miniatura|La ronda de nit (Rembrandt, 1642), peça emblemàtica del Rijksmuseum d'Amsterdam LEdat d'Or neerlandesa va ser un període de la història neerlandesa, que aproximadament abraça el , durant la qual el comerç, la ciència, l'exèrcit i l'art de les Set Províncies Unides, els futurs Països Baixos eren entre els més aclamats del món.
Causes de l'Edat d'Or El 1568 les Províncies Unides que signaren la Unió d'Utrecht () començaven una rebel·lió contra Felip II que conduiria a la Guerra dels vuitanta anys. Abans que les Disset Províncies es poguessin reconquerir completament, esclatava la guerra entre Anglaterra i Espanya, que va forçar les tropes espanyoles de Felip II a aturar els seus avenços. Mentrestant, les tropes espanyoles havien conquerit les importants ciutats comercials de Bruges i Gant, i van fixar Anvers, que era llavors el port més important al món, com una conquesta imprescindible. El 17 d'agost de 1585, Anvers va caure, i va marcar el límit dels Països Baixos espanyols, més o menys l'actual Bèlgica, sense el Principat de Lieja. Les Províncies Unides (grosso modo els Països Baixos actuals) van lluitar fins a la treva dels dotze anys, que no va acabar amb les hostilitats. La Guerra dels Vuitanta Anys finalment va acabar amb la Pau de Westfàlia el 1648.
Migració de treballadors del coneixement als Països Baixos Sota els termes de la rendició d'Anvers el 1585 la població protestant (no disposada a convertir-se) varen tenir dos anys per resoldre els seus afers abans de marxar de la ciutat i el territori dels Habsburg. Similars acords es varen fer a d'altres localitat. Els protestants estaven especialment ben representats entre els artesans especialitzats i comerciants rics de les ciutats portuaries de Bruges, Gant i Anvers. Molts es varen traslladar cap al nord durant el període 1585-1630 mentre que els catòlics es traslladaven en direcció contrària. Dels que varen anar al nord, molts es varen instal·lar a Amsterdam, que era un petit port el 1585, però gràcies als immigrants es transformaria ràpidament en un dels ports i centres comercials més importants del món cap al 1630. L'èxode es pot descriure com la 'creació d'un nou Anvers'. Aquesta immigració massiva des de Flandes i Brabant fou una important força del desenvolupament de l'Edat d'Or.
A més a més de la immigració massiva de nadius des dels Països Baixos del Sud, hi havia també significatius moviments de refugiats no natius que ja havien fugit prèviament de la persecució religiosa, especialment els sefardites de Portugal i Espanya i, més tard, els hugonots des de França. Els pares pelegrins també varen estar allà un temps abans d'anar-se'n al Nou Món.
Fonts d'energia barates Altres factors també varen contribuir a la floració del comerç, la indústria, les arts i les ciències a la república dels Països Baixos durant aquest període. Una condició necessària era el subministrament d'energia barata dels molins de vent i de la torba, fàcilment transportada per canal cap a les ciutats.
Patrimoni i naixement de les Finances Corporatives A finals del segle XVI els navegants neerlandesos, tradicionalment hàbils mariners i cartògrafs,Els mapes utilitzats per Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel per atacar ciutats neerlandeses per terra i per mar, varen ser fets per cartògrafs neerlandesos començaven a dominar el comerç mundial, una posició que abans havia estat ocupada pels portuguesos i espanyols.
El 1602 es va fundar la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (Neerlandès: Verenigde Oostindische Compagnie o VOC). Era la primera multinacional de la història, finançada per accions que establien la primera borsa moderna. Aquesta companyia va rebre el monopoli neerlandès sobre el comerç asiàtic, que mantindria durant dos segles. Es va convertir en l'empresa mercantil més gran del món del convertint la República en la primera potència mundial. Les espècies s'importaven a l'engròs i aportaven beneficis enormes, a causa dels esforços i riscs associats i de la demanda aparentment insaciable. Per finançar el creixent comerç de la regió, el Banc d'Amsterdam s'establí el 1609, essent el precursor, si no el primer, Banc central.QUINN, Stephen. ROBERDS, William. The Big Problem of Large Bills: The Bank of Amsterdam and the Origins of Central Banking . Agost, 2005.
Monopoli sobre el comerç amb Japó Aquestes raons que expliquen el domini d'Amsterdam com a centre del comerç varen conduir a convertir-se en monopoli el 1640 mitjançant la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (VOC) amb Japó a través de l'oficina de comerç a Dejima. Aquesta antiga illa a la badia de Nagasaki només fa 15.000 m². Fins al 1854, els neerlandesos eren l'única finestra del Japó al món occidental. Les ciències i productes occidentals es presentaven als japonesos i els contactes ocasionaven els anomenats Rangaku o aprenentatge neerlandès. La República de les Set Províncies Unides esdevenia un instrument de transmissió de coneixement de la revolució industrial i científica que s'estava desenvolupant a l'Oest al Japó. Els japonesos compraven i traduïen nombrosos llibres científics, obtenint d'ells curiositats i manufactures occidentals (com els rellotges), i rebien mostres de diverses innovacions occidentals (com les dels fenòmens elèctrics, i el vol en globus d'aire calent a començaments del ). Als segles i , els neerlandesos eren indiscutiblement els més rics i científicament avançats de totes les nacions europees, situant-los en una posició privilegiada per transferir coneixement Occidental al Japó.
Gran poder europeu També dominaven el comerç entre els països europeus. La República estava favorablement ubicada en el pas de les rutes comercials est-oest i nord-sud i estava connectat amb les rutes interiors alemanyes a través del riu Rin. Els comerciants neerlandesos enviaven vi de França i Portugal als Països Bàltics i retornaven amb fibra destinada a països al voltant del mar Mediterrani. Pels anys 1680, una mitjana de gairebé 1.000 vaixells neerlandesos ingressava al mar Bàltic cada any. Varen guanyar control de bona part del comerç amb les naixents colònies angleses a Amèrica del Nord i després d'acabar la guerra amb Espanya el 1648, el comerç neerlandès amb aquest país també va florir. miniatura|El Trippenhuis a AmsterdamLa germandat de viatgers, comerciants d'armes, varen construir el Trippenhuis a Amsterdam, actualment és la seu de la Reial Acadèmia de les Arts i les Ciències Neerlandesa, que és un exemple típic de l'arquitectura del
Altres indústries Les indústries nacionals també es varen expandir. Les drassanes i les refineries de sucre són clars exemples. Com més intensament es feien utilitzar les terres, en part a través de la transformació dels llacs en pòlders, la producció local de grans i productes lactis es va disparar.
Tràfic d'esclaus Només una petita part de la riquesa neerlandesa provenia directament del tràfic d'esclaus.
Consciència Nacional El resultat de la rebel·lió contra Espanya, més conegut com la guerra dels Vuitanta Anys, que havia estat lliurada per la llibertat religiosa i la independència econòmica i política, i havia acabat amb la independència total de les províncies reformistes del nord, va estimular la moral nacional. Ja el 1609 existia aquest sentiment, quan es va signar una treva provisional amb Espanya que duraria 12 anys.
Estructura social miniatura|Canal amb cases patrícies - Leiden
A la República dels Set Províncies l'estatus social del venia determinat en gran part pels ingressos. Les classes socials existien però d'una manera nova. L'aristocràcia, o noblesa, n'havia esgotat molts dels seus privilegis a les ciutats, on els comerciants i els seus diners eren dominants. El clergat tampoc no tenia gaire influència: l'Església Catòlica Romana havia estat suprimida aproximadament des del començament de la guerra dels vuitanta anys amb Espanya. El nou moviment protestant estava dividit, encara que exercia un control social en moltes àrees en més gran mesura que sota l'Església Catòlica. Això no vol dir que els aristòcrates no tinguessin estatus social. Per contra, significa que els rics comerciants es van convertir en la noblesa en esdevenir propietaris de terres i adquirir un escut d'armes i un segell.
Els aristòcrates es barrejaven amb membres d'altres classes per tal de ser capaços de guanyar-se la vida com millor els semblés. A tal fi casaven les seves filles amb comerciants rics, esdevenien comerciants o ocupaven oficines públiques o militar per guanyar un salari. Els comerciants també començaven a valorar els càrrecs públics com a mitjà d'un poder econòmic i prestigi més gran. Les universitats es convertien en una via per tal d'accedir a càrrecs públics. Els comerciants rics i els aristòcrates enviaven els seus fills a una anomenada Grand Tour a través d'Europa. Sovint acompanyat per un investigador privat, preferiblement un científic, aquesta gent jove visitava universitats en uns quants països europeus. Aquest mestissatge de patricis i aristòcrates va ser més prominent a la segona meitat del segle.
Junt amb els aristòcrates i els patricis va aparèixer una classe mitjana opulenta, amb ministres protestants, advocats, metges, petits comerciants i industrials, i administradors de latifundis. En un estatus inferior estaven els propietaris de petites botigues, els treballadors especialitzats i els artesans, els administradors, i els pagesos. Per sota estaven els obrers especialitzats, els encarregats de casa i el personal de servei.
En la base de la piràmide estaven 'els indigents': camperols empobrits, molts dels quals provaven sort en una ciutat com captaires o jornalers. Cal destacar que la gent que es varen rebel·lar contra Felip II s'anomenaven amb el malnom "De Geuzen", que correspon a la paraula francesa "gueux" (captaire).
A causa de la importància del patrimoni en la definició de l'estatus social, les divisions entre classes estaven definides menys bruscament i la mobilitat social era molt més gran que en qualsevol altre lloc. El calvinisme, que predica humilitat com una virtut important, també tendia a disminuir la importància de les diferències socials. Aquestes tendències han resultat extraordinàriament persistents: la societat neerlandesa moderna, encara que molt més secularitzada, és considerada per ser extraordinàriament igualitària.
Religió El calvinisme era predominant amb el suport del govern i, tot i comptar amb la coneguda tolerància religios de la població, els protestants reformistes neerlandesos es beneficiaren directament de l'Edat d'Or. Les ciutats amb un fons predominantment catòlic com Utrecht i Gouda, en gaudien molt menys. Pel que fa a les ciutats protestants, la unió de creença no era el model habitual. A començament del segle les amargues controvèrsies entre calvinistes estrictes i els protestants més permissius, coneguts com a arminians o remonstrants, varen dividir el país. El remonstrants negaven la predestinació i defensaven la llibertat de consciència, mentre que els seus adversaris més dogmàtics (coneguts com a Contra-remonstrants) guanyaven una victòria essencial al sínode de Dort (1618-1619).
L'humanisme del renaixement, del qual Desiderius Erasmus (circa. 1466-1536) era un important defensor, també havia obtingut una posició ferma i era parcialment responsable d'un clima de tolerància.