L’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB) és una institució arxivística depenent del Col·legi de Notaris de Catalunya, que conserva els protocols notarials del districte de Barcelona amb més de 25 d'antiguitat. És el principal arxiu notarial de l'estat i es pot comparar amb els grans arxius notarials europeus, com l'Archivio di Stato di Genova.

Història El seu origen s'emmarca en la Llei del Notariat de 1862 i en el Reglament de 1869, que establiren la concentració dels protocols antics en arxius generals de districte, amb caràcter públic. Abans d'aquesta regulació, a Barcelona hi hagué intents puntuals de crear un arxiu de protocols, els anys 1598 i 1816, que no reeixiren.

La documentació notarial es va custodiar inicialment en diversos emplaçaments, com l'antic convent de Sant Joan de Jerusalem i, posteriorment, en dependències del carrer d'Elisabets, fins que el 1882 s'instal·là de manera estable a la seu del Col·legi de Notaris de Barcelona, institució que adoptà la denominació de Col·legi de Notaris de Catalunya a partir del 1932. El 1928, l'adquisició de l'edifici contigu del carrer del Notariat permeté ampliar-ne els espais de dipòsit i ordenar la documentació segons criteris cronològics, diferenciant els protocols històrics dels més recents.

Al llarg del , el fons es va ampliar i reorganitzar. Durant la Guerra Civil espanyola (1936–1939), els fons notarials patiren trasllats, pèrdues i riscos de destrucció. En aquest context, el notari Raimon Noguera i de Guzman (1897-1990), arxiver i degà del Col·legi de Notaris entre 1966 i 1968, tingué un paper destacat en la preservació de la documentació. El Decret de 2 de març del 1945 creà a cada arxiu de protocols una secció històrica oberta a la recerca, fet que marcà l'inici d'una nova etapa. Sota la direcció de Noguera, l'arxiu experimentà un impuls notable, amb l'elaboració de l'inventari públic (1950–1959), l'obertura sistemática a la recerca i la promoció dels estudis sobre els seus fons.

Entre 1991 i 1994, l'arxiu fou remodelat amb la construcció de dipòsits subterranis moderns, que en garantiren la preservació i consolidaren el seu paper com a centre de referència del patrimoni notarial.

Fons documentals El nucli principal de l'AHPB el constitueixen els protocols notarials, als quals s’afegeixen escrivanies especials, notaries foranes de diverses poblacions catalanes, col·leccions de testaments tancats, pergamins i diversos fons patrimonials. Aquest conjunt permet estudiar de manera directa l0evolució jurídica, social, econòmica i cultural de Barcelona i del país al llarg de més de set segles, amb sèries documentals pràcticament ininterrompudes a partir del . La documentació més antiga conservada data del , i el registre notarial complet més antic correspon al 1299.

Una característica destacada del fons és la seva riquesa tipològica: compravendes, capítols matrimonials, testaments, inventaris, assegurances o contractes mercantils, que ofereixen una visió detallada de la vida quotidiana, de l’activitat econòmica i de les formes de relació social en cada període històric. Entre els fons específics, destaca la documentació vinculada a l’activitat marítima de Barcelona dels i , testimoni del paper de la ciutat com a centre comercial mediterrani.

Accés, serveis i difusió L'accés a la documentació es regeix per criteris cronològics i legals. Els protocols amb una antiguitat d'entre 25 i 100 anys tenen un accés restringit a les persones amb interès legítim, mentre que els documents de més de 100 anys són de consulta pública. L'arxiu disposa d'una sala de consulta per a investigadors i d'una biblioteca auxiliar especialitzada en història, institucions, arxivística i ciències afins.

En els darrers anys s’ha impulsat una política activa de difusió i digitalització dels fons. Destaca la posada en línia de la pràctica totalitat de la documentació notarial medieval, que permet la consulta remota de centenars de milers d'imatges a través del web institucional. Aquesta obertura ha ampliat notablement l'accessibilitat del fons i n’ha reforçat l'ús per a la recerca històrica, genealògica i patrimonial. L'arxiu ofereix també serveis de reproducció de documents amb finalitats de recerca i d0expedició de còpies, d'acord amb la normativa vigent. Paral·lelament, desenvolupa iniciatives de divulgació que posen en valor la singularitat dels seus fons i el paper del notariat en la història de la societat catalana.

Instruments de descripció La primera ordenació sistemàtica dels fons de l'AHPB fou realitzada entre 1885 i 1892 per Jaume Alegret, amb l'elaboració d'un registre cronològic dels notaris i dels seus manuals. A mitjan es publicà un primer inventari en diversos volums, que consolidà l'accés científic a la documentació.

Des del 1995, els instruments de descripció han estat revisats i ampliats segons criteris arxivístics moderns dins la Col·lecció d'Inventaris d'Arxius Notarials de Catalunya, sota el patrocini de la Fundació Noguera. Aquests inventaris, estructurats per períodes cronològics, permeten localitzar la documentació conservada des del i són consultables en línia.

Referències

Bibliografia

Vegeu també Arxiu de la Corona d'Aragó

Enllaços externs

Protocols De Barcelona Protocols Categoria:Col·legis professionals de Catalunya Categoria:Organitzacions del Raval Categoria:Notariat