Valjean i Cosette abans de fugir cap al convent.
També sabem de la vida de Pontmercy, l'oficial que Thénardier havia reanimat després de la batalla de Waterloo, quan l'havia pres per mort i li robava els objectes de valor. Després de vint-i-cinc anys servint l'exèrcit francès en les guerres de la Revolució Francesa i les Napoleòniques, fou premiat amb el rang de coronel i una baronia per l'Emperador en persona. Però amb la derrota i la restauració francesa, els títols atorgats per Napoleó no foren reconeguts. Es va haver de retirar en la pobresa. En enviudar, el seu sogre el va obligar a deixar el seu únic fill Marius al seu càrrec, amb l'amenaça que si no, el desheretaria. El sogre era reialista i odiava els bonapartistes. Marius va créixer creient-se ignorat pel seu pare. Només després de la seva mort es va adonar que el seu pare no havia deixat mai de seguir-lo d'amagat. Llavors es va interessar per la seva història, i va passar a admirar-lo profundament. Després d'una discussió amb el seu avi per motius polítics, va abandonar la casa familiar. Va acabar els estudis d'advocat, però no exercia. Treballava fent traduccions i alguns escrits per un sou modest. Coneix els "amics de l'ABC", un grup heterogeni de discussió política republicana. Ells el fan evolucionar políticament del bonapartisme al republicanisme.
En una nota pòstuma, el seu pare li demanava al seu fill que fes tot el bé possible a qui li havia "salvat la vida" a Waterloo, en Thérnardier. Tot i buscar-lo activament, no l'havia pogut trobar. Poc es pensava que era justament el seu veí de pensió.
Marius es fixa en una parella que passen estones, com ell, al jardí de Luxemburg. Un és un senyor gran amb cabell blanc, i l'altra és una noieta d'uns quinze anys. Marius s'enamora profundament de la noia, tot i que, per timidesa, ni tan sols li coneix la veu. Després de mesos de fer-se el trobadís al jardí, els segueix per saber on viuen; però poc després, el vell i la noia canvien d'adreça i Marius els perd la pista, desesperant-se.
Al cap d'un temps, la filla dels veïns de pensió li demana caritat. Li explica una història d'urgència extrema, i li dona pràcticament tots els seus estalvis, tot i que ell, com s'anirà veient, encara està més necessitat. Per curiositat, mira per un forat de l'envà, i s'adona que la família es dedica professionalment a enredar gent generosa perquè els facin caritat. És testimoni de la preparació d'una visita d'un nou benefactor: apaguen el foc, trenquen un vidre de la finestra (ferint de passada una de les filles amb el vidre), i esbotzen una cadira. Quan apareix el "filantrop", com en diuen, Marius queda astorat: són justament la parella del jardí de Luxemburg. En Thénardier/Jondrette li treu amb una història inventada tots els diners que porta a sobre, i fins i tot li deixa l'abric i li promet que tornarà a la tarda amb més diners per pagar-li els deutes del lloguer.
Quan marxa, en Thénardier explica a la seva dona que ha reconegut en el "filantrop" l'home que s'havia endut la Cosette, i que per tant, la noia elegant que l'acompanyava era la mateixa Cosette. Foll de ràbia i enveja per les diferents trajectòries a la vida, decideix parar-li una trampa, amb la col·laboració de destacats criminals dels baixos fons. Marius ho sent, i, per protegir la seva estimada, ho denuncia a la policia. Allà es troba el comissari Javert, que li dona dues pistoles, li demana la clau de la pensió, i li indica que dispari quan vegi que s'està duent a terme el crim.
Quan arriba el moment de la veritat, en Thénardier comença a insultar el "filantrop", l'agafa per sorpresa, el redueix i li diu el seu nom real. El filantrop (de fet, fa estona que el lector ha identificat en Jean Valjean) fa veure que no el coneix de res, però Marius queda paralitzat en un dilema. Per una banda, ha trobat el salvador (suposat) del seu pare a qui tenia com a missió d'afavorir; per l'altra, aquest home és un bandit que amenaça el suposat pare de la seva estimada. En comptes de disparar la pistola i avisar la policia, es queda mirant l'escena.