miniatura|Cosmopolitisme, del grec cosmos Κόσμος (l'Univers) i polis Πόλις (ciutat), és un concepte que excedeix la idea d'un govern mundial
El cosmopolitisme és la ideologia que postula que tots els éssers humans pertanyen a una sola comunitat, basada en una moral compartida. Una persona que s'adhereix a la idea del cosmopolitisme en qualsevol de les seves formes es diu cosmopolita.
Una comunitat cosmopolita podria basar-se en una moral inclusiva, una relació econòmica compartida o una estructura política que abasti a diferents nacions. En una comunitat cosmopolita, individus de diferents llocs (per exemple, nacions-Estats) formen relacions de respecte mutu. Com a exemple, Kwame Anthony Appiah suggereix la possibilitat d'una comunitat cosmopolita en la qual individus de diferents ubicacions (físiques, econòmiques, etc.) entren en relacions de respecte mutu malgrat les seves diferents creences (religioses, polítiques, etc).
Diverses ciutats i llocs, passats o presents, han estat o són identificats com a "cosmopolites"; això no significa necessàriament que tots o la majoria dels seus habitants abracin conscientment la filosofia anterior. Per contra, els llocs es poden anomenar "cosmopolites" simplement perquè persones de diversos orígens ètnics, culturals i/o religiosos viuen en proximitat i interactuen entre si.
En origen, el cosmopolitisme suggereix l'establiment d'una cosmo polis o "estat mundial" que abastaria a tota la humanitat. El cosmopolitisme ha vingut a representar la pau i l'harmonia entre les nacions, fundada en la comprensió, la tolerància i la interdependència.
Etimologia La paraula deriva del grec antic κοσμοπολίτης kosmopolítes ‘ciutadà del món’, un compost de κόσμος kósmos ‘món’ i πολίτης polítes ‘ciutadà’.
Definicions Les definicions de cosmopolitisme generalment comencen amb l'etimologia grega de "ciutadà del món".Kwame Anthony Appiah, Cosmopolitanism: Ethics in a World of Strangers, W.W. Norton, New York, 2006, p. xiv. No obstant això, com assenyala Appiah, "món" en el sentit original significava "cosmos" o "univers", no la terra o el globus com l'ús actual assumeix. Una definició que maneja aquest tema es dona en un llibre recent sobre globalització política, per part de l'acadèmic Paul James:
Filosofia El cosmopolitisme es remunta a Diògenes de Sinope (412 aC), el pare fundador de l'escola cínica en l'antiga Grècia. Sobre Diògenes es deia: "Quan se li va preguntar d'on venia, va respondre: 'Sóc ciutadà del món (kosmopolitês)'".Diogenes Laertius, The Lives of Eminent Philosophers, Book VI, passage 63; online text in Greek and in English at the Perseus Project. En l'antiga Grècia, la base més àmplia de la identitat social en aquest moment era la ciutat-estat individual o els grecs (hel·lens) com a grup. Els estoics, que més tard van prendre la idea de Diògenes i la van continuar desenvolupant, típicament van emfatitzar que cada ésser humà "habita en […] dues comunitats: la comunitat local del nostre naixement i la comunitat de la discussió humana i l'aspiració".Nussbaum, Martha C. (1997). Kant and Stoic Cosmopolitanism, in The Journal of Political Philosophy Volume 5, Nr 1, pàg. 1?25 Una forma comuna d'entendre el cosmopolitisme estoic és a través del model d'identitat de cercle de Hièrocles que estableix que hem de considerar-nos cercles concèntrics, el primer entorn del jo, la família propera immediata, la família extensa, el grup local, ciutadans, compatriotes, humanitat. Dins d'aquests cercles, els éssers humans senten un sentit de "afinitat" o "afecte" cap als altres, que els estoics denominen Oikeiôsis. La tasca dels ciutadans del món es converteix llavors a "dibuixar cercles d'alguna manera cap al centre, fent que tots els éssers humans se semblin més als nostres companys habitants de la ciutat, i així successivament".
En el seu assaig de 1795 Sobre la pau perpètua, Immanuel Kant escenifica un ius cosmopoliticum (llei/dret cosmopolita) com un principi rector per protegir a les persones de la guerra, i fonamenta moralment aquest dret cosmopolita segons el principi de l'hospitalitat universal. Kant va afirmar que l'expansió de l'hospitalitat pel que fa al "ús del dret a la superfície de la terra que pertany a la raça humana en comú, finalment aproparia a la raça humana a una constitució cosmopolita".Immanuel Kant. 'Toward Perpetual Peace' in Practical Philosophy ? Cambridge Edition of the Works of Immanuel Kant. Gregor MJ (trans.). Cambridge University Press, Cambridge. 1999. p329 (8:358).
Els conceptes filosòfics de Emmanuel Levinas, sobre la ètica, i Jacques Derrida, sobre l'hospitalitat, proporcionen un marc teòric per a les relacions entre les persones en les seves vides quotidianes i a part de qualsevol forma de lleis o codis escrits. Per Levinas, la base de l'ètica consisteix en l'obligació de respondre a l'Altre. A Ser per a l'Altre, escriu que no existeix una "llei moral universal", solament el sentit de responsabilitat (bondat, misericòrdia, caritat) que provoca l'Altre, en un estat de vulnerabilitat. La proximitat de l'Un altre és una part important del concepte de Levinas: la cara de l'Un altre és el que impulsa la resposta.
Per Derrida, la base de l'ètica és l'hospitalitat, la disposició i la inclinació per rebre a l'Altre en la llar. L'ètica, afirma, és hospitalitat. L'hospitalitat pura i incondicional és un desig que subratlla l'hospitalitat condicional necessària en les nostres relacions amb els altres. Les teories d'ètica i hospitalitat de Levinas i Derrida ofereixen la possibilitat d'una acceptació de l'Altre com a diferent però d'igual rang. L'aïllament no és una alternativa factible al món, per tant, és important considerar la millor manera d'abordar aquestes interaccions, i determinar què està en joc per a nosaltres i els altres: quines condicions d'hospitalitat imposar, i si tenim o no respost a la trucada de l'Altre. A més, ambdues teories revelen la importància de considerar la millor manera d'interactuar amb l'Altre i els altres, i el que està en joc.
Derrida en una entrevista amb Bennington (1997) va resumir el "cosmopolitisme":
Un altre estat de cosmopolitisme va ocórrer després de la Segona Guerra Mundial. Com a reacció al Holocaust i altres massacres, el concepte de crims contra la humanitat es va convertir en una categoria generalment acceptada en el dret internacional. Això mostra clarament l'aparença i acceptació d'una noció de responsabilitat individual que es considera existeix per a tota la humanitat.Beck, Ulrich (2006). The Cosmopolitan Vision, Cambridge: Polity Press, p. 45
Els cosmopolites filosòfics són moralistes universalistes: creuen que tots els humans, i no merament compatriotes o conciutadans, estan sota els mateixos estàndards morals. Els límits entre nacions, estats, cultures o societats són, per tant, moralment irrellevants. Un exemple àmpliament citat d'un cosmopolita contemporani és Kwame Anthony Appiah.Appiah, Kwame Anthony (2006), Cosmopolitanism. Ethics in a World of Strangers, London: Penguin Books
Alguns filòsofs i erudits sostenen que les condicions objectives i subjectives que sorgeixen al moment històric únic d'avui, una fase planetària emergent de la civilització, crea un potencial latent per al sorgiment d'una identitat cosmopolita com a ciutadans globals i la possible formació d'un moviment ciutadà global. Aquestes condicions objectives i subjectives emergents en la fase planetària inclouen telecomunicacions millorades i accessibles; viatges espacials i les primeres imatges del nostre fràgil planeta surant en la immensitat de l'espai; l'aparició de l'escalfament global i altres amenaces ecològiques a la nostra existència col·lectiva; noves institucions globals com les Nacions Unides, l'Organització Mundial del Comerç o la Cort Penal Internacional; l'auge de les empreses transnacionals i la integració dels mercats sovint denominat globalització econòmica; el sorgiment de ONG globals i moviments socials transnacionals, com el Fòrum Social Mundial; i així. La globalització, un terme més comú, en general es refereix més estretament a les relacions econòmiques i comercials i pansa per alt les transicions culturals, socials, polítiques, ambientals, demogràfiques, de valors i de coneixement més àmplies que tenen lloc.GTI Paper Sèries see Dawn of the Cosmopolitan: The Hope of a Global Citizens Movement, paper #15, and Global Politics and Institutions, paper #3
El socialisme científic i el cosmopolitisme miniatura|Emblema del PCUS Pel socialisme científic, el cosmopolitisme és una ideologia imperialista que soscava la sobirania de les nacions. El fet de negar el sentit nacional, menysprea la necessitat de sobirania que tenen les nacions oprimides pel colonialisme o neocolonialisme. El socialisme contraposa el cosmopolitisme (negació de les nacions) al internacionalisme (fraternitat entre les nacions).
El Diccionari de filosofia de Frolov de 1984, amb vista a la doctrina del XXV Congrés del PCUS, així defineix al Cosmopolitisme: "(grec kosmopolites: ciutadà del món.) Teoria burgesa que crida a renunciar als sentiments patriòtics, a la cultura i a les tradicions nacionals en honor de la “unitat del gènere humà”. En la forma en què es predica avui pels ideòlegs burgesos, el cosmopolitisme expressa l'aspiració de l'imperialisme al domini mundial. La propaganda del cosmopolitisme (idea de la creació del govern mundial i unes altres) afebleix la lluita dels pobles per la independència nacional i la sobirania estatal. El cosmopolitisme és incompatible amb el internacionalisme".
Referències
Bibliografia Amanda Anderson. 1998. Cosmopolitanism, Universalism, and the Divided Legacies of Modernity. In Cosmopolitics: Thinking and Feeling beyond the Nation, edited by P. Cheah and B. Robbins. Minneapolis and London: University of Minnesota Press.
Daniele Archibugi and David Held. editors, 1995. Cosmopolitan Democracy. An Agenda for a New World Order. Cambridge: Polity Press.
Kwame Anthony Appiah, 2006. Cosmopolitanism: Ethics in a world of strangers. New York: W. W. Norton and Co. Fernández Manzano, Juan Antonio, 2010 “Ciudadanos cosmopolitas sin instituciones globales” Actas del XLVII Congreso de Filosofía Joven, Murcia, Fundación Caja Murcia, editr.um y Universidad de Murcia. Luke Martell. 2008. Beck's Cosmopolitan Politics Contemporary Politics 2008. Ortega Carcelén, Martin, Cosmocracia: política global para el siglo XXI, Editorial Síntesis, Madrid, 2006. Bruce Robbins. 1998. Comparative Cosmopolitanisms. In Cosmopolitics: Thinking and Feeling beyond the Nation, edited by P. Cheah and B. Robbins. Minneapolis and London: University of Minnesota Press. 2005. The Political Philosophy of Cosmopolitanism, edited by Gillian Brock and Harry Brighouse. Cambridge University Press. 2005. Power in the Global Age, by Ulrich Beck. Cambridge: Polity Press.
ref 1: GTI Paper Series see Dawn of the Cosmopolitan: The Hope of a Global Citizens Movement, paper #15, and Global Politics and Institutions, paper #3 Velasco, Juan Carlos, "Ayer y hoy del cosmopolitismo kantiano", en: "Isegoría. Revista de Filosofía Moral y Política", n.º 16, 2007, 91-117. Danilo Zolo (2002), «Una crítica realista al globalismo jurídico desde Kant a Kelsen y Habermas», en Anales de la Cátedra Francisco Suárez, n.º 36, p. 197-218 Giddens, A. (1997), "Modernidad e identidad del Yo". Barcelona: Península. Scuccimarra, Luca, Los confines del mundo. Hª del cosmopolitismo desde la Antigüedad, Oviedo, KRK, 2017
Vegeu també Ciutadà del món Democràcia directa
Categoria:Filosofia política Categoria:Escoles i corrents filosòfics Categoria:Grups i moviments socials