miniatura|Ruta seguida per l'expedició. Lexpedició de Lewis i Clark (1804-1806) fou la primera expedició dirigida pels Estats Units que arribà a la Costa de l'Oceà Pacífic i retornà. L'expedició fou liderada pels soldats de l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica Meriwether Lewis i William Clark que foren assistits per George Drouillard. El motiu de l'expedició fou fer una descripció dels recursos intercanviats en la Compra de la Louisiana i serví com a referència en la posterior expansió territorial dels Estats Units cap a l'anomenat Far West.
El president Thomas Jefferson va encarregar l'expedició, poc després de la compra de Louisiana de 1803, per explorar i detallar tant com fos possible del nou territori. A més, desitjava trobar una ruta de viatge pràctica a través de la meitat occidental del continent, evitant directament el desert càlid i desolat sud-oest, i establir una presència americana a les noves terres abans que les potències europees intentessin establir les seves pròpies reclamacions. Els objectius secundaris de la campanya eren científics, econòmics i humanitaris, és a dir, documentar la biodiversitat, la topografia i la geografia de l'Oest i establir relacions comercials positives amb tribus (potencialment desconegudes) natius americans. L'expedició va tornar a Saint Louis per informar dels seus descobriments al president Jefferson mitjançant mapes, esbossos i diversos diaris. Ambrose, 1996, Cap. VI
Antecedents L'any 1804 després de la Compra de la Louisiana es va despertar als Estats Units un fort interès popular en l'expansió territorial cap a la costa oest. El President dels Estats Units Thomas Jefferson, un gran defensor de l'expansió fronterera, esperava que es trobés una ruta aquàtica que connectés l'Oceà Pacífic amb el sistema de rius del Mississipi, donant-li d'aquesta manera accés a les noves terres de l'oest a mercats portuaris fora del Golf de Mèxic i a ciutats de l'est al llarg del riu Ohio i els seus afluents menors. En aquell moment, els exploradors nord-americans i europeus només havien travessat el que es convertiria en cada extrem de la Senda de Lewis i Clark pel Missouri fins al Fort Mandan i pel riu Columbia fins a l'actual Portland, Oregon. Poques setmanes després de la compra Jefferson feu les gestions necessàries perquè el Congrés dels Estats Units assignés 2500 dòlars per finançar una expedició cap aquest territori. En un missatge al Congrés Jefferson constatà:
L'expedició Meriwether Lewis i William Clark van remuntar l'Ohio per preparava l'expedició, que arrencaria l'estiu de 1804 des de Camp Wood, a prop de Saint Louis. Aquell estiu i tardor la companyia de 45 exploradors van remuntar el riu Mississipi en una embarcació de 17 metres i dues piragües. fins al Fort Manen, un post comercial a 2.600 kilòmetres de distància, on van armar un campament i hivernar preparant al viatge fins a l'Oceà Pacífic.
Quan la primavera de 1805 va portar aigua alta i clima favorable, el trampejador francès Toussaint Charbonneau es va unir a l'expedició amb la seva dona xoixon Sacajawea, com a guies i intèrprets. L'Expedició va continuar el seu viatge en dues piragües i sis canoes pel Missouri a l'actual Three Forks, Montana, seguint el tributari més a l'oest, el riu Jefferson i entrant en territori dels xoixon, travessant la serralada Bitterroot a cavall i després van fer canoes que els van transportar ràpidament pel riu Clearwater, Snake i Columbia fins a la boca del Columbia, hivernant de 1805 al 1806 al Fort Clatsop, al costat del riu de l'actual Oregon.
En 1806 Lewis i Clark van tornar a Saint Louis, mentre Charbonneau, Sacajawea i el seu fill es van quedar terres dels manen i els hidatsa.
Assoliments El Cos va complir el seu objectiu d'arribar a l'Oceà Pacífic, cartografiar i establir la seva presència per a una reclamació legal del territori. Van establir relacions diplomàtiques i de comerç amb almenys dues dotzenes de nacions indígenes. No van trobar una via navegable contínua cap a l'oceà Pacífic, però van localitzar un sender nadiu americà que conduïa des de l'extrem superior del riu Missouri fins al riu Columbia, que desembocava a l'oceà Pacífic. Van obtenir informació sobre l'hàbitat natural, la flora i la fauna, i van portar diversos espècimens de plantes, llavors i minerals. Van cartografiar la topografia del terreny, designant la ubicació de les serralades, els rius i les nombroses tribus natives americanes durant el transcurs del seu viatge. També van aprendre i registrar molt sobre la llengua i els costums de les tribus natives americanes que van trobar, i van portar molts dels seus artefactes, com ara arcs, roba i túniques cerimonials.
Conseqüències miniatura|Pintura del cap mandan Big White, que va acompanyar Meriwether Lewis i William Clark al seu retorn de l'expedició. Van passar dos mesos després del final de l'expedició abans que Jefferson fes la seva primera declaració pública al Congrés i a altres, fent un resum d'una frase sobre l'èxit de l'expedició abans d'entrar en la justificació de les despeses implicades. Durant el seu viatge, van adquirir coneixement de nombroses tribus de nadius americans fins ara desconegudes; es van informar del comerç que es podia dur a terme amb ells, els millors canals i posicions per a aquest, i van poder donar amb precisió la geografia de la línia que seguien. De tornada a l'est, els descobriments botànics i zoològics van despertar l'intens interès de la Societat Filosòfica Americana, que va sol·licitar espècimens, diversos artefactes intercanviats amb els nadius americans i informes sobre plantes i fauna salvatge juntament amb diverses llavors obtingudes. Jefferson va utilitzar llavors de blat de moro hominy de Missouri juntament amb diverses altres llavors no identificades per plantar a Monticello, que va cultivar i estudiar. Més tard va informar sobre el blat de moro indi que havia cultivat com una font d'aliment excel·lent. L'expedició va ajudar a establir la presència dels Estats Units al territori recentment adquirit i més enllà i va obrir la porta a més exploració, comerç i descobriments científics.
Meriwether Lewis i William Clark van tornar de la seva expedició, portant amb ells el cap natiu americà mandan Shehaka de l'Alt Missouri per visitar el Gran Pare a Washington. Després de la visita del cap Shehaka, van caldre múltiples intents i múltiples expedicions militars per retornar Shehaka a la seva nació amb seguretat.
En tornar de la seva expedició, Lewis i Clark van tenir dificultats per preparar els seus manuscrits per a la seva publicació. Clark va aconseguir convèncer Nicholas Biddle perquè edités els diaris, que després es van publicar el 1814 com a Història de l'Expedició sota els comandaments dels capitans Lewis i Clark. Tanmateix, el relat narratiu de Biddle va ometre gran part del material relacionat amb els seus descobriments de flora i fauna. Com que el relat de Biddle va ser l'únic relat imprès dels diaris originals durant els següents 90 anys, molts dels descobriments de Lewis i Clark van ser redescoberts posteriorment sense saber-ho i se'ls va donar nous noms. No va ser fins al 1904-1905, a través de la publicació de Diaris Originals de l'Expedició de Lewis i Clark per Reuben Gold Thwaites, que el públic en general va prendre consciència de l'abast dels descobriments científics fets per l'expedició.Wood, Gordon S. (2011). Kennedy, David M. (ed.). Empire of Liberty: A History of the Early Republic, 1789–1815. The Oxford History of the United States. New York, NY: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-983246-0
Durant el , les referències a Lewis i Clark amb prou feines apareixien als llibres d'història, fins i tot durant el Centenari dels Estats Units el 1876, i l'expedició va ser pràcticament oblidada. Lewis i Clark van començar a cridar l'atenció a principis del segle XX. Tant l'Exposició Universal de Saint Louis (1904) com l'Exposició del Centenari de Lewis i Clark de 1905 a Portland, Oregon, els van presentar com a pioners americans. Tanmateix, la història va romandre relativament superficial fins a mitjans de segle com a celebració de la conquesta dels Estats Units i les aventures personals, però més recentment l'expedició ha estat investigada més a fons.Ronda, 1984, p. 9
A partir del 1984, cap grup d'exploració dels Estats Units era més famós, i cap líder d'expedició americà era més recognoscible pel seu nom.
El 2004, Gary E. Moulton va compilar un conjunt complet i fiable dels diaris de l'expedició. Cap al 2004, el bicentenari de l'expedició va augmentar encara més l'interès popular per Lewis i Clark.
Llegat i honors A la dècada del 1970, el govern federal va commemorar el campament de l'assemblea d'hivern, Camp Dubois, com l'inici del viatge de descobriment de Lewis i Clark i el 2019 va reconèixer Pittsburgh, Pennsilvània, com l'inici de l'expedició.
Des de l'expedició, Lewis i Clark han estat commemorats i homenatjats al llarg dels anys en diverses monedes, divises i segells postals commemoratius, així com en altres ocasions. El 2004, la Fundació de Recerca de la Universitat Estatal de Dakota del Nord va llançar el cultivar d'olm americà Ulmus americana 'Lewis & Clark' (nom comercial Prairie Expedition) en commemoració del bicentenari de l'expedició; l'arbre té resistència a la malaltia holandesa de l'olm.
El comtat de Lewis i Clark, a Montana, així com el riu Lewis i Clark, a Oregon, porten el nom dels líders de l'expedició.
El districte escolar públic de Lewis i Clark a Dakota del Nord porta el nom de la parella.
Les autopistes estatals de Dakota del Nord 1804 i 1806 reben el nom per reflectir els anys dels viatges de Lewis i Clark per la zona, i juntes constitueixen la part del sender de Lewis i Clark que travessa l'estat.
El càmping Lewis i Clark a Camp Sandy Beach, a la reserva escolta Yawgoog de Rockville, Rhode Island, també ret homenatge a tots dos exploradors.
Descobriments anteriors El 1682, René Robert Cavelier de La Salle, va viatjar pel Mississipí des dels Grans Llacs fins al Golf. Els francesos van establir llavors una cadena de llocs al llarg del Mississipí des de Nova Orleans fins als Grans Llacs. Van seguir diversos exploradors francesos, com ara Pedro Vial, Pierre Antoine i Paul Mallet, entre d'altres. Vial podria haver precedit Lewis i Clark a Montana. El 1787, va donar un mapa del curs superior del riu Missouri i la ubicació dels territoris pels quals va transitar Pedro Vial a les autoritats espanyoles.
A principis de 1792, l'explorador estatunidenc Robert Gray, navegant al Columbia Rediviva, va descobrir el riu Colúmbia, que encara no tenia nom, li va posar el nom del seu vaixell i el va reclamar per als Estats Units. Més tard, el 1792, l'Expedició Vancouver es va assabentar del descobriment de Gray i va utilitzar els seus mapes. L'expedició de Vancouver va explorar més de 100 km Colúmbia amunt, fins al congost del riu Colúmbia. Lewis i Clark van utilitzar els mapes produïts per aquestes expedicions quan van baixar pel curs baix del Colúmbia fins a la costa de l'Oceà Pacífic.
De 1792 a 1793, Alexander Mackenzie va creuar Amèrica del Nord des de Quebec fins al Pacífic.
Referències
Categoria:Far West Lewis I Clark