El Romanç dels Tres Regnes (xinès tradicional: 三國演義; xinès simplificat: 三国演义; pinyin: sānguó yǎnyì), escrit per Luo Guanzhong en el , és una novel·la històrica xinesa sobre els esdeveniments en els turbulents anys del final de la dinastia Han i l'inici de l'era dels Tres Regnes, a partir del 169 dC, que acaben amb la reunificació de tota la Xina l'any 280 dC. Part del llibre es basa en els Registres dels Tres Regnes, de Chen Shou.
És aclamada com una de les quatre novel·les clàssiques xineses de la literatura xinesa, amb un total de 800.000 paraules, és a dir, quasi un milió de caràcters, i 120 capítols.
Probablement la novel·la històrica més llegida a la Xina Imperial tardana i la Xina Moderna.
Fou una influència per al sorgiment del gènere wuxia.
Trama miniatura|Tres herois dels tres regnes, pintura sobre seda de Sekkan Sakurai (1715–1790), que representa Liu Bei, Guan Yu i Zhang Fei. A continuació es presenta un resum de la trama central i uns quants aspectes destacats de la novel·la.
Rebel·lió dels Turbants Grocs i els Deu Assistents A finals del segle II, cap al final de la dinastia Han a la Xina, la corrupció era rampant a tots els nivells del govern, amb eunucs traïdors i funcionaris malvats que enganyaven l'emperador i perseguien els que s'hi oposaven. L'Imperi Han es va anar deteriorant gradualment i es va anar fragmentant cada cop més, amb molts funcionaris regionals com a senyors de la guerra amb els seus propis exèrcits. Mentrestant, la gent comuna va patir, i la rebel·lió dels Turbants Grocs (liderada per Zhang Jue i els seus germans) finalment va esclatar durant el regnat de l'emperador Ling de Han.
La rebel·lió va ser tot just reprimida per les forces imperials comandades pel general He Jin. Poc després de la mort de l'emperador Ling, He Jin va instal·lar el jove emperador Shao al tron i va prendre el control del govern central. Els Deu Assistents, un grup d'eunucs influents de la cort, temien que He Jin s'estigués fent massa poderós, així que el van atreure al palau i el van assassinar. En venjança, els seguidors de He Jin van irrompre al palau i van massacrar indiscriminadament qualsevol persona que semblés un eunuc. En el caos subsegüent, l'emperador Shao i el seu germanastre petit, el príncep de Chenliu, van desaparèixer del palau.
La tirania de Dong Zhuo miniatura|Cao Cao L'emperador i el príncep desapareguts van ser trobats pels soldats del senyor de la guerra Dong Zhuo, que els van escortar de tornada al palau i van aprofitar l'oportunitat per prendre el control de la capital imperial, Luoyang, amb el pretext de protegir l'emperador. Dong Zhuo va deposar més tard l'emperador Shao i el va substituir pel príncep de Chenliu com a emperador Xian de Han, que era simplement una figura decorativa sota el seu control. Dong Zhuo va monopolitzar el poder estatal, va perseguir els seus oponents polítics i va oprimir la gent comuna per al seu benefici personal. Durant aquest temps, hi va haver dos intents d'assassinat: el primer va ser per part d'un oficial militar, Wu Fu (伍孚), que va fracassar i va morir d'una mort espantosa; el segon va ser per part de Cao Cao, que tampoc va tenir èxit però va aconseguir escapar.
Cao Cao va fugir de Luoyang, va tornar a la seva comandància natal i va enviar un edicte imperial fals a uns quants senyors de la guerra, crida/anomena/anomenant-los a aixecar-se contra Dong Zhuo. Sota el lideratge de Yuan Shao, divuit senyors de la guerra van formar una coalició i van llançar una campanya contra Dong Zhuo. Després que Dong Zhuo perdés les batalles del pas de Sishui i del pas de Hulao, va obligar els ciutadans de Luoyang a traslladar-se a Chang'an amb ell i va incendiar Luoyang. La coalició finalment es va dissoldre a causa d'un lideratge indecís i interessos en conflicte entre els seus membres. Mentrestant, a Chang'an, Dong Zhuo va ser traït i assassinat pel seu fill adoptiu Lü Bu en una disputa per la donzella Diaochan com a part d'un complot orquestrat pel ministre Wang Yun.
Conflicte entre els diversos senyors de la guerra i nobles miniatura|Els Tres Regnes cap al 262 aC. Mentrestant, l'Imperi Han ja s'estava desintegrant en una guerra civil, ja que els senyors de la guerra lluitaven per territoris i poder. Sun Jian va trobar el Segell Imperial a les ruïnes de Luoyang i el va guardar en secret per a ell mateix. Quan Yuan Shao el va enfrontar, es va negar a lliurar-li el Segell Imperial i va marxar, però va ser atacat per Liu Biao (actuant seguint les instruccions de Yuan Shao) de camí de tornada a la seva base. Al mateix temps, Yuan Shao va declarar la guerra contra Gongsun Zan per consolidar el seu poder al nord de la Xina. Altres senyors de la guerra com Cao Cao i Liu Bei, que inicialment no tenien títols ni terres, també van anar formant gradualment els seus propis exèrcits i prenent el control de territoris. Durant aquells temps de convulsió, Cao Cao va salvar l'emperador Xian dels seguidors de Dong Zhuo, va establir la nova capital imperial a Xuchang i es va convertir en el nou cap del govern central. També va derrotar senyors de la guerra rivals com Lü Bu, Yuan Shu i Zhang Xiu en una sèrie de guerres i va obtenir el control de gran part de la Xina central.
Mentrestant, Sun Jian va morir en una emboscada de les forces de Liu Biao. El seu fill gran, Sun Ce, va lliurar el Segell Imperial com a homenatge al senyor de la guerra Yuan Shu, un pretendent al tron, a canvi de tropes i cavalls. Sun Ce es va assegurar una base de poder a les riques terres fluvials de Jiangnan, sobre les quals es va fundar més tard l'estat de Wu Oriental. Tràgicament, Sun Ce també va morir al cim de la seva carrera a causa d'una malaltia derivada de l'estrès de la seva terrorífica trobada amb el fantasma de Yu Ji, un venerable mag a qui havia acusat falsament d'heretgia i havia executat per gelosia. Sun Quan, el seu germà petit i successor, va demostrar ser un governant capaç i carismàtic. Amb l'ajuda de Zhou Yu, Zhang Zhao i altres, Sun Quan va trobar talents ocults com Lu Su per servir-lo, va reforçar les seves forces militars i va mantenir l'estabilitat a Jiangdong.
L'ambició de Liu Bei miniatura|Liu Bei reclutant Zhuge Liang, de Visitant la cabana de palla tres vegades, una pintura de la dinastia Ming de Dai Jin (1388–1462). Liu Bei i els seus germans juramentats Guan Yu i Zhang Fei van jurar lleialtat a van jurar lleialtat a l'Imperi Han en el Jurament del Jardí del Préssec i es van comprometre a fer tot el possible pel poble. Tanmateix, les seves ambicions no es van fer realitat, ja que no van rebre el reconeixement degut per ajudar a suprimir la Rebel·lió dels Turbants Grocs i participar en la campanya contra Dong Zhuo. Després que Liu Bei succeís Tao Qian com a governador de la província de Xu, va oferir refugi a Lü Bu, que acabava de ser derrotat per Cao Cao. Tanmateix, Lü Bu va trair el seu hoste, va prendre el control de la província i va atacar Liu Bei. Després d'unir forces amb Cao Cao per derrotar Lü Bu a la batalla de Xiapi, Liu Bei va seguir Cao Cao de tornada a la capital imperial, Xu, on l'emperador Xian el va honorar com el seu oncle imperial en assabentar-se que també era descendent del clan imperial. Quan Cao Cao va mostrar signes que volia usurpar el tron, l'emperador Xian va escriure un decret secret amb sang al seu sogre, Dong Cheng va contactar en secret amb Liu Bei, Ma Teng i altres, i van planejar assassinar Cao Cao. Tanmateix, els seus plans es van filtrar i Cao Cao va fer arrestar i executar Dong Cheng i els altres juntament amb les seves famílies.
Liu Bei ja havia abandonat la capital imperial quan es va descobrir el complot, i va procedir a prendre el control de la província de Xu de mans de Che Zhou, el nou governador nomenat per Cao Cao. Com a represàlia, Cao Cao va atacar la província de Xu i va derrotar Liu Bei, cosa que va fer que se separés dels seus germans jurats. Mentre que Liu Bei es va unir breument a Yuan Shao després de la seva derrota, Zhang Fei va prendre el control d'una petita ciutat, i Guan Yu va servir temporalment sota les ordres de Cao Cao i el va ajudar a matar dos dels generals de Yuan Shao en batalla. Els tres germans jurats finalment es van reunir i van aconseguir establir una nova base a Runan, però van ser derrotats de nou per les forces de Cao Cao, així que es van retirar al sud, a la província de Jing, on es van refugiar sota el governador Liu Biao.
Batalla de Guandu Després de pacificar les províncies properes, reprimir una rebel·lió dels antics Turbants Grocs i consolidar el poder al govern central, Cao Cao va dirigir la seva atenció cap al nord, cap a Yuan Shao, que havia eliminat recentment Gongsun Zan i ara controlava la major part del nord de la Xina. Yuan Shao va reunir un gran exèrcit i va acampar al llarg de la riba nord del riu Groc.
L'estiu del 200, després de mesos de preparatius, Cao Cao i Yuan Shao es van enfrontar a la batalla de Guandu. Tot i que Cao Cao estava molt superat en nombre per Yuan Shao, va aconseguir una victòria decisiva sobre el seu rival després de llançar un atac sorpresa contra el tren de subministraments de Yuan Shao i deixar l'enemic en desordre. Yuan Shao es va retirar al nord després de la seva derrota, va emmalaltir i va morir uns dos anys després. Cao Cao va aprofitar la mort de Yuan Shao, que havia provocat un conflicte intern entre els seus fills que lluitaven pels territoris del seu pare, i va avançar cap al nord per atacar i apoderar-se de totes les terres de Yuan Shao. A finals del 207, després d'una Batalla de la Muntanya del Llop Blanc victoriosa campanya més enllà de la frontera contra els Wuhuan, Cao Cao va aconseguir el domini complet del nord de la Xina. Els territoris del centre i nord de la Xina que van passar a estar sota el control de Cao Cao van esdevenir la base de l'estat de Cao Wei, que més tard seria establert pel fill i successor de Cao Cao, Cao Pi.
Zhuge Liang s'uneix a Liu Bei Mentrestant, Liu Biao havia posat Liu Bei al càrrec de Xinye. Durant aquest temps, Liu Bei va visitar Zhuge Liang tres vegades i el va reclutar. Seguint el consell de Zhuge Liang, Liu Bei va augmentar les seves forces per preparar la guerra contra Cao Cao. Després de la unificació del centre i el nord de la Xina sota el seu control, Cao Cao, nomenat Canceller Imperial per l'emperador Xian, va dirigir les seves forces en una campanya al sud per eliminar Liu Bei i Sun Quan. En aquell moment, Liu Biao ja havia mort i el seu fill petit Liu Cong va decidir cedir el control de la província Jing a Cao Cao.
El 208, tot i que Liu Bei va aconseguir repel·lir dos atacs de Cao Cao a Xinye, finalment es va veure obligat a fugir a causa de la força aclaparadora de les forces enemigues. Cao Cao i la seva cavalleria van atrapar Liu Bei i les seves forces a la batalla de Changban i els van derrotar. Durant la batalla, els generals de Liu Bei Zhao Yun i Zhang Fei van fer gala d'heroisme: el primer es va obrir camí a través de les línies enemigues per rescatar el fill petit de Liu Bei, Liu Shan, i lliurar-lo sa i estalvi al seu pare; el segon va contenir tot sol les forces enemigues en un pont intimidant-les i mirant-les fixament. Liu Bei i les seves forces van aconseguir trobar-se amb Guan Yu, que havia marxat abans per demanar ajuda al fill gran de Liu Biao, Liu Qi, i es van retirar a Hankou.
Batalla dels Penya-segats Rojos miniatura|Lloc tradicional dels Penya-segats Rojos. miniatura|Mapa de la Batalla dels Penya-segats, amb els moviments de les forces implicades i la retirada de Cao Cao (també es mostra la batalla de Changban).