Cleones (; gentilici , cleoneu)Supplementum Epigraphicum Graecum, XI 290.6., Nemees, X 42. fou una ciutat de l'antiga Grècia situada al Peloponnès, a mig camí entre Corint i Argos. La ciutat és coneguda perquè era l'organitzadora dels Jocs Nemeus, celebrats en honor a Zeus a l'indret de Nèmea, a uns cinc quilòmetres a l'oest de la ciutat.
Les restes de la ciutat es troben a uns dos quilòmetres de la vila de Kondòstavlos, que el 1963 canvià el nom pel d'Antiga Cleones (, Arkhees Kleonés).Canvi de noms de llocs de Grècia. Està situat a la part est del municipi Nèmea, a la Unitat perifèrica de Coríntia. La seua població al 2011 era de 1.092 habitants.
Història miniatura|413x413px|Mapa amb les ciutats principals de l'antiga Argòlida, amb Cleones al nord esquerra|miniatura|Temple d'Hèracles a Cleones El seu heroi epònim era bé Cleones, fill de Pèlops, o bé Cleone, filla del riu Asop. Cleones és l'escenari d'un combat entre Hèracles i Augies: en la batalla, els seus fills Èurit i Ctèat defensaren el seu pare, i Hèracles els matà. En temps de Pausànias ( dC), Descripció de Grècia, II 15.1. hi havia un santuari dedicat a Hèracles de Sicília, Biblioteca històrica, IV 33.3. a prop de Cleones amb la tomba dels dos germans morts. Frickenhaus ha identificat aquest temple amb unes altres restes descobertes a Nèmea.
Homer l'esmenta al Catàleg de les naus entre les ciutats del regne d'Agamèmnon, rei de Micenes, i li assigna l'epítet de «ben construïda»., Ilíada, II 570. Tot i així, les referències a la ciutat no són gaire abundants en època arcaica i clàssica — l'esmenten fonts tardanes com Polibi i Pausànias; en canvi, el seu estatus de polis independent és confirmat pel fet que tenia la seua pròpia seca i perquè tenia el control dels Jocs Nemeus, a més del fet que apareixen esmentats atletes de Cleones en els diferents Jocs Panhel·lènics: en els Jocs Olímpics, entre els anys i , de Cesarea, Crònica, 101b Helm. i en els Jocs Nemeus a mitjan .SEG 11.290 = ML 9. Els Jocs Nemeus foren instituïts cap al , i de bon començament els cleoneus en controlaren la celebració, que era biennal i es feia al santuari de Zeus de Nèmea., Nemees, IV 17.
L'hostilitat de Cleones cap als corintis els va dur a aliar-se amb Argos, a la qual ajudà a conquistar i arrasar Micenes cap al 460 aC. Dels miceneus supervivents, alguns s'establiren a Cleones. de Sicília, Biblioteca històrica, XI 65; , Geografia, VIII 6.10., Descripció de Grècia, VII 25.6. Els cleoneus també formaren part del contingent atenès comandat per Cimó que partí cap a la muntanya d'Itome per ajudar Esparta a sufocar la rebel·lió dels hilotes i messenis. de Sicília, Biblioteca històrica, XI 64.
Els cleoneus formaren part de l'exèrcit argiu que, en el segon dia de la batalla de Tànagra (457 aC), arribaren per ajudar els atenesos contra els beocis i espartans. A la nit vencien els argius, però l'endemà, els tessalis traïren els atenesos i els espartans venceren. L'any 418 aC, durant la guerra del Peloponnès, els cleoneus formaren part de les files argives, que, al costat de les ateneses i mantineanes, s'enfrontaren als espartans i els seus aliats en la batalla de Mantinea., Història de la Guerra del Peloponnès, V 67.2. Hi moriren 700 soldats de Cleones, Argos i Òrnees., Història de la Guerra del Peloponnès, V 74.3. A la primavera del 414 aC l'exèrcit espartà atacà Cleones en una ofensiva provinent de Fliünt, però es retiraren perquè es desencadenà un terratrèmol que interrompé l'operació contra Argos., Història de la Guerra del Peloponnès, VI 95.1. Encara tornen a aparèixer en la Segona Guerra de Corint, el .
A partir de les evidències epigràfiquesInscriptiones Graecae II² 365. i numismàtiques, Cleones romangué independent durant bona part del , fins que, dins el darrer quart d'aquest segle,SEG 30.355.IG IV 616, datada cap al va caure sota el domini d'Argos, i es veié reduïda a una divisió administrativa d'aquesta ciutat. A partir de llavors, la celebració dels Jocs va córrer a càrrec d'Argos. No obstant això, a final del Arat de Sició, cap de la Lliga Aquea, va restablir la independència de Cleones, que retornà als cleoneus l'organització dels Jocs.
Descripció La ciutat de Cleones era situada a mig camí entre Corint i Argos. La seua acròpoli estava formada per tres turons; al més occidental ja hi havia un gran assentament durant l'època micènica. La ceràmica de l'edat del bronze trobada en aquest lloc abasta períodes de l'hel·làdic mitjà (ca. ) fins a l'hel·làdic tardà IIIB (ca. ).
Estrabó en destacava les moltes construccions, protegides per un recinte fortificat., Geografia, VIII, 6.19. Era a 22-23 km al nord d'Argos i a 15 km al sud-oest de Corint, de l'acròpoli de la qual s'albiren encara les murades. De Cleones estant, eixien dos camins a Argos: un era per a carros i l'altre una drecera. S'ha calculat l'extensió del territori de Cleones en 135 km², i la població en uns 8.000 habitants. Pausànies informa que a Esparta hi havia una altar de Latria i Anaxandra, darrere de la tomba d'Eucosmos, fill de Licurg. Aquestes bessones eren filles de Tersandre i netes d'Agamèdides, rei de Cleones., Descripció de Grècia, III 16.6.
Cleones encunyà moneda segons el patró d'Egina: d'argent al i de bronze al . A l'anvers solia figurar el cap d'Hèracles, la pell del lleó de Nèmea o brot un raïm, i al revers una corona de julivert amb les lletres ΚΛ, ΚΛE o ΚΛEΩ.Sylloge Nummorum Graecorum Cop. Argolis 111-113
Referències
Bibliografia
Categoria:Jaciments arqueològics de Grècia Categoria:Polis de l'Argòlida Categoria:Llocs de la Ilíada