Masao Abe (阿 部 正雄, Abe Masao, Osaka, 1915 - 10 de setembre de 2006) va ser un filòsof budista japonès professor de la Universitat de Nara. Membre de l'Escola de Kioto. Reconegut, innovador i influent estudiós del budisme zen, del diàleg interreligiós i de la filosofia comparada.
Vida i pensament Masao Abe, fill d'un pare educat en els principis de la medicina occidental i d'una mare budista practicant, va estudiar a la Universitat de Kyoto. La profunda religiositat de la seva mare -en la línia del budisme de la Terra Pura (Jōdo Shinshū), en la qual predomina la confiança i la devoció- el va influir molt: "jo volia seguir les seves passes, però em resultava difícil renunciar al pensament racional, lliurar-me a la misericòrdia: vaig decidir estudiar filosofia". A la universitat va rebre la influència de Hajime Tanabe, de Keiji Nishitani i de Schin'ichi Hisamatsu (1889-1980) que l'introduí en la pràctica del zen i a qui considerà sempre el seu mentor. Posteriorment, a la dècada dels 50, Abe va ser alumnes del Union Theological Seminary i de la Universitat de Colúmbia, on va estudiar Teologia Cristiana.
Abe va començar la seva carrera docen a la Universitat d'Otani (1948–1950), des d'on va passar a la Universitat de Nara, on va desenvolupar la gran majoria de la seva trajectòria abns de jubilar-se en 1980. No obstant, Abe va fer diferents estades a altres universitats com la de Kyoto entre 1955 i 1958. De la amteixa manera, va ser professor invitat a diferents universitat estatunidenques com Columbia, Chicago, Hawaii i Berkeley. Va publicar estudis sobre pensadors budistes com Dōgen, estudis comparatius sobre budisme i pensament occidental i es va implicar en el diàleg interreligiós entre budisme i cristianisme, sent interlocutor de pensadors com Paul Tillich o Hans Küng. Després de la mort de D.T. Suzuki va ser el principal exponent del budisme zen a Occident.
Masao Abe intenta relacionar el cristianisme i el pensament occidental amb l'experiència del zen. Considera igualment importants reflexió i meditació, comprensió i experiència. Abe destaca com a punts essencials del cristianisme l'afirmació "Déu és amor" (1 Jo 4,8) i el concepte de "kenosi" (Fl 2, 5-11) i els compara amb les idees budistes de "compassió" (Karuṇā) i "buit" (Śūnyatā). El llibre Zen i pensament Occidental recull els principals assajos del filòsof.
Obres Zen and Western Thought (London: Macmillan; Univ.of Hawaii 1985), editat per William R. LaFleur, amb un pròleg de John Hick. A Study of Dōgen. His Philosophy and Religion (SUNY 1992), col·lecció d'articles editada per Steven Heine The emptying God: A Buddhist-Jewish-Christian Conversation.(Maryknoll, NY: Orbis Press 1990), edited by John B. Cobb, Jr., and Christopher Ives. Conté l'assaig "Kenotic God and Dynamic Śūnyatā" Buddhism and Interfaith Dialogue (Univ.of Hawaii 1995), col·lecció d'articles editada per Steven Heine Zen and Comparative Studies (Univ.of Hawaii 1997), col·lecció d'articles editada per Steven Heine Zen and the Modern World (Univ.of Hawaii 2003), col·lecció d'articles editada per Steven Heine.
Bibliografia Donald W. Mitchell, ed., Masao Abe: A Zen Life of Dialogue (Boston: Charles E. Tuttle, 1998), Donald W. Mitchell, "Masao Abe’s Early Spiritual Journey and his Later Philosophy". Buddhist-Christian Studies 28 (2008). University of Hawaii Press
Categoria:Filòsofs japonesos Categoria:Professors de filosofia Categoria:Professors de la Universitat de Kyoto Categoria:Professors als Estats Units Categoria:Alumnes de la Universitat de Kyoto Categoria:Persones d'Osaka Categoria:Budistes Categoria:Alumnes de la Universitat municipal d'Osaka Categoria:Morts a Kyoto Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Filòsofs morts al segle XXI