miniatura|El document conegut com a Querimònia va ser atorgat pel rei a Lleida, el 23 d'agost de 1313, i va ser confirmat al llarg des temps pels successius monarques, des d'Alfons IV (1328) fins a Ferran VII (1817). El rei reconeixent als habitants d'Aran com els seus fidels i en tot voler fer justícia va determinar confirmar-les i en algun d'ells fer provisions i ordenaments. Era Querimònia (en català, la Querimònia) és un privilegi concedit pel rei Jaume II d'Aragó el Just a la Vall d'Aran el 1313 i que constitueix el dret històric de l'Aran.

Context El privilegi es concedí al Castell del Rei de Lleida, després del retorn de la Vall al domini de la Corona d'Aragó, i un cop finalitzada l'administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca.

Contingut Per tal d'afermar el domini de la vall el rei en Jaume II d'Aragó el Just va ordenar compilar per escrit els Usatges i Costums del dret consuetudinari aranés, i a la vegada recompensà els aranesos concedint-los franqueses i privilegis. Amb la Querimònia es confirmaren i es concediren: la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no fitats el lliure aprofitament dels boscs el lliure aprofitament de l'aigua, tant per a regar com per a moure molins. la llibertat de pescar i de caçar l'exempció de tot dret de barra l'obligació per part del rei de mantenir-los si havien de formar part d'una campanya militar de més d'un dia reconeixement del règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria Concessió de franquesa per censals, donacions, dots, successions, i d'altres Concessió de llibertat de tota servitud reial, càrrega, imposició

A canvi, els aranesos acceptaven el pagament d'un únic tribut al rei per veí, el Galin Reiau, consistent en una mida o sester de blat l'any per tal com equivalia a un galin o setena part d'una quartera aranesa.

Evolució Foren novament confirmats pel rei Alfons IV d'Aragó el Benigne el 1328, i respectats també per Pere IV d'Aragó el Cerimoniós després d'acceptar l'oposició aranesa a la venda del territori al comte Hug Roger II de Pallars Sobirà el 1385. El rei Joan II d'Aragó el Gran va concedir als aranesos diverses exempcions i drets, i el 1389 les Corts de Montsó declararen la Vall part del territori del Principat de Catalunya (integració confirmada després per la Generalitat de Catalunya) durant l'interregne esdevingut a la mort del rei Martí I d'Aragó l'Humà el 1410), la qual cosa posava fi de fet a la independència de la Vall, que fins llavors només estava vinculada a Catalunya per la comunitat de sobirà. La Querimònia també fou confirmada per Felip V de Castella arran de la fidelitat aranesa a la causa borbònica, sent confirmada també per Ferran VII de Castella (1817) i Isabel II de Castella (1846).

Vegeu també Privilegi Vall d'Aran

Referències

Enllaços externs Podcast Era Querimonia d' En Guàrdia de Catalunya Ràdio''

Categoria:Edat mitjana de la Vall d'Aran Categoria:Baixa edat mitjana de Catalunya Categoria:Privilegis del dret català