miniatura|Escif àtic del 490-480 aC Lescif (en ) fou la tipologia de ceràmica grega per a beure més popular durant el període geomètric. De caràcter innovador, s'exportà tant a les metròpolis gregues com a les colònies fenícies de la Mediterrània occidental. Es tracta d'un bol de llavi marcat i curt, amb dues nanses horitzontals i una base baixa i ampla, o sense base. La decoració acostuma a limitar-se a la banda de les nanses.Christoph Briese i Roald Docter, «El skyphos fenicio: La adaptación de un vaso griego para beber» Cuadernos de Arqueología Mediterránea, 1998, núm. 4.
Els escifs corinti solen denominar-se amb el terme més específic de còtila (), que antigament designava genèricament una copa (la còtila també era una unitat de volum).
A Catalunya es conserva un exemplar d'escif ibèric a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, provinent del jaciment de Darró.
Referències
Categoria:Formes de ceràmica de l'antiga Grècia