fou un lingüista i neuròleg, capdavanter en les idees de l'adquisició del llenguatge i la psicologia cognitiva.gemäß Leopoldina (1975) Particularment en els conceptes de la infantesa. Lenneberg va ser un dels lingüistes més famosos del segle XX i és considerat cofundador de la biolingüística. De 1935 a 1945 va viure al Brasil, on havia fugit dels nazis amb la seva família com a jueu.Klappentext in „Biologische Grundlagen der Sprache“, Frankfurt 1972 Malgrat els seus orígens, l'abast de la seva obra lingüística es va limitar essencialment als EUA.
Biografia D'origen jueu, fill del pediatre Robert Lenneberg i va passar la seva infància a Düsseldorf fins al 1933. Allà va assistir a l'escola primària. Va abandonar l'Alemanya nazi per la llavors creixent persecució. Primer va instal·lar-se al Brasil amb la seva família i després als Estats Units, on va anar a la Universitat de Chicago i a la de Harvard, com a professor de psicologia i neurobiologia.
Després d'una estada al Brasil, va estudiar als Estats Units. Va obtenir la llicenciatura a Chicago el 1949 i va continuar els seus estudis de lingüística allà.Ulric Neider, Daniel Tapper, Eleanor J. Gibson: 03 Individual Memorial Statements der Cornell University Faculty Memorial Statement
Com a professor de psicologia i neurobiologia, va impartir classes a la Facultat de Medicina de Harvard, la Universitat de Michigan i la Facultat de Medicina de la Universitat Cornell, especialitzant-se en l'adquisició del llenguatge i la psicologia cognitiva.Eric Heinz Lenneberg bei neurotree.org Com a científic, va ser membre de diverses organitzacions científiques dels Estats Units. A través de les seves col·laboracions amb, per exemple, Noam Chomsky i George A. Miller, va ser un investigador respectat.
En el seu llibre Fonaments biològics del llenguatge (l'únic llibre en traducció alemanya) va propagar la teoria del "període crític"zur Problematik der "kritischen Periode": Norbert Kühne: Aspekte und Probleme früher Entwicklung und Erziehung (1); Sprachgestaltung - Sprache in Therapie und Erziehung (2); In: Unterrichtsmaterialien Pädagogik-Psychologie (Nr. 694), Stark Verlag/Mediengruppe Pearson, Hallbergmoos 2012–2016sowie Steven Pinker: Sprachinstinkt, München 1998, S. 337 ff en el desenvolupament del llenguatge; un fet que ha estat i encara és controvertit a tot el món, sovint anomenat finestra temporal.Wolf Singer, Direktor des Max-Planck-Instituts für Hirnforschung, in einem Werkstattgespräch der Initiative McKinsey; Süddeutsche Zeitung, 29. Juli 2001Der Begriff komme aus der Ethologie, schreibt David Crystal in der Cambridge Enzyklopädie der Sprache, Frankfurt/New York 1993, die den Ursprung artspezifischen Verhaltens erforsche: "Man hatte festgestellt, dass bei manchen Arten (z. B. Ratten, Gänsen) als Voraussetzung einer normalen Entwicklung bestimmte Reize in bestimmten Phasen aufgenommen werden müssen."(S. 263) Lenneberg creia que qualsevol persona que no hagi après a parlar als 14 anys no ho tornaria a aprendre (completament). La "lateralització del cervell"„Unter Lateralität versteht man die Ausprägung in Bau und Funktion von Paarorganen bzw. zweier in spiegelbildlicher Anordnung auftretender Bereiche eines unpaarigen Organs, welche sich auf die rechte und linke Gehirnhälfte verteilen.“ Aus: Wilhelm Karl Arnold, Hans Jürgen Eysenck, Richard Meili: Lexikon der Psychologie, Bd. 2; Herder Verlag Freiburg, Basel, Wien 1971; S. 406in Steven Pinker: Sprachinstinkt; München 1998, S. 351 ff és completa a aquesta edat, i una lesió al centre del llenguatge a aquesta edat podria significar la pèrdua del llenguatge, mentre que abans encara es podia compensar.Biologische Grundlagen der Sprache, Suhrkamp Verlag, Frankfurt 1972 En poques paraules: "Hem de suposar que la capacitat del nen per aprendre el llenguatge és una conseqüència de la maduració (...) El llenguatge primariDas ist die erste Sprache, die der Mensch erlernt; die Muttersprache als Grundlage der Sprachentwicklung no es pot adquirir amb la mateixa facilitat a totes les edats".Biologische Grundlagen der Sprache, Suhrkamp Verlag, Frankfurt 1972, S. 220 El lingüista anglès David Crystal escriu, entre altres coses,Die Cambridge Enzyklopädie der Sprache, Campus Verlag, Frankfurt/New York 1993, S. 263 la hipòtesi del període crític és controvertida perquè l'evidència patològica és imprecisa. L'argumentació dins del desenvolupament del llenguatge també està lluny de ser clara. Fins i tot la neuropsicologia assenyala que la lateralització del cervell es completa molt abans de la pubertat, cosa que fa que la definició del "període crític" sigui molt imprecisa. La relació entre la lateralització i el llenguatge és ambigua. Hannelore Grimm i Sabine WeinertSprachentwicklung; in: Rolf Oerter, Leo Montada: Entwicklungspsychologie, S. 517 ff, Beltz Verlag, Weinheim 2002, S. 541 també van assenyalar que les suposicions més antigues sobre la lateralització són incorrectes perquè els desenvolupaments inicials en el sentit de lateralització ja es produeixen en els nounats. No obstant això, no es pot negar que Lenneberg ha enriquit immensament la discussió sobre l'adquisició del llenguatge amb les seves nombroses publicacions i investigacions.
Referències
Categoria:Lingüistes alemanys Categoria:Neuròlegs europeus Categoria:Psicòlegs alemanys Categoria:Persones de Düsseldorf Categoria:Professors de la Universitat Harvard Categoria:Alumnes de la Universitat Harvard Categoria:Alumnes de la Universitat de Chicago Categoria:Morts a White Plains (Nova York) Categoria:Científics de Rin del Nord-Westfàlia Categoria:Metges alemanys Categoria:Psicolingüistes del desenvolupament