Es denomina ciència goetheana, i de vegades, ciència goetheana-steineriana el pensament científic o pseudocientífic, segons es consideri, de Johann Wolfgang von Goethe. Encara que principalment se'l coneix com a figura literària, va realitzar investigacions en morfologia, anatomia i òptica, i també va desenvolupar una aproximació fenomenològica a la ciència i al coneixement en general.

El 1772, va escriure l'assaig L'experiment com a mediador entre el subjecte i l'objecte, en el qual va desenvolupar una filosofia de la ciència original, que va emprar en les seves investigacions. Els treballs científics de Goethe inclouen la seva obra Metamorfosi de les plantes, escrita el 1790, i el seu llibre de 1810 titulat Teoria dels colors. El treball de Goethe en òptica i la seva polèmica contra la teoria òptica newtoniana que prevalia en la seva època va ser mal acollida per la comunitat científica contemporània. Arthur Schopenhauer va continuar amb les investigacions de Goethe sobre òptica utilitzant una metodologia diferent en la seva obra Sobre la visió i els colors.

El místic i autoritat acadèmica del , Rudolf Steiner, discutí l'enfocament goethià en diversos llibres, entre els quals estan La ciència goetheana (1883-1897)Rudolf Steiner, Goethe science Mercury Press, 1988 , i Teoria del coneixement implícita en la cosmovisió goetheana (1886). Els seguidors de Steiner, Oskar Schmiedel i Wilhelm Pelikan, van efectuar investigacions científiques emprant la interpretació goetheana de ciència.

Ludwig Wittgenstein va publicar la seva discussió sobre la Teoria dels colors de Goethe amb el títol Bemerkungen über die Farben (Apreciacions sobre els colors).Bemerkungen über die Farben, ed. per G.E.M. Anscombe (1977) OBSERVACIONS sobre el color . OBSERVACIONS on Goethe's Theory of Colours.

La visió de Goethe de la ciència holística va inspirar el biòleg i investigador paranormal Rupert Sheldrake."Rupert Sheldrake: The Delightful crackpot" per David Bowman, Sala

El filòsof nord-americà Walter Kaufmann va afirmar que la psicoanàlisi de Sigmund Freud és una ciència poètica en el sentit goetheà.Walter Arnold Kaufmann Goethe, Kant, and Hegel: Discovering the Mind Transaction Publishers, 1991 , Walter Kaufmann, Freud, Adler, and Jung P109 (Discovering the Mind, Volume 3) Transaction Publishers, 1992 , 9780887383953

El 1998, David Seamon i Arthur Zajonc van escriure l'assaig Goethe's way of science: a phenomenology of nature.David Seamon, Arthur Zajonc, Goethe's way of science: a phenomenology of nature Suny sèries in environmental and architectural phenomenology SUNY Press, 1998 ,

Vegeu també Argument de l'habitació xinesa. Paradoxes de Zenó. Cercle viciós. Mètode logicodeductiu. Mètodes d'extrapolació i interpolació. Mètode empiricoanalític. Raonament abductiu. Mètode hipoteticodeductiu.

Referències

Categoria:Sistemes lògics