Àcid peptonucleic (en anglès:Peptide Nucleic Acid abreujat com APN o PNA) és un polímer sintetitzat artificialment que és similar a l'ADN i ARN inventat per Peter E. Nielsen (Univ. Copenhagen), Michael Egholm (Univ. Copenhagen), Rolf H. Berg (Risø National Lab), i Ole Buchardt (Univ. Copenhagen) el 1991 (Science, vol. 254 p 1497).
L'ADN i ARN tenen una columna de desoxiribosa i ribosa respectivament, mentre que la columna del PNA es compon per la repetició de les unitats de N-(2-aminoetil)-glicina enllaçades per enllaços pèptids. No es coneix que el PNA ocorri de manera natural. Les diverses bases de purina i pirimidina estan enllaçades a la columna per enllaços carbonil metilè.
Com que la columna del PNA no conté grups fosfat carregats, l'enllaç entre PNA/ADN és més fort que entre les bandes d'ADN/ADN per no tenir repulsió electroestàtica.
Els pèptids oligomers es fan servir en biologia molecular com a diagnòstic.
S'ha fet la hipòtesi que la primera vida en la Terra podria haver usat PNA com a material genètic, ja que és molt forta i resistent a altes temperatures de l'aigua. Si fos així l'evolució de la vida basant-se en ADN/ARN hauria ocorregut en un estadi posterior. Però no n'hi ha proves concloents.
Aplicacions Alteració de l'expressió genètica - com inhibidor o pomotor segons el cas Agent teraèutic antigen i antisense Agent anticàncer Agent antiviral, antibacterià i antiparàsit Eines moleculars i mostres de biosensor Detecció de les seqüències d'ADN
Referències
Bibliografia
Enllaços externs An overview of the PNA molecule Recognition of chromosomal DNA by PNAs Alternative Nucleic Acid Analogues for Programmable Assembly: Hybridization of LNA to PNA The peptide nucleic acids (PNAs): a new generation of probes for genetic and cytogenetic analyses
Categoria:Àcids nucleics