Josep Estartús i Aiguabella (Sant Privat d'en Bas, 1811 - Sant Privat d'en Bas, Garrotxa 1887) va ser un capitost carlí.
D'origen humil, de jove ingressà al Seminari de Girona, a les darreries del 1833, d'on en sortí per fer-se voluntari carlí. Participà en les tres guerres carlines i en els aixecaments de 1855 i 1869.
Destacà en nombrosos fets d'armes, com al setge d'Olot, el 1835, durant la Primera Guerra Carlina, que li valgué la graduació de comandant, abans d'acabar la campanya amb el grau de coronel.
Durant la Guerra dels Matiners, participà en l'acció del Pasteral i l'ocupació d'Olot el 1848 a les ordres de Ramon Cabrera, per la qual fou nomenat comandant general de la primera divisió, amb la graduació de brigadier.
El 1869 prengué part en l'aixecament de la provincia de Girona, amb el grau de mariscal de camp. Patí cinc exilis -dos a França, un a Suïssa, un a Itàlia i un a Anglaterra. El 1875, igual que Ramon Cabrera, reconegué Alfons XII. Morí el 28 de desembre de 1887.
Referències La guerra dels Matiners a Catalunya (1846-1849). Robert Vallverdú i Martí Publicacions de l'Abadia de Montserrat 2002 pàg 404 Diccionario histórico del carlismo. Josep Carles Clemente. Pamiela 2006. pàg 212
Categoria:Segona guerra carlina Categoria:Militars carlins catalans Categoria:Basencs Categoria:Morts al Solsonès Categoria:Morts a la Garrotxa Categoria:Polítics carlins catalans Categoria:Polítics garrotxins Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX