La Unió per un Moviment Popular (en francès Union pour un mouvement populaire - UMP) era un partit polític francès de dretes, anomenat a la seva creació com a Unió per a la Majoria presidencial (Union pour la majorité présidentielle), en vistes de donar suport a la candidatura del president Jacques Chirac a les eleccions presidencials franceses de 2002. El partit era membre del Partit Popular Europeu, i també de la Unió Democràtica Internacional, fòrum dels partits conservadors a l'escala mundial. L'any 2009, amb objecte de les eleccions al parlament europeu, la branca sarkozista de la UMP va crear el Comité per a la Majoria Presidencial. El partit va passar a ser Els Republicans (Les Républicains) el 30 de maig de 2015.

Creació La denominada Unió per la Majoria Presidencial fou una coalició creada pel Reagrupament per la República (RPR) i Democràcia Liberal (DL) el 23 d'abril de 2002 per unir a les forces de centredreta amb el fi de donar suport a Jacques Chirac perquè fos reelegit a les eleccions presidencials franceses de 2002. El temor generat al país pel programa extremista de Jean-Marie Le Pen va motivar que totes les formacions d'esquerra, centre i dreta moderada sol·licitessin el vot per a Chirac en la segona volta, que va aconseguir una mica més del 82% dels vots i va resultar reelegit president de la República. L'endemà va nomenar primer ministre al liberal Jean-Pierre Raffarin, pertanyent a DL per a substituir Jospin (el qual havia dimitit després del seu fracàs en la primera volta), i 24 hores més tard va formar un govern integrat bàsicament per neogaullistes, la qual cosa va posar fi al període de cohabitació. En les eleccions legislatives de juny va obtenir 357 escons i, per tant, la majoria absoluta en la nova Assemblea Nacional. Davant aquests resultats, Chirac va pactar un nou executiu amb Raffarin, el qual va ser confirmat com a primer ministre.

Eleccions internes i presidents del partit El primer president de l'UMP va ser Alain Juppé, que va dimitir el 16 de juliol de 2004, perquè va ser condemnat per la justícia a l'Afer dels treballs ficticis de l'alcaldia de París.

El 28 de novembre de 2004, al congrés de Le Bourget, Nicolas Sarkozy va ser elegit president del moviment, devant de Christine Boutin, Nicolas Dupont-Aignan i François Grosdidier. Les relacions tibants entre Sarkozy i Jacques Chirac van fer que Sarkozy dimitís com a ministre i com a diputat per dedicar-se per complet al partit, i Sarkozy va ser reelegit el 13 de març de 2005 a l'Assemblea Nacional.

Després de guanyar les eleccions presidencials del 2007, Nicolas Sarkozy va dimitir com a líder del partit. La majoria presidencial fou reelegida amb majoria absoluta a les eleccions legislatives franceses de 2007 però va perdre representació en comparació amb les eleccions de 2002. Nicolas Sarkozy va nomenar primer ministre a François Fillon, que va obrir el seu nou govern de a les personalitats d'esquerra, creant de fortes tensions a l'Unió per a un Moviment Popular. Jean-Claude Gaudin ocupà uns mesos la presidència del partit de manera interina, fins que el càrrec de president fou suprimit el 7 de juliol de 2007. Des d'aleshores el líder del partit amb les funcions de l'antic president fou el secretari general (organització semblant a la del Partit Socialista).

Després que Nicolas Sarkozy perdés les eleccions presidencials del 2012 contra el socialista François Hollande, es va restablir el càrrec de president del partit però el lideratge de la dreta francesa va quedar vacant. El partit va convocar unes eleccions primàries internes el 18 de novembre de 2012 per triar el nou president. Els dos grans rivals foren François Fillon, antic primer ministre de Sarkozy, de perfil més moderat, institucional i favorit a les enquestes, i Jean-François Copé, el secretari general del partit, representant d'una línia més dura. La mateixa nit electoral del 18 de novembre va esclatar el caos quan tots dos candidats es van proclamar vencedors abans que acabés el recompte oficial, acusant-se mútuament de frau electoral i de manipulació de vots. La comissió interna del partit va declarar guanyador Copé per un estretíssim marge i l'equip de Fillon va impugnar immediatament el resultat, demostrant que s'havia oblidat comptabilitzar el vot de tres federacions d'ultramar (Nova Caledònia, Wallis i Futuna, i Mayotte). Si s'haguessin sumat aquests vots, Fillon hauria guanyat per 26 vots. La disputa va sumir el partit en un autèntic xou mediàtic, i davant la negativa de Copé a repetir les eleccions, Fillon i els seus diputats afins es van escindir temporalment dins de l'Assemblea Nacional creant un grup parlamentari propi anomenat R-UMP (Rassemblement-UMP). El partit va quedar totalment fracturat i a la vora de la fallida institucional. Davant el risc de destrucció total del partit, Copé i Fillon van arribar a un acord de treva el desembre de 2012 pactant que Copé mantindria la presidència temporalment, però es reformarien els estatuts per organitzar unes noves eleccions.

Copé aconseguí que el seu partit quedés en primer lloc a les eleccions municipals de març de 2014 fent caure el govern socialista de Jean-Marc Ayrault, però després de la seva dimissió el maig de 2014 per estar embolicat en l'afer Bygmalion, fou substituït per Nicolas Sarkozy, fins que el partit es refundà el 30 de maig de 2015 com a Els Republicans.

La Droite forte La Droite forte (en català, la dreta forta) fou un corrent de la UMP creat al juliol 2012 per Guillaume Peltier i Geoffroy Didier. Estava lligat a l'associació La Droite républicaine (en català, la dreta republicana), creada a la mateixa època. El nom del corrent feia referència a l'eslògan de Nicolas Sarkozy de les eleccions generals del mes d'abril i maig del 2012, « La France Forte » (en català, França Forta) i s'oposa a l'existència d'una eventual «dreta feble» denunciada implícitament.« La Droite forte de Guillaume Peltier et Geoffroy Didier : une ode à la vacuité », L'Obs, 23/10/2012

Resultats electorals Eleccions Presidencials AnyCandidat1a volta2a voltaResultatVots%Vots% 2002 Jacques Chirac 5,665,855 25,537,956 2007 Nicolas Sarkozy 11,448,663 18,983,138 2012 9,753,629 16,860,685

Eleccions legislatives AnyLíder1a volta2a voltaEsconsPos.ResultatVots%Vots% 2002 Jean-Pierre Raffarin 8,408,023 33.30% 10,026,669 47.26% 1r 2007 François Fillon 10,289,737 39.54% 9,460,710 46.36% 1r 2012 Jean-François Copé 7,037,268 27.12% 8,740,625 34.49% 2n

Eleccions regionals Any Vots % Escons Presidents 200433,73 201026,02

Eleccions cantonals i departamentals Any1a volta2a voltaEsconsPresidents%Pos.%Pos. 2004 20,952n 27,222n 2008 23,572n 26,802n 2011 16,972n 20,002n 2015 6,571r 8,641r

Eleccions municipals Any 1a volta 2a volta Municipis + hab.2008 48,08 % 47,26 % 2014 46,38 % 45,65 %

Parlament Europeu Any Líder Vots % Escons Pos.Grup 2004 Jean-Pierre Raffarin 2,856,368 16.64% 2nPPE-DE 2009 Xavier Bertrand 4,799,908 27.88% 1rPPE 2014 Jean-François Copé 3,942,766 20.80% 2n

Referències

Enllaços externs

La Droite forte, lloc web oficial