Els Benjaminites, o Bene Yamina, «fills de la dreta» (al sud de l'Eufrates), per oposició als bensimalites, o Bene Sim'al, «fills de l'esquerra», (al nord), foren una divisió principal dels nòmades beduïns haneus o khaneus, «gent que viuen sota la tenda». Eren part del gran grup amorrita que havia envair Mesopotàmia vers el 2000 aC. Els benjaminites i els bensimalites es van instal·lar principalment a la Mesopotàmia siriana, i estan ben documentats mercès als arxius de Mari i d'Ebla. Es van sedentaritzar en tres zones: a l'oest a Alep i al sud fins a Qatw; a Mari, a l'Eufrates mig; i al Balikh, afluent de l'Eufrates. Se sap que els benjaminites tenien reis (dawidum) assistits per caps de pastura (merhum).
Es coneix especialment a la tribu durant el regnat de Zimri-Lim; a l'inici del seu regnat li van donar suport però aviat les relacions es van deteriorar el tercer any de regnat (vers 1773 o 1772 aC) anomenat «any de l'Ah-Purattim», quan van esclatar greus enfrontaments. Els benjaminites estaven dirigits per Sumu-Dabi. Ziri-Lim els va derrotar de manera decisiva a Dur-Yahdun-Lim, una fortalesa del districte de Saggaratum, lluita en la qual el rei de Mari va tenir el suport de Qatna i de Babilònia. Després de la victòria es va apoderar de les ciutats de Mišlan i Samânum, als districtes de Mari i de Terqa, de les que va arrasar de manera preventiva les fortificacions.
Els benjamnites no es van donar per vençuts i al final del quart any de regnat de Zimri-Lim (vers 1771 aC), la guerra es va reprendre. Els benjaminites tenien l'aliança de tribus del Zalmaqum i les tensions creixents entre Mari i Eshnunna, afavorien la seva resistència i al cinquè any la guerra s'havia fet general a tota la Mesopotàmia siriana. Diversos vassalls reials es van revoltar contra Zimri-Lim. Eshnunna va entrar al conflicte i va enviar dos exèrcits contra Mari i els seus aliats, amb 15.000 homes cap al nord i 5.000 o 6.000 homes cap al sud. La intervenció de Babilònia al costat de Mari al final del conflicte va permetre de signar una pau en condicions acceptables per Zimri-Lim.
L'any següent (vers 1770-1769 aC) els benjaminites i els bensimalites es van reconciliar i el regne va estar en pau.
Forma de vida Els beduïns benjaminites no eren estrictament nòmades sinó seminòmades; pasturaven una part de l'any però tenien també pobles en els quals intercanviaven els seus productes i mercaderies i s'avituallaven i descansaven un temps. Fins i tot és possible que una part de la tribu fos sedentària de manera permanent guardant solidaritat amb els nòmades. L'ús de les terres per pastura comportava conflictes amb els cultivadors i el merhum o cap de la pastura dirimia aquests problemes. Inicialment els sedentaris cultivadors ocupaven les terres properes al riu i els nòmades l'estepa prop del desert però més endavant els nòmades van agafar el control d'algunes poblacions de la vall de l'Eufrates on es van barrejar nòmades i sedentaris, com Mišlân i Appân amunt i avall de Mari (Mesopotàmia), o Samanum al districte de Terqa.
Vegeu també Rabbum.
Bibliografia Paul Garelli, Jean-Marie Durand, Hatice Gonnet, Catherine Breniquet, Le Proche-Orient Asiatique, tome 1. Des origines aux invasions des peuples de la mer, P.U.F., Paris, 1997. J.-C. Margueron, Mari : métropole de l'Euphrate au IIIe et au début du IIe millénaire av. J.-C., ERC, 2004 Michael Roaf, Atlas de la Mésopotamie et du Proche-Orient ancien (traduction française de Philippe Talon), éd. Brepols, Turnhout (Belgique), 1991. Pierre Marello, «Vie Nomade», dans "Florilegium Marianum", Mélanges en l'honneur de Michel Fleury, Mémoires de NABU no 1, SEPOA, Paris, 1992, p. 115. Pierre Villard, «Nomination d'un Scheich», dans "Florilegium Marianum" II, Mémorial Maurice Birot, Mémoires de NABU no 3, SEPOA, Paris, 1994, p. 291. Daniel Soubeyran, «Les Yaminites et l'expédition de Babylone», dans ARMT XXIII, ... p. 358. Jean-Marie Durand, «Le culte des bétyles en Syrie», dans "Miscellanea Babylonica", Mélanges offerts en l'honneur de Maurice Birot, Éditions de Recherche sur les Civilisations, Paris, 1985, p. 79. Archives Royales de Mari, Transcription et Traduction (ARMT) : publication des textes provenant de Mari, Mari, Annales des Recherches Interdisciplinaires (MARI) : revue consacrée en priorité à Mari J-M.Durand, Les Documents épistolaires du palais de Mari, 3 vol., Le Cerf, LAPO, Paris, 1997, 1998, 2000
Categoria:Mari Categoria:Grups humans històrics