Iziki, hiziki o hijiki (Sargassum fusiforme, sinònim: Hizikia fusiforme) (en japonès: ヒジキ, 鹿尾菜 o 羊栖菜), és una espècie d'alga bruna (Phaeophyceae), filiforme i de mida considerable, ja que pot arribar a mesurar un metre de llargada. Creix de manera silvestre en les roques litorals del Japó, Corea i la Xina. És una alga comestible típica de la gastronomia japonesa i ha guanyat interès donat el seu valor nutricional i les seves aplicacions farmacològiques. Malgrat això, estudis recents revelen que l'alga aporta quantitats d'arsènic potencialment tòxiques.
Les algues iziki formen part de la dieta tradicional japonesa des de fa segles, sent característiques pel seu sabor intens. Es consumien a l'estiu, quan les verdures escassejaven, ja que tenen una vida útil llarga; són considerades com a un important aliment en conserva. Son també utilitzades tradicionalment com a herbes medicinals. En el folklore d'aquest país, es diu que contribueixen a la salut i lluïssor dels cabells. És una de les algues més comuns produïdes al Japó juntament amb l'alga wakame.
Descripció Sargassum fussiforme és de color groc o marró i presenta fulles cilíndriques, llargues i primes, semblants a les de les branques dels arbres que recobreixen tota la superfície de l'alga. Són simples i lineals, i tenen un àpex agut molt marcat. A la secció transversal de la fulla hi ha criptosomes (petites cavitats presents a la superfície del tal·us amb un ostíol i pèls o filaments i protuberants estèrils). És una estructura present només a les fulles velles. Les seves branques son dentrítiques d'una longitud considerable. Presenta una ramificació monopòdica en forma d'espiral. Hi ha unes branques que es poden produir estacionalment a partir de l'àpex de l'estípit i poden deixar residus a la part d'aquest.miniatura|194x194px|Iziki deshidratatAlgunes espècies emparentades amb aquesta alga presenten vesícules d'aire ovalades o fusiformes adherides a les algues amb l'ajuda d'una tija. L'estructura descrita els permet adoptar una certa flotabilitat a les frondes.
El tal·us de l'alga té un aspecte filiforme, cilíndric i és de color gairebé negre. És llenyós i alt, però el seu estípit pot ser curt (pocs centímetres) o llarg (fins a 100 centímetres o més).
El seu pigment accesori és la fucoxantina i la seva substància de reserva és la laminarina.
Filogènia Sargassum fusiforme pertany al subfílum Phaeista, gènere Sargassum, molt complex morfològicament i amb una gran diversitat d'espècies. Es troba dins el fílum de les algues brunes (Phaeophyceae).
En aquest gènere, la classificació es basa en aspectes morfològics, degut a que presenten una elevada plasticitat fenotípica.
A més a més, no hi ha un concepte clar entre ficòlegs amb relació a la taxonomia d'aquest grup. Per això tenim acceptades diferents jerarquies.
Distribució ecològica Les algues marrons s'han adaptat a una àmplia varietat de situacions ecològiques: s'associen a les roques i poden formar unes agrupacions conegudes com llits de kelp. Normalment trien aigües amb temperatures entre 2°C i 15°C a l'hivern i 21°C i 28°C durant l'estiu. miniatura|243x243px|Mapa de la distribució ecològica dels llits de kelp arreu del món. Les espècies de Sargassum se situen molt properes a esculls rocosos. Es troben en llocs molt específics i els tipus que podem trobar són molt variables. Una gran quantitat de les espècies es distribueixen per tot el Japó, des del sud de Hokkaido fins l'extrem sud de Kyushu. Algunes també creixen al voltant del Pacífic, aquestes són lleugerament diferents a les que creixen al Japó; tenen un allargament més lent i fulles tubulars són més amples.
Concretament, s'han trobat molts sargassos dins la Badia de Wakasa, principalment en zones poc profundes. Aquesta localització correspon al tipus de sediment que hi ha en el fons. Encara que poden créixer en roques, no solen créixer en còdols ni en sòls sorrencs.
Malgrat això, algunes espècies sí que poden colonitzar petxines d'ostres, com és el cas del Mar d'Asokai, degut a que, quan no hi ha molt d'onatge, es considera una bona font d'aliment. Presenten una distribució zonal, podem veure un gradient d'espècies des d'àrees poc profundes, on hi ha més, fins a les àrees més profundes. Es pensa que això és degut a les condicions ambientals, principalment a la llum i a la intensitat d'onatge, però no existeix un motiu clar.
Són espècies que poden fer simbiosi amb epífits, incrementant així la densitat d'organismes invertebrats (poliquets, gasteròpodes, crustacis) i també poden servir com substrat o aliment per altres espècies de peixos, com ara el peix lleó.
Estructures reproductives i dinàmica de població miniatura|Micrografia: tall transversal d'un conceptacle d'una alga bruna (Fucus). Els sacs més petits corresponen als anteridis i els més grans als oogonis.|243x243px La reproducció que desenvolupa es produeix per un tal·lus que pot ser monoic o dioic. Les cèl·lules de dispersió són zoòspores de diferents tipus. Aquestes cèl·lules reproductives es poden acumular en conceptacles (cavitats que es troben dins els receptacles). Els receptacles poden ser unisexuals o bisexuals, simples o ramificats i el seu conceptacle es pot obrir mitjançant un porus.
L'alga presenta un cicle similar al que realitzen la majoria d'espècies del seu gènere, normalment una reproducció sexual. El cicle de Sargassum comença amb gamètes haploides (n) que s'uneixen i originen un zigot diploide (2n), el qual es desenvolupa per formar la fase vegetativa de vida lliure. En els individus adults es formen els receptacles, on es du a terme la meiosi, generant aquests gàmetes.
Estudiant la dinàmica poblacional de Sargassum fusiforme en la regió de la costa del Pacífic al Japó s'ha vist que la reproducció sexual d'aquest sargàs es veu influenciada per alguns factors ambientals, com per exemple canvis estacionaris durant el dia i acumulació específica d'energia. La temperatura de l'aigua i la disponibilitat de llum són factors molt importants per al seu creixement.
La distribució de biomassa en el seus receptacles en comparació amb la biomassa total durant el període de maduració és menor en Sargassum fusiforme que en altres espècies del mateix gènere.
D'altra banda, aquesta alga presenta un creixement continu i un augment de la biomassa des de l'hivern fins a la primavera. Pel que fa a la formació de branques principals és molt activa durant la tardor. Hi ha diversos estudis que també demostren que és persistent i coexisteix amb altres espècies amb una densitat molt elevada. Sargassum fusiforme s'adapta molt bé a les condicions físiques de l'onatge del seu hàbitat.
Propietats nutricionals L'alga Iziki és un bon complement alimentari, ja que té un elevat valor nutricional i un contingut calòric baix. És rica en fibra i minerals, i presenta una sèrie de compostos bioactius i metabòlits secundaris de gran interès industrial.
Té un elevat contingut en carbohidrats, aproximadament un 50% del seu pes sec. Un elevat percentatge d'aquests sucres es troben en forma de fibra, la qual representa aproximadament un 11,3% del pes sec. La fibra no és digerible en humans però sí és beneficiosa per a la salut, ja que regula el trànsit intestinal, té la funció de retenir l'aigua i forma part de la femta.
El contingut proteic oscil·la entre el 10-18% del pes sec de l'alga. Les algues brunes presenten baixos nivells de proteïna en comparació amb altres tipus d'algues i plantes terrestres. Tot i així, aquests tipus d'algues són considerades una bona font proteica per a la nutrició humana i animal.
El contingut lipídic representa un 1-2% del pes sec de l'alga. Tot i ser un percentatge reduït, els àcids grassos poliinsaturats son una important font d'energia en les nostres dietes i aporten components de les membranes cel·lulars.
L'alga Iziki és molt rica en minerals; generalment les algues marines presenten un contingut més elevat en minerals que les plantes terrestres, convertint-les en una font directa de minerals en les dietes humanes. Alguns dels principals minerals que es troben en aquest tipus d'alga son el calci, el magnesi, el potassi, el sodi, el fosfat, el ferro, el coure, el manganès i el zinc.
Els compostos bioactius que presenta l'alga estan guanyant importància en la indústria donades les seves potencials aplicacions nutricionals i farmacèutiques. Trobem polisacàrids com l'alginat i el fucoidan, aquest últim amb propietats antiinflamatòries, antitumorals i immunomoduladores. Hi ha presència de polifenols i esterols, com ara el fucosterol, el qual té propietats anticanceroses, antimicrobianes, antioxidants, immunomoduladores, etc. També trobem pigments com els carotenoides i la fucoxantina, amb propietats antioxidants i antitumorals.
Cultiu i processament L'alga Iziki és majoritàriament produïda a Chiba, Mie i Nagasaki. S'acostuma a cultivar durant la primavera, ja que passat aquest període l'alga s'endureix. Es recol·lecta amb una falç durant la marea baixa. miniatura|286x286px|Membres de la comunitat collint les algues Iziki a Camp Courtney (Okinawa, Japó). Cada any, durant la temprada de recol·lecció, la base militar nord-americana obre les portes perquè els pescadors cullin l'alga. Les algues crues no són comestibles degut a la presència d'arsènic inorgànic. Són recol·lectades, s'assequen al sol, s'empaqueten i s'envien a la empresa processadora. Allà es dona la rehidratació; les algues són netejades i salades, es treuen les fulles i tiges sobrants i es lliguen en manats. A continuació es couen al vapor durant aproximadament de 2 a 6 hores. L'alga és considerada de bona qualitat si agafa una coloració negre fosc, presenta una textura ferma i té bon gust després de la rehidratació.
Posteriorment, les algues es tornen a assecar i finalment són envasades per ser enviades al consumidor. La tècnica basada en rehidratar, escalfar i assecar aconsegueix eliminar el gust astringent de l'alga i també li permet adquirir la textura i característiques adequades per a la seva conservació.
L'alga arriba al consumidor assecada i a continuació es rehidrata per a la seva manipulació. Generalment es couen a foc lent en grans quantitats de salsa de soia, fent-ne una barreja bastant salada. miniatura|175x175px|Iziki bullit Tradicionalment es cuina amb tubercles, tofu fregit, soia, fongs xiitake, pollastre, sucre i brou dashi per a l'elaboració de guisats. També és utilitzada en una àmplia varietat d'altres plats, com ara l'arròs mixte, amanides, tempura o bé la sopa de miso. És molt comú utilitzar-la com a guarnició.
Aplicacions farmacològiques Inducció d'apoptosi i activitat anticancerosa Comprendre l'apoptosi associada a les malalties és molt important, ja que pot aportar informació fonamental sobre l'etiologia d'aquesta i ajudar a escollir el tractament òptim. miniatura|250x250px|Estructura tridimensional de la proteïna p53 El càncer implica un desequilibri entre la divisió i la mort cel·lular en el qual les cèl·lules que han de morir no reben els senyals corresponents. La regulació a la baixa del gen supressor de tumors p53 condueix a una reducció de l'apoptosi i, en conseqüència, a un major creixement i desenvolupament de cèl·lules tumorals. A més, la inactivació d'aquest gen s'associa a diferents càncers humans. És per aquest motiu pel qual provocar una apoptosi dirigida és terapèuticament rellevant per tal de tractar el càncer.
En diferents estudis s'ha pogut veure com l'administració via oral de polisacàrids de Sargassum fusiforme a ratolins inoculats amb cèl·lules de carcinoma hepàtic cel·lular humà (HepG2), han provocat efectes estimulants sobre l'apoptosi en aquestes cèl·lules. També s'ha vist com aquests indueixen l'apoptosi de la línia cel·lular de càncer gàstric humà i l'avaluació dels efectes antitumorals enfront l'adenocarcinoma de pulmó humà han mostrat un impediment de la proliferació cel·lular i el creixement tumoral in vivo''''.