Emmerich (o Imre) Kálmán (Siófok, Hongria, 24 d'octubre de 1882 - París, França, 30 d'octubre de 1953) va ser un compositor hongarès d'operetes.
Biografia Formació i primeres composicions Emmerich Kálmán va néixer a la ciutat de Siófok, (antiga Àustria-Hongria) a tocar del llac Balaton, en una família jueva.
Va debutar el 1897 com a concertista de piano. El 1900 va començar a estudiar Dret a la Universitat de Budapest, en paral·lel amb estudis de Composició (1900-1904) amb el professor Hans von Koessler a l'Acadèmia de Música de Budapest, on els seus companys d'estudi eren, entre d'altres, Béla Bartók i Zoltán Kodály.
Entre els anys 1902 i 1906, mentre exercia de professor tenint entre els seus alumnes el cantant Putnam_Griswold, Kálmán va escriure les seves primeres composicions i va obtenir diversos premis i debutà oficialment com a compositor el 1904 amb el poema simfònic Saturnalia.
Tot i que Kálmán va guanyar diverses beques d'estudi que li permeteren viatjar a Beirut, Múnic i Berlin, no va ser capaç de trobar cap editor que li publiqués les obres. Així, el seu objectiu d'esdevenir un compositor simfònic es frustrava contínuament.
Primeres operetes No obstant la popularitat de les seves cançons de cabaret humorístic, que componia amb un pseudònim, el portaren a la composició d'operetes. El seu primer gran èxit va ser Ein Herbstmanöver (Una maniobra de tardor), estrenada el 22 de febrer de 1908 al teatre Lustspiel de Budapest. Posteriorment es traslladà a Viena, on va aconseguir la fama mundial a través de les operetes Der Zigeunerprimas, Die Csárdásfürstin (La Princesa gitana), Mariza Gräfin (La comtessa Maritza) i Zirkusprinzessin (La princesa del circ). Les seves obres utilitzaven un llenguatge melòdic propi de la música folk hongaresa, inclosos elements gitanos.
Entre 1904 i 1908 va ser crític musical del Budapester Tageszeitung, un diari de la ciutat de Budapest.
El 1928 va conèixer la ballarina Vera Makinska, amb qui es va casar i va tenir els seus tres fills: Charles Kálmán (1929), Elisabeth Kálmán (1931) i Yvonne Kálmán (1937).
El 1936 s'estrenà la seva opereta Josephine császárnõ (Emperadriu Josephine), que no va tenir lloc a Viena, sinó a Zúric, a causa de la creixent tensió política a Àustria amb l'ocupació nazi al país.
Exili Malgrat el seu origen jueu, era un dels compositors favorits d'Adolf Hitler. El dictador va oferir a Kálmán ser "ari honorari", proposta que el compositor va rebutjar. Això comportà que el 1938, Kálmán i la seva família fugissin a París i després, el 1940, a Nova York. Després de la seva emigració, es van prohibir les representacions de les seves obres a l'Alemanya nazi.
A Nova York va seguir la seva carrera, aquest cop com a director de les seves pròpies obres. El 1945 va tornar a Europa, establint-se a París, on va rebre la Creu de la Legió d'Honor del govern francès.
Va morir a París el 30 d'octubre de 1953 i va ser enterrat a Viena el 5 de novembre del mateix any.
Principals obres Ein Herbstmanöver (Una maniobra de tardor, 1908) Der Zigeunerprimas (Primat dels gitanos, 1912) Zsuzsi kisasszony (1915) Die Csárdásfürstin (La princesa gitana, 1915) Gräfin Mariza (Comtessa Maritza, 1924) Die Zirkusprinzessin (La princesa del circ, 1926) Josephine császárnõ (Emperadriu Josephine, 1936)
Referències
Categoria:Compositors hongaresos del segle XX Categoria:Compositors d'opereta Categoria:Alumnes de l'Acadèmia de Música Franz Liszt Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Morts a París Categoria:Músics austrohongaresos Categoria:Compositors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Compositors austríacs morts al segle XX Categoria:Compositors austríacs nascuts al segle XIX Categoria:Compositors estatunidencs nascuts al segle XIX