L'Avenç, o originalment L'Avens, fou una revista cultural fundada l'any 1881 per Jaume Massó, amb el propòsit de desenvolupar les idees radicals defensades pel Diari Català de Valentí Almirall, però amb la incorporació de nous escriptors. La revista representava l'esperit modernista, innovador i catalanista, i es va desentendre totalment de l'antic català, medieval i arcaïtzant.Mestre, 1998: p. 80, entrada: "Avens, L' " En les seves diverses etapes es va editar cada quinze dies, un cop al mes o trimestralment.
Història L'Avenç va néixer a la ciutat de Barcelona l'any 1881 amb el propòsit de desenvolupar les idees radicals defensades pel Diari Català de Valentí Almirall. Començà com un modest butlletí velografiat fundat per Jaume Massó i Torrents, i secundat per Josep Meifrèn i Emili Guanyavents. Un any després, el 1882, en fan una revista impresa, amb una nova incorporació, la de Ramon D. Perés com a nou director. Aquest amb la col·laboració dels millors escriptors del moment, com van ser Àngel Guimerà, Narcís Oller o Joan Sardà i Lloret, aportà la culturització necessària per a la revista amb una evolució cap a posicions més de caràcter literari. Amb l'inici de la reforma ortogràfica, la revista adquirí certes actituds agressives, radicals.
Massó va rebre la influència de dos fets rellevants: en primer lloc, ell mateix havia assajat una publicació «de joventut», en paraules de Joan Givanel i Mas,Joan Givanel i Mas. Biografia Catalana. Premsa, Barcelona. Institució Patxot. 1931-1937, I, 159. i aquest experiment li serví d'estímul per a repetir l'operació al cap de pocs mesos. Solia freqüentar la redacció del Diari Català i la personalitat del grup aplegat al seu entorn resultà decisiva per a ell. Almirall va deixar el seu treball al diari i va ser llavors quan Massó decidí reemplaçar-lo. Van ser els mateixos redactors de la nova publicació els qui deixaren constància en el pòrtic editorial:
Cal destacar també la rapidesa de Massó en començar aquesta publicació: l'últim número del Diari Català és del 30 de juny de 1881; tres dies després, el 3 de juliol, sortia el primer número de L'Avenç.
Des d'un principi, l'activitat de L'Avenç va respondre a un ideari que definiren ja en el primer número de la revista i que orientà tota la seva activitat. Aquesta activitat es caracteritzava per l'hostilitat a la mentalitat reaccionària, el rebuig dels models arcaics de la cultura de la Renaixença i, naturalment, la idea positivista del progrés que aplicaren a la política, la llengua o l'estètica d'acord amb els models de l'època. L'objectiu era transformar una Catalunya nostàlgica, clerical i retòrica en una Catalunya moderna, avançada i lliure. Durant els seus nou anys de vida, L'Avenç va patir una sèrie de canvis substancials de plantejament. Les tres personalitats de L'Avenç tenien un perfil similar: rics, fills d'indians amb una cultura més cosmopolita que acadèmica i amb una presència molt activa en influents institucions ciutadanes.
Influència de Valentí Almirall miniatura|Retrat de Valentí Almirall fet per Ramon Casas MNAC
La influència d'Almirall sobre Massó es manifesta de manera molt clara en el mateix títol, ja que sovint havia definit el seu periòdic com a "diari català avançat"Per exemple, a l'article Les llengües oficials a la Suïssa, Diari Català, I, núm 79. (23 juliol 1879)
Ramon Pla analitza el que representà Almirall en el renaixement catalanista:R.Pla, L'avenç, 28.
Lluità contra els ideals estètics i cívics dels Jocs florals. Mostrà la necessitat d'afavorir noves idees que revitalitzessin i regeneressin l'esperit català. Associà aquestes últimes idees renovadores a les del progressisme i les projectà a tots els aspectes de la cultura i de la política.
Així doncs, Almirall intentà renovar tots els supòsits que regien la vida catalana, que emplaçà "en l'afirmació de les particularitats catalanes, en un horitzó cultural i cívic europeu -i especialment anglo-saxó- i en un progressisme ideològic anticonservador i laic". L'Avenç es declarà continuador d'aquest inconformisme.
L'Avenç i la Restauració Les coordenades culturals i socials que presidiren la primera hora de L'Avenç són caracteritzades pels efectes de la Restauració borbònica: una pau acabada d'estrenar en el conflicte urbà i en el carlí, unes finances que incrementaven la prosperitat del període i, sobretot, un retorn a la normalitat civil i a la convivència moderada, amb el que tot això implicava de tranquil·litat quotidiana, prosperitat mercantil i liquidació del clima reivindicatiu que generaren els set anys d'alteració revolucionària que precediren el retorn del Pacificador a la fi del 1874.Joan Barnadas i Puigferrer. La Restauració borbònica. Ajuntament d'Olot, 2009 Els set anys de convulsió política malaguanyada, en darrer terme, per al país, implicaren una acceptació passiva de la Restauració, alhora que imprimia al nou període borbònic una tendència a la moderació entre resignada i alleujada que degué afectar profundament la generació nascuda entre el 1858 i 1868, anys en què veieren la primera llum gairebé tots els personatges de L'Avenç. I que l'afectà, naturalment, com un estímul que reacciona a l'apatia generalitzada de l'ambient i en contrast amb una atonia ideològica sense relleu que no compartien, per no haver viscut ells l'experiència directa de la Gloriosa i les seves conseqüències i, fins i tot, perquè els seus pares, als quals el comerç allunyà sovint de la península, no es veurien excessivament afectats per les angúnies polítiques i socials d'aquesta etapa.
Encara que ni Massó ni Casas ni la majoria dels col·laboradors de la revista -per la seva edat i condició- no van participar de la fatiga de la República ni del desengany del cantonalisme, ni dels desitjats reposos de la Restauració, reaccionaren, com era lògic en la generació jove, a l'atonia política del moment que no deixà d'afectar la cultura catalana, tan pendent i dependent sempre de la dada civil.Conrat Roure. La República en España (I). El inicio de la primera República y el levantamiento cantonal. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 1995
Cal, tanmateix, fer atenció al status social i al procés de formació dels principals responsables de la casa si es vol valorar i definir l'obra de L'Avenç amb un cert rigor. La procedència dels tres protagonistes de la institució -Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó i Ramon Domènec Perés- és notablement homogènia. En els tres casos es tracta de fills d'indians enriquits -i molt enriquits- en el comerç amb les Antilles, que fou una de les principals fonts de riquesa de Catalunya.Vallès, Edmon (1977). La cultura contemporània a Catalunya (Primera edició, pàg.168). Barcelona: Edició a càrrec de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears, sobre textos i material gràfic cedits per Edicions 62
El seu status social els permeté d'integrar-se, per una banda, a l'aristocràcia intel·lectual i, per l'altra, a la societat barcelonina de l'alta burgesia. Tot això dotà als personatges d'àmplies possibilitats de relació i alhora d'uns estímuls d'empresa que comptaren sempre també amb el suport de les seves fortunes, que, en la gran majoria dels casos -Massó sobretot- dediquen a l'obra de L'Avenç.
Ideari inicial: Progrés, virtut i amor L'ideari inicial de L'Avenç s'inspirava en les idees progressistes, catalanistes i federals de Valentí Almirall. Ho afirmen explícitament en l'article editorial del primer número (3 de juliol de 1881) quan escriuen:
Com a conseqüència d'aquesta actitud, defensen "el català que ara es parla" i una literatura menys retòrica i medievalitzant, adopten -per oposició al dels Jocs Florals- el lema de Josep Anselm Clavé, "Progrés, virtut i amor", difonen els moderns corrents culturals i promouen una crítica -literària i social- exigent. Aquesta orientació explicarà tot el procés de L'Avenç.
Primera etapa: 1882 – 1884 En el primer número de la primera etapa de L'Avenç, Jaume Massó i Torrents va exposar els objectius de la revista en uns versos dedicats a la mateixa revista. El programa titulat Nostre propòsitCf. apèndix II. deia que el lema era el de Progrès, virtut i amor i insistia en els conceptes sobre el catalanisme expressats en números anteriors. Cal remarcar que L'Avenç es manifesta, primer com a progressista i en segon lloc com a catalanista; com assenyala Valentí, aquesta escala de valors és la mateixa que Almirall havia inculcat al seu Diari.E. Valentí, El primer modernismo, 149.
En referència a aquest caràcter catalanista, trobem dues posicions: la dels que volien el progrés i millora de Catalunya i la dels que es caracteritzaven per tenir unes idees més endarrerides amb la pretensió de fer renéixer coses. L'avenç s'arrenglera amb els més avançats, Massó es refereix també a l'ortografia dient que tractarien de no utilitzar termes antiquats sinó aquells que estaven en ús. Aquesta va ser una etapa en la qual van sortir col·laboracions de Valentí Almirall com la publicació d'un escrit per defensar la introducció del català a les escoles, un estudi sobre Charles Robert Darwin i un significatiu diàleg entre el Tajo i l'Ebre, símbols de la Castella dominadora i la Catalunya laboriosa.
D'altra banda, Ramon D. Perés va ser qui va aportar els primers assaigs de crítica literària i un elogi de Víctor Balaguer, qui hauria contribuït en dos estudis sobre Salvador Sanpere i Miquel i Jacint Verdaguer. La crònica de les belles arts signada com a M.M.M anava a càrrec de Santiago Rusiñol. Eudald Canivell va fer articles sobre excursionisme; Jaume Massó i Torrents publicà una llegenda rossellonesa, Agnés de llar, poemes, un treball sobre Ali Bei i amb Lluís López i Oms, un erudit estudi sobre Lo llibre vert. Narcís Oller va comentar dos concursos: el dels projectes de la façana de la catedral de Barcelona i el del monument a Colom; J. Bru Sanclement va escriure sobre psicologia i B. Champsaur i Sicília sobre temes científics, mentre J. Puiggarí i J. Fiter i Inglés hi van aportar estudis de caràcter històric. A més, la revista publicà poemes d'Àngel Guimerà, Narcís Oller i del mateix Jaume Massó i Torrents entre molts d'altres.
La redacció de la revista es va mostrar particularment des del primer moment, sensible als inconvenients que dificultaven l'ús de català i recomanava la necessitat de posar fi al desordre ortogràfic imperant i de vetllar per la puresa de l'idioma. Pel gener de 1884, la revista va decidir adoptar les normes ortogràfiques proposades per l'Acadèmia de Bones Lletres,Noves [«L'Avenç» anuncia que adoptarà les normes ortogràfiques dictades per l'Acadèmia de les Bones Lletres]. - [1ª. èp.], III, núm. 23 (31 de gener 1884), 152. tan bon punt aquesta va editar lOrtografia de la llengua catalana (de la qual el mateix número en va publicar una ressenya).V. : [Res.] Ortografía de la lengua catalana, por la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. - [1ª. èp.], III, núm. 23 (31 gener 1884), 150-151. A més, hi van ser reproduïts diversos treballs relacionats amb la llengua, com l'assaig de J.M. Moner Llatinisme de l'idioma catalàMONER, Joaquim Ma. de: Llatinisme de l'idioma catalá. - [1a. èp.], I, núm. 7 (abril 1882), 49-52.MONTOLIU i TOGORES, Cebrià de. Vegeu ROCABRUNA, Genís [pseud.]. o l'article anònim La llengua catalana que va quedar sense acabar.La llengua catalana. - [1a èp.], I, núm. 5 (1 març 1882), 36, 38. Article inacabat sobre la importància històrica d'aquest idioma, derivat del llatí.
miniatura|esquerra|Retrat de Ramon Domènec Perés realitzat per Ramon Casas Sota la direcció de Ramon D. Perés