Nord-Trøndelag (lit. «Trøndelag del nord») va ser un comtat norec situat al centre del país, al nord de l'actual comtat de Trøndelag. Limitava al nord amb el comtat de Nordland i al sud amb l'antic comtat de Sør-Trøndelag, així com amb Suècia a l'est i amb el mar de Noruega a l'oest. El comtat va ser establert el 1804, quan l'antic Trondhjems amt va ser dividit en dos comtats: Nordre Trondhjems amt i Søndre Trondhjems amt. En 2016, els consells dels dos comtats van votar a favor de tornar a fusionar-se en un sol comtat l'1 de gener de 2018. La capital n'era Steinkjer.
El comtat tenia 135.142 habitants el 2014, http://www.ssb.no/befolkning/statistikker/folkendrkv/kvartal/2014-08-20?fane=tabell&sort=nummer&tabell=192947 així com una superfície de 22.412 km², que el convertien en el quart comtat menys poblat del país, tot i que el sisè més extens geogràficament. La major part de la població es concentra a la capital i als municipis dels voltants: Stjørdal, Levanger, Namsos i Verdal, que tenen tots entre 21.000 i 12.000 habitants.
L'economia de la regió se centra principalment en els serveis, tot i que hi ha indústries importants d'agricultura, pesca, energia hidroelèctrica i silvicultura. Tenia el producte interior brut per capita més baix de tots els comtats del país.
Nord-Trøndelag és banyada a l'est al llarg pel fiord de Trondheim, i és la zona més poblada, amb molta agricultura. A la part occidental del comtat hi ha diverses valls grans i força despoblades, amb quatre parcs nacionals. El llac més extens és Snåsavatnet, mentre que els rius principals són Namsen, Verdalselva i Stjørdalselva.
El districte d'Innherred, al sud del comtat, era una àrea important durant l'època dels vikings i s'hi dugué a terme la batalla de Stiklestad. A partir de la dècada de 1950, el comtat va experimentar un creixement de la població per sota dels nivells nacionals. L'eix nord-sud a través del comtat al llarg del costat oest del fiord de Trondheim és la principal via de transport, que inclou la ruta europea E06 i la Línia de Nordland.
Geografia Nord-Trøndelag vorejava el comtat Nordland al nord, l'antic comtat de Sør-Trøndelag al sud, Suècia a l'est i el mar de Noruega a l'oest. La capital del comtat era la ciutat de Steinkjer, amb 20.527 habitants (2005). El llac més gran n'era el Snåsavatnet i el riu més gran n'era el Namsen, un dels millors rius de salmó de tot Europa. Altres rius de salmó coneguts són el Verdalselva i el Stjørdalselva. El Salvatnet és el segon llac més profund d'Europa, amb una profunditat màxima de 482 m. Un altre llac ubicat a la zona és el Byavatnet. Stjørdal era la ciutat més gran al comtat. Hi ha hospitals locals a Levanger i Namsos.
Una gran part de la població viu prop del gran fiord de Trondheim, que és una característica central de la part sud d'aquest municipi. Al nord hi ha altres fiords, principalment els de Namsen i Folda. També hi ha terres baixes agrícoles fèrtils en algunes àrees en la riba oriental i nord-oriental del fiord de Trondheim (principalment a Stjørdal, Frosta, Levanger, Inderøy, Verdal i Steinkjer), amb camps extensos. Juntament amb els camps de cereals a les terres baixes de la zona de Namdalen, formen l'àrea de cultiu de gra més septentrional de la Noruega actual. miniatura|esquerra|Seierstad a Fosnes. No obstant això, l'avet domina els boscos del comtat i cobreix una àrea molt més gran, i Nord-Trøndelag era el segon comtat en producció de fusta a Noruega després de Hedmark. El bosc i les terres altes de Nord-Trøndelag feien que el comtat fos un dels pocs llocs de Noruega amb quatre espècies de cérvols (ants, cabirols, cérvols rojos i rens). Hi ha muntanyes boscoses prop de la frontera amb Suècia, i muntanyes costaneres de roques nues a la costa nord. Els boscos d'avets es troben fins i tot a la costa, on algunes àrees es classifiquen com a bosc temperat (bosc boreal, vegeu boscos costaners de coníferes d'Escandinàvia). Hi ha diversos parcs nacionals a l'antic comtat, entre els quals el Parc Nacional de Blåfjella-Skjækerfjella (un dels més grans de Noruega), el Parc Nacional de Børgefjell (parcialment), el Parc Nacional de Lierne, i el Parc Nacional de Skarvan i Roltdalen (parcialment).
Clima miniatura|esquerra|Meråker al gener. El clima de Nord-Trøndelag és molt variat, amb diferències climàtiques significatives entre les parts interiors del comtat protegides per muntanyes i en alguns fiords i les terres baixes. Al fiord de Trondheim hi esmorteeix tant la calor de l'estiu com el fred de l'hivern, però cap de les dues estacions és gaire extremada. A Inland s'hi experimenten hiverns molt freds amb extrems d'entre -35 a -40 °C, sent la precipitació anual de 500 a 750 mm. A la costa de Namdal el clima està fortament influenciat pel mar de Noruega, i la precipitació anual és de 750 a 1.000 mm. La precipitació més alta es presenta a les regions muntanyoses costaneres, on la precipitació anual és de 1.500 a 2.000 mm. miniatura|Posta de sol en una zona elevada. El vent normalment bufa del sud-oest, tot i que a l'hivern pot bufa de l'est o sud-est i a l'estiu d'oest i a nord-est. La incidència de la boira és menor que a l'est, però arriba una mica de boira a les zones costaneres durant l'estiu. A l'hivern i a finals de tardor també sol haver-hi boira.
La temperatura més alta mai registrada al comtat és de 34,5 °C a Stjørdal el 17 de juliol de 1945 i la més baixa va ser de -40,7 °C a Nordli el 15 de març de 1940. La precipitació anual més elevada va ser de 2.840 mm a Nærøy el 1983. La velocitat més alta del vent va ser de 45,3 m/s al far de Sklinna el 12 de gener de 1983.
Història Abans de crist miniatura|Mapa de Trøndelag durant l'edat de ferro. Els primers habitants establerts a Nord-Trøndelag ho feren a les zones costaneres de Flatanger i Leka, entre el 7500 i 6000 aC, que anaren avançant cap al nord al llarg de la costa. Durant la mateixa època la població es movia al nord al llarg del fiord de Trondheim. Els primers agricultors van arribar a Stjørdal abans del 2000 aC, durant l'Edat de Pedra. Al principi l'economia es basava principalment en els animals, el que va permetre a la gent a romandre nòmades durant molt de temps, combinant l'agricultura amb la ramaderia. Fa d'entre 2.000-2300 anys del començament de la propagació d'avet al comtat, i des del 1300 dC fins avui dia el paisatge està dominat d'avet. Durant l'edat de bronze (1800-1000 aC), les primeres grans tombes foren construïdes a la zona del fiord de Trondheim. El primer cultiu de cereals fou d'ordi al voltant del 500 aC, que posteriorment fou complementada amb altres cereals.
Després de crist Al , s'inicià la mineria del ferro en zones de pantans de les parts orientals del país. S'establiren diverses comunitats petites prop dels pantans, conreant la bona terra agrícola, generant comerç i especialització ocupacional. No obstant això, la indústria minera es va aturar al . En els segles següents, a conseqüència de les invasions bàrbares, s'instaurà un sistema judicial germànic, la qual cosa suposà un desenvolupament posterior del sistema posat en marxa durant l'època de la mineria. Al , es dugué a terme la primera organització de soldats, amb la construcció de fortins. Al mateix segle l'àrea actual del nord de Trøndelag va ser dividida en diversos comtats; Stjørdølafylke, Skøynafylke, Øynafylke, Verdølafylke, Sparbyggjafylke i Naumdølafylke.
Edat mitjana miniatura|esquerra|Representació de la batalla de Stiklestad.Des del , el tribunal de Frostating s'establí com a principal òrgan de justícia de tota l'àrea del fiord de Trondheim El temple germànic per adorar als déus de la mitologia nòrdica es trobava a Mære i era un lloc comú per al sacrifici d'animals. El 997, Olaf I establí Nidaros (l'actual Trondheim), i el mateix any començaren una sèrie d'atacs que conquerir Innherred. Per contrarestar, els soldats d'Innherred establiren un mercat a Steinkjer. A la batalla de Stiklestad, que tingué lloc el 1030, el rei Olaf Haraldsson fou assassinat per un exèrcit de pagesos en una batalla per la supremacia sobre Trøndelag. En les següents dècades, tot i la derrota del rei cristià Olaf, Trøndelag fou cristianitzada gradualment, donant lloc a la construcció d'esglésies i dos monestirs. Al , es codificaren les lleis del Frostating, moment en el qual tot Trøndelag estava sota les seves ordres. miniatura|L'illa de Heimværet. Durant l'època vikinga, la població augmentà, arribant als 20.000 habitants a mitjan . La pesta negra va matar molta gent, despoblant-se els pobles de Nordli i Meråker. Els samis emigraren en aquestes terres des del nord durant els dos segles següents. L'arquebisbe de Nidaros, Olav Engelbrektsson, feu construir una fortalesa a l'illa de Steinvikholmen (Stjørdal), que es completà el 1532, i es convertí en el centre de l'arquediòcesi. Posteriorment, el nombre d'agricultors continuà augmentant. Al segle XI començà l'exportació de peix i la fusta, i s'establiren les primeres serradores.
Edat moderna Al , l'administració del comtat canvià gradualment de compte, que passà a un representant del rei de Copenhaguen. Els impostos s'incrementaren per a finançar els soldats, i a Nord-Trøndelag els agricultors s'hagueren d'unir a l'exèrcit per lluitar contra Suècia a Jämtland.
Edat contemporània miniatura|esquerra|Camp de cerals a Skatval Al s'introduí a les escoles la confirmació, i durant la dècada del 1700 arribà la patata al comtat. Algunes parts de Namdalen reberen immigrants de la zona d'Østlandet. El 1804, la regió de Trøndelag (Trondhjems amt) es dividí en dos comtats, de manera que la part nord es convertí amb Nordre Trondhjems amt, que l'any 1919 es canvià per Nord-Trøndelag. El 1838 -any en què es crearen els municipis de Noruega-, Nordre Trondhjems amt formà 18 municipis, nombre que gradualment augmentà a 48. El 1836, Levanger rebé l'estatus de ciutat comercial, seguida de Namsos el 1845 i Steinkjer el 1857. El 31 de desembre de 2017 el comtat de Nord-Trøndelag s'uní al comtat de Sør-Trøndelag, tot formant un únic comtat, Trøndelag. miniatura|Estació de Levanger el 1907 El 1851, les reunions públiques de Marcus Thrane causaren disturbis exigint un augment dels drets laborals. La primera serradora de vapor s'establí a Spillum el 1853, i la silvicultura començar a convertir-se en una professió, més que una feina de temps parcial durant l'hivern. Des de finals del , els vaixells de vela van començar a navegar amb tràfic regular al llarg de la costa i al fiord de Trondheim. La majoria dels recursos naturals eren propietat de la burgesia de Trondheim, ja que es necessitava una concessió reial per a qualsevol explotació. Durant l'última meitat del , desenes de milers de persones emigraren a l'Amèrica del Nord, amb algunes comunitats que perderen una mica menys de la meitat de la seva població.
La industrialització s'inicià el 1838 amb els vaixells de vapor amb tràfic regular al llarg de la costa, i més tard al fiord de Trondheim i al Snåsavatnet. A la fi del el comtat experimentà una gran transformació, ja que l'economia va passar de basar-se principalment en l'autoproducció d'un comerç professional. La Línia de Meråker arribà a Hell el 1881, i el 1905 la Línia Hell-Sunnan arribà a Sunnan. El primer vol es va enlairar de Værnes el 1914, i el 1948 s'iniciaren vols regulars amb Oslo.
Demografia Religió a Nord-Trøndelag (%)Cristianisme 91,21%Islam 0,38%Budisme 0,12%Altres 8,28% L'any 2010 Nord-Trøndelag tenia 131.555 habitants. Hi havia 55,910 cases, de 2,3 persones per llar. L'esperança de vida és de 77,7 anys als homes i 82,4 anys les dones, nombres per sobre de la mitjana nacional. Hi havia 5.942 estrangers, el 4,5% de la població, incloent-hi nascuts a Noruega de pares immigrants. Hi havia 4.699 persones amb ciutadania estrangera, el nombre més baix de qualsevol comtat tant en nombres absoluts com relatius. Les principals fonts d'immigració són l'Europa de l'Est i l'Àsia.