Xiphorhynchus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels furnàrids (Furnariidae). Agrupa a espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic). Els seus membres se'ls coneix pel nom comú de grimpa-soques o grimpatroncs. Tot i que recentment s'ha resolt alguns problemes, algunes espècies encara presenten reptes taxonòmics.

Descripció Les espècies d'aquest gènere formen un grup confús de grimpa-soques de mida des de mitjana a força grossa, mesuren entre 20 i 26 cm de llarg (a excepció de X. fuscus, de 17 a 18 cm). Tots presenten un pigallat estriat o pintat en certa manera (menys llisos que Dendrocincla) i els becs només són lleugerament corbats (menys, i també menys prims que Lepidocolaptes).

Distribució i hàbitat Les àrees de distribució de les quals van des del nord de Mèxic passant per Amèrica Central i del Sud fins al nord-est de l'Argentina.

L'habitat natural es principalment els boscos humits de baixa altitud; unes quantes espècies (especialment X. triangularis i X. erythropygius) són més muntanyes.

Sistemàtica El gènere Xiphorhynchus va ser introduït el 1827 pel naturalista anglès William Swainson.

El nom combina el grec antic «ξίφος /xíphos», que significa “espasa”, i «ῥύγχος /rhúnkhos», “bec”. Swainson no va especificar l'espècie tipus, però aquesta va ser designada posteriorment com el grimpa-soques de bec d'ivori.

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per tretze espècies: Xiphorhynchus obsoletus - grimpa-soques estriat. Xiphorhynchus fuscus - grimpa-soques menut. Xiphorhynchus atlanticus - grimpa-soques atlàntic. Xiphorhynchus pardalotus - grimpa-soques xiulador. Xiphorhynchus ocellatus - grimpa-soques ocel·lat. Xiphorhynchus elegans - grimpa-soques elegant. Xiphorhynchus spixii - grimpa-soques de Spix. Xiphorhynchus guttatus - grimpa-soques gorjagroc. Xiphorhynchus susurrans - grimpa-soques del cacau. Xiphorhynchus flavigaster - grimpa-soques bec d'ivori. Xiphorhynchus lachrymosus - grimpa-soques pintat. Xiphorhynchus erythropygius - grimpa-soques cuirassat. Xiphorhynchus triangularis - grimpa-soques de dors olivaci.

Notes taxonòmiques Les anteriors espècies X. picus i X. kienerii es van separar en el propi gènere Dendroplex sota els noms científics Dendroplex picus i Dendroplex kienerii, després de l'aprovació de la proposta Núm. 316 al Comitè de Classificació Sud-americà (SACC), basat en els estudis d'Aleixo et al. (2007) i confirmat per l'extens estudi de Derryberry et al. (2011). X. atlanticus es tractava fins fa poc com a coespecífica amb X. fuscus, però es va separar en funció de l'evidència morfològica i de vocalització i recolzada per dades genètiques. La separació es va aprovar a la proposta núm. 809 al SACC i va ser seguida per les principals classificacions.

Divergències entre COI i BLI: A principis d'aquest segle, el grimpa-soques de Tschudi (Xiphorhynchus chunchotambo, incloent-hi les subespècies napensis i brevirostris) es va separar de X. ocellatus (Aleixo, 2002) sobre la base de l'estudi de l'ADN mitocondrial que, en un principi, demostrava que X. ocellatus estava més estretament relacionada amb X. pardalotus que no pas amb X. chunchotambo. Tanmateix, la profunda divergència de l'ADNmt que va contribuir a la decisió de conservar la divisió de X. chunchotambo és compartida igualment pel taxó beauperthuysii que no es va separar en aquell moment (Sousa-Neves et al. 2013). En la proposta Núm. 600 de novembre de 2013 al Comitè de Classificació Sud-americà (SACC) de lAmerican Ornithological Society no es va aprovar la divisió per falta de claredat sobre la considerable variació vocal i genètica dins d'aquest complex. La taxonomia de eBird/Clements mai no va acceptar la divisió. El Congrés Ornitològic Internacional (COI) sí que ho va acceptar, però el juliol de 2023 es va invertir i va tractar de nou el grimpa-soques de Tschudi com a subespècie del grimpa-soques ocel·lat. Tanmateix, el Manual dels ocells del món (HBW) de BirdLife International (BLI) conserva els tàxons X. beauperthuysii i X. chunchotambo com a espècies separades. Alhora, la subespècie X. guttatus guttatoides és tractada com una espècie separada de X. guttatus per HBW i BLI en funció de diferències genètiques i diferències morfològiques i de vocalització més subtils. El grup de subespècies del sud X. erythropygius aequatorialis és tractat com una espècie separada de X. erythropygius per HBW i BLI en funció de les diferències morfològiques i de vocalització. El Comitè de Classificació Sud-americà (SACC), en la proposta núm. 964, va rebutjar l'elevació a espècies, tot i reconèixer que era bastant probable que el complex X. erythropygius fos de més d'una espècie, potser tres, a causa de la manca de vocalització i dades genètiques concloents.

Així doncs, les autoritats taxonòmiques que segueixen BirdLife International incorporen quatre espècies més:

X. chunchotambo - grimpa-soques de Tschudi. X. guttatoides - grimpa-soques de Lafresnaye. X. beauperthuysii - grimpa-soques ocel·lat septentrional. X. aequatorialis'' - grimpa-soques cuirassat meridional'''.

Referències

Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud