Metropolis és una pel·lícula expressionista alemanya feta durant el curt període de la República de Weimar. Dirigida pel director de cinema austríac Fritz Lang i estrenada el 1927, la pel·lícula és muda i en blanc i negre. Ha estat subtitulada al català.

Argument Metropolis és una megalòpolis dividida en dos: la ciutat alta, on viuen les famílies dirigents, els fills dels quals viuen envoltats d'oci, luxe i diversió; i la ciutat subterrània dels treballadors, on aquests fan funcionar la ciutat.

Maria (Brigitte Helm), una dona de la ciutat baixa que intenta promoure l'entesa entre dirigents i treballadors, porta de manera clandestina nens obrers a visitar els jardins del Club dels Fills a la ciutat alta. En fan tornar el grup però Freder Fredersen (Gustav Fröhlich), el fill de Joh Fredersen (Alfred Abel), dirigent de Metropolis, queda fascinat per Maria. Mirant de trobar-la, baixa a la ciutat dels treballadors, on és testimoni de les dures i deshumanitzadores condicions de treball dels obrers i d'un accident laboral provocat per aquestes condicions. Freder, delirós, ho compara amb els sacrificis humans al déu Moloc mencionats a la Bíblia.Levític 18,21; 20,2-5; 2 Reis 23,10; Jeremies 32,35

Alarmat, Freder va a veure el seu pare per alertar-lo sobre l'accident i les condicions extremadament penoses en què treballen els obrers, i per als quals demana més bon tracte. Joh s'hi nega, cosa que enutja Freder. Veient les idees que son fill comença a tenir, el fa seguir per un espia (Fritz Rasp). Joh també despatxa en Josaphat (Theodor Loos), un dels directius, que intenta suïcidar-se; però Freder aconsegueix aturar-lo i hi entaula amistat.

Freder torna a la ciutat dels treballadors on, veient un obrer prop de l'esgotament (Erwin Biswanger), decideix substituir-lo. Després d'una penosa jornada de treball, va a una reunió secreta a les catacumbes tot seguint un plànol que ha trobat a la butxaca de l'uniforme que havia intercanviat amb l'obrer que havia reemplaçat. A la reunió, hi descobreix Maria que s'adreça als obrers i predica una versió modificada de la història de la torre de Babel. Segons Maria, cal esperar l'arribada d'un messies (el mediador) que serà el cor que unirà el cap (els dirigents) i les mans (els obrers) cap a un objectiu comú. Freder proclama ser aquest mediador davant Maria i els dos es besen.

Mentrestant, Joh rep els plànols trobats a les butxaques d'alguns obrers. Va a l'inventor Rotwang (Rudolf Klein-Rogge), que, en un foll intent de tornar a la vida la dona a qui estimava (la dona de Joh i mare de Freder), ha creat un robot androide (interpretat també per Brigitte Helm). Rotwang reconeix el plànol i porta Joh a les catacumbes on es manté la reunió secreta. Joh descobreix la reunió sense reconèixer-hi el fill entre la multitud i comença a ordir una manera de tallar de soca-rel les pretensions dels treballadors. Per la seva banda, Rotwang, que sí que hi ha reconegut Freder, comença a ordir pel seu compte la venjança contra Joh.

Seguint el pla de Joh, Rotwang segresta Maria i en transfereix la fisonomia al robot. Joh ordena a la falsa Maria que destrossi la fe dels treballadors en Maria i el mediador a través d'una rebel·lió fallida, sense saber que Rotwang ja li ha instruït que, quan provoqui una rebel·lió, s'asseguri de destrossar les màquines que fan funcionar Metropolis, i d'encisar i distreure els dirigents, fent-los encara més decadents. Freder veu son pare amb la falsa Maria i perd el coneixement.

Quan Freder es recupera, Josaphat li diu que una tal Maria es dedica a temptar els dirigents i a predicar la revolta entre els treballadors. Freder i Josaphat baixen a les catacumbes i acusen la falsa Maria, però els treballadors es giren contra Freder i surten en peu de guerra a destrossar les màquines que fan funcionar Metropolis. No s'adonen, però, que destrossar la Màquina Cor provoca inundacions a la ciutat dels treballadors, on hi han deixat els fills. Per sort, Freder, Maria i Josaphat els han pogut salvar. Creient que els fills són morts, busquen a Maria, que acusen de bruixa, i volen matar-la en venjança. Mentrestant un delirós Rotwang creu veure en Maria la seva estimada i la persegueix. Tot culmina amb els treballadors cremant la falsa Maria en una foguera i Freder rescatant la Maria real de les urpes de Rotwang.

En l'escena final de la pel·lícula, Freder veu com el capatàs dels obrers (Heinrich George) i el seu pare encara tenen recels l'un de l'altre. És aleshores quan fa valdre el seu rol de mediador per fer que s'entenguin. miniatura|alt=El robot (Maschinenmensch) de Metropolis, una de les icones més reconeixibles de la pel·lícula|El robot (Maschinenmensch) de Metropolis, una de les icones més reconeixibles de la pel·lícula

Repartiment principal Alfred Abel: Joh Fredersen, l'amo de Metropolis Brigitte Helm: Maria / l'androïde Gustav Fröhlich: Freder, el fill de Joh Fredersen Rudolf Klein-Rogge: Rotwang, l'inventor Theodor Loos: Josaphat, el braç dret de Joh Fredersen Fritz Rasp: l'home prim Erwin Biswanger: Georgy, n°11811 Heinrich George: Grot, el contramestre, guardià de la màquina central

Equip tècnic Direcció artística: Otto Hunte, Erich Kettelhut, Karl Vollbrecht Direcció de fotografia i càmeres: Karl Freund, Günther Rittau Efectes especials: Eugen Schüfftan Música: Gottfried Huppertz Escultor: Walter Schulze-Mittendorff Vestuari: Aenne Willkomm

Influències En la creació de Metropolis Fritz Lang i Thea von Harbou partiren d'un popurri eclèctic d'influències estètiques i filosòfiques, des de la iconografia bíblica a la novel·la romàntica.

Els temes de Metropolis son inspearables del context polític i social de l'època de la República de Weimar. Aquest és un període caracteritzat per batalles campals entre l'esquerra i la dreta (per exemple entre espartaquistes i grups paramilitars de dretes) que deixaven el país políticament paralitzat, el naixement incipient de la societat de consum, i una forta desigualtat social i econòmica. La barreja de violència, àmbient decadent i misèria econòmica a Berlín el 1925 (fins al punt de ser anomenada la «Babiló d'Europa») es veu reflectida en la fictícia Metropolis de Lang i Von Harbou.

A través del diari de lectura de Von Harbou, s'han pogut destilar les influències literàries de Metropolis. Aquestes fonts literàries inclouen novel·les de temàtica social o de ciència-ficció com ara L'Ève future (1886) d'Auguste Villiers de L'Isle-Adam, on apareix l'androide Hadaly, Les Cinq Cents Millions de la Bégum (1879) de Jules Verne, Les Condamnés à mort (1920) de Claude Farrère, The Sleeper Awakes (1899) i La màquina del temps (1895) de H. G. Wells, i Frankenstein (1818) de Mary Shelley. També foren consultades obres teatrals com la trílogia Koralle, Gas I i Gas II de Georg Kaiser (1917-1920), Die Maschinenstürmer (1922) d'Ernst Toller, i R.U.R (1920) de Karel Čapek.

Una influència destacable és el mite grec de Prometeu, filtrat a través d'interpretacions romàntiques i marxistes, on Prometeu és fet símbol de l'alliberació i nexe entre divinitat i humanitat. Especialment influent fou la versió del mite de Goethe, ja que tant Lang com Von Harbou eren admiradors de la seva obra. Prometeu proveeix l'arquetip mític sobre el qual es construeïx el protagonista Freder i el seu rol de mediador.

L'estil de Metropolis beu dels estils arquitèctonics i decoratius del moment com ara l'art déco i l'estil Bauhaus. També s'inspira en corrents artístics del moment, especialment l'expressionisme i el naixent surrealisme

Lang afirmà que la seva primera vista de la ciutat de Nova York, il·luminada amb tot de llums elèctriques durant la nit, mentre hi arribava en vaixell el 1924, va ser una forta influència. Les visites de Lang i Pommer a diversos sets de filmació americans, on pogueren observar les tècniques i estils de la indústria cinematogràfica americana, influenciaren la producció de la pel·lícula. miniatura|alt=Panorama urbà de Nova York el 1922, la visió nocturna del qual inspirà a Fritz Lang|Panorama urbà de Nova York el 1922, la visió nocturna del qual inspirà a Fritz Lang

Els escenaris i vestuari es concebiren sota l'influencia de la pel·lícula soviètica de ciència-ficció Aelita de Iàkov Protazànov, estrenada el 1924, que és l'adaptació d'una novel·la d'Aleksei Nikolàievitx Tolstoi.

Una molt possible influència fou l'artista Paul Citroen i més particularment el seu fotomuntatge titulat "Metropolis" (1923). Aquest fotomontatge va aparèixer durant el procés de creació de Metropolis i Lang orbitava l'entorn d'artistes de la Bauhaus com Citroen.

Producció Metropolis va començar a ser concebuda per Fritz Lang i Thea von Harbou en els moments finals de la filmació de Els Nibelungs, amb una primera versió de la història (en forma de novel·la) completada el 1924. La filmació tingué lloc entre el 22 de maig de 1925 i el 30 d'octubre de 1926. La pel·lícula fou produïda pel productor de la UFA Erich Pommer que durant el període de la república de Weimar havia promogut l'estètica estilitzada del cinema expressionista alemany i les grans produccions per tal d'intentar fer la competència a la indústria cinematogràfica estatunidenca.

Pel càsting els actors eren majoritàriament actors de renom a l'escena fílmica alemanya, amb l'excepció de dos dels actors principals. Gustav Fröhlich, originalment un figurant, reemplaçà a l'actor original que interpretava a Freder per insistència de Von Harbou, mentre que Fritz Lang encomanà els papers de les Maries a Eva Gisela Schnittenhelm (que li fou donat aleshores el nom artístic de Brigitte Helm), una jove fins aleshores completament desconeguda.

El rodatge de la pel·lícula fou tortuós, no només per les seves dimensions i ambició, sinó pel temperament i exactitud de Lang, que portà els seus actors i personal tècnic al límit. Particularment díficils foren la filmació de la inundació de la ciutat dels treballadors, amb infants submergits en aigua en baixes temperatures o escenes filmades amb figurants gairebé nus o lleugerament vestits enmig de l'hivern. Brigitte Helm va patir especialment, havent d'enfrontar-se a l'escena on Maria penja de la corda d'una campana que la deixà ferida i contusionada i l'escena on es crema la falsa Maria que es filmà amb foc real, fins al punt de considerar la filmació la pitjor experiència de la seva vida. Segons el càmera Karl Freund un dia de filmació podia durar entre 14 i 16 hores. miniatura|Rodatge de l'escena de la inundació de la ciutat dels treballadors Metropolis fou una de les pel·lícules més cares mai fetes fins aquell moment, amb un desplegament tècnic i humà enorme. El pressupost era tan gran que l'UFA no esperava ni recuperar la inversió des de bon començament, i la produïren com un intent d'obrir el mercat americà a les pel·lícules alemanyes i demostrar poder competir amb el cinema soviètic i estatunidenc. De fet, la filmació de la pel·lícula només va ser possible gràcies a l'acord de doble distribució de pel·lícules entre Alemanya i els Estats Units entre l'UFA, Paramount i la Metro-Goldwyn-Mayer (anomenat l'Acord Parufamet) i un préstec important de quatre milions de dòlars d'aquestes. Però el principal resultat de la pel·lícula va ser gairebé portar l'UFA a la bancarrota, de la qual només se'n va poder salvar a través de la intervenció de la Paramount.

A banda del desplegament de material i humà, la grandesa de les imatges de Metropolis fou obtinguda a través d'efectes especials. Un d'aquests efectes és l'efecte Schüfftan, que porta el nom del cap d'efectes combinats Eugen Schüfftan, fet famós pel seu extens ús a Metropolis. Aquest efecte consisteix en l'ús de miralls estratègicament orientats per barrejar decorat i maquetes en la imatge final, reduïnt el pressupost en decorats i construcció. Metropolis disposà d'un equip de tècnics especialitzats que manejaven maquetes, duien a terme tècniques de stop-motion i sobreimposaven imatges.

Temes principals