Lescamarlà o cigalaAl País Valencià. Vegeu (Nephrops norvegicus) és una espècie de crustaci decàpode astacideu de la família dels nefròpids, pròpia d'Europa. És l'única espècie del gènere Nephrops. És comestible i molt apreciat en gastronomia, el crustaci comercialment més important a Europa.
L'escamarlà és especialment popular a la península Ibèrica on, encara que sigui a més bon mercat que el llamàntol i la llagosta, tendeix a ser també una tria gastronòmica en ocasions especials.
Distribució La seva distribució és al nord-est de l'oceà Atlàntic i el Mar del Nord; arriba a Islàndia i el nord de Noruega, i pel sud fins a Portugal. Al mar Mediterrani només és comú a l'Adriàtic, especialment al nord de l'Adriàtic. No n'hi ha ni a la mar Negra ni a la Bàltica.
Descripció El cos i l'abdomen són allargats i estrets i menys robusts que la resta d'espècies de la seva família. És d'un color rosaci, ataronjat. Té el cos esvelt, l'abdomen allargat, estret i menys robust que en la resta d'espècies de nefròpids. La mida, mitjana, passa habitualment dels 24 cm i pot arribar als 30 cm.
miniatura|esquerra|Escamarlans cuinats amb vi blanc El primer parell de potes toràciques és llarg, amb unes pinces llargues afilades lleugerament desiguals. El segon i el tercer parell també tenen pinces. El segment abdominal acaba amb una punta a cada costat. Té els ulls de còrnia negra i molt inflada, d'aspecte arronyonat. El rostre té dues carenes o crestes longitudinals; té altres carenes a la closca i a les pinces. La cua és molt musculosa, i és la part més apreciada en gastronomia.
El desembre de 1995 una nova espècie comensal, la Symbion pandora, va ser descoberta a les parts bucals d'un escamarlà. Va resultar ser el primer membre d'un nou embrancament, els Cycliophora.
Biologia És d'hàbits nocturns i de dia s'amaga en el fons fangós del mar. Viu fins a 800 metres de fondària. Al Mediterrani occidental fresa de juliol a febrer. Triguen dos anys a arribar a adults. S'alimenta principalment de cucs poliquets i de peixos, però és omnivor i menja també mol·luscs, equinoderms i altres crustacis.
Altres escamarlans Amb el nom d'escamarlans, es troben altres espècies arreu del món que corresponen fonamentalment als gèneres Nephrops i Metanephrops. En anglès se'n diu scampi a partir del nom en italià de l'escamarlà. Escamarlà de Nova Zelanda (Metanephrops challengeri) Escamarlà japonès (Metanephrops japonicus) Escamarlà africà (Metanephrops mozambicus) Escamarlà de l'Atlàntic (Acanthacaris caeca) Escamarlà xinès (Metanephrops sinensis) Escamarlà del Carib (Metanephrops binghami)
Referències
Escamarlà Categoria:Marisc