Phrygilus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tràupids (Thraupidae). Inclou espècies originàries d'Amèrica del Sud. Els membres són coneguts amb el nom popular de frigil.

Fins a l'any 2016, aquest gènere va agrupar set espècies més quan es van transferir a altres gèneres al comprovar-se que era polifilètic.

Descripció Els espècies de Chrysothlypis són ocells de mida mitjana, que mesuren entre 14,5 i 16,5 cm de llarg. Els mascles segueixen un patró més marcat, amb les caputxes grises o negres, l'esquena color ocre o oliva i les parts inferiors grogues, mentre que les femelles són més apagades, amb les caputxes més pàl·lides.

Distribució i hàbitat Es distribueixen per la serralada dels Andes i adjacències, des del nord del Perú fins a Terra del Foc a Xile i Argentina.

Habiten principalment les praderies i terrenys arbustius i la majoria s'alimenten a terra.

Taxonomia Tradicionalment Chrysothlypis formava part de la família Emberizidae, i es va transferir a Thraupidae en base de diversos estudis genètics, citant Burns et al. (2002, 2003); Klicka et al. (2007) i Campagna et al. (2011). La proposta Núm. 512 al Comitè de Classificació Sud-americà (SACC) de novembre de 2011, va aprovar la transferència de diversos gèneres (entre els quals Phrygilus) d'Emberizidae a Thraupidae.

Història taxonòmica i relacions filogenètiques En els estudis genètics i morfològics de Campagna et al. (2011), ja es podrien distingir quatre grups ben diferenciats en el llavors ampli gènere Phrygilus:

Grup 1: cap negre com una caputxa i plomatge del mascle molt acolorit (P. atriceps, P. punensis, P. gayi, P. patagonicus), dimorfisme sexual clar. Relacionat amb Sicalis. Grup 2: parts superiors grises i parts inferiors blanques, ambdós sexes semblants (P. dorsalis, P. erythronotus). Podria formar un clade amb el grup anterior i l'espècie Sicalis olivascens. Grup 3: plomatge del mascle gris o marró fosc; la femella barrada (P. unicolor, P. plebejus). Relacionat amb el gènere Haplospiza, no és monofilètic amb els altres tres grups i, en canvi, mostra la més gran divergència genètica amb ells, sent P. unicolor el cas més extrem. Grup 4: bec groc, parts inferiors de color gris a negre (P. alaudinus, P. carbonarius, P. fruticeti). Relacionat amb l'espècie Porphyrospiza caerulescens, no sembla ser monofilètic amb els altres tres grups.

Com que aquest gènere sembla ser polifilètic i podria contenir tres llinatges diferents, en el futur potser caldria dividir-lo en gèneres separats.

A la proposta Núm. 507 al SACC, posteriorment rebutjada, es va proposar:

Grup 1: Les quatre espècies romandrien en el gènere actual. Grup 2: Les dues espècies s'integrarien en el gènere Idiopsar, que ja no seria monotípic. Grup 3: Les dues espècies formarien un gènere ressuscitat Geospizopsis. Grup 4: Les tres espècies formarien un gènere ressuscitat Rhopospina.

Més recentment, publicacions de filogènies completes de grans conjunts d'espècies de la família Thraupidae basades en mostres genètiques, Burns et al. (2014) i Barker et al. (2015), van proporcionar la base per a la recomanació de Burns et al. (2016):

Recuperar Rhopospina per a P. fruticeti; Recuperar Corydospiza per P. alaudinus i P. carbonarius; Reconèixer un nou gènere Ephippiospingus per a P. dorsalis i P. erythronotus; Recuperar Geospizopsis per a P. plebejus i P. unicolor.

Finalment, a la proposta Núm. 730, parts 01, 02, 16 i 17 al SACC, es van aprovar les següents transferències, que va ser seguida pel COI i Clements Checklist/eBird:

Phrygilus fruticeti transferit a Rhopospina; Phrygilus alaudinus i Phrygilus carbonarius traslladats a Porphyrospiza; Phrygilus dorsalis i Phrygilus erythronotus transferits a Idiopsar; Phrygilus unicolor i Phrygilus plebejus transferits a Geospizopsis.

Les dades presentades pels estudis filogenètics extensos recents de Burns et al. (2014) i Barker et al. (2015) van confirmar que Phrygilus, tal com es defineix actualment, és un parent proper d'un clade format per Nesospiza, Rowettia i Melanodera i que el clade format per tots està relacionat amb Sicalis, en una gran subfamília Diglossinae.

Etimologia El nom genèric Phrygilus prové del grec antic «phrugilos» que es refereix a un ocell no identificat, esmentat per Aristòfanes, potser algun tipus de pinsà.

Espècies Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per quatre espècies: Frigil capgrís (Phrygilus gayi Gervais, 1834) Frigil de la Patagònia (Phrygilus patagonicus Lowe, 1923) Frigil capnegre (Phrygilus atriceps d'Orbigny & Lafresnaye, 1837) Frigil del Perú (Phrygilus punensis Ridgway, 1887)

Referències

Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud