La columna vertebral o raquis, també coneguda com a espinada, espina dorsal, rosari de l'esquena,Rosari, en diccionari.cat és part de l'esquelet axial. La columna vertebral és la característica que defineix un vertebrat, en el qual el notocordi (un cordó fi i flexible de composició uniforme) que es troba en tots els cordats ha estat reemplaçat per una sèrie d'ossos segmentats (vèrtebres separades per discos intervertebrals). En la columna vertebral es troba el canal medul·lar, una cavitat que tanca i protegeix la medul·la espinal.
Hi ha al voltant de 50.000 espècies d'animals que tenen una columna vertebral. La columna vertebral humana és un dels exemples més estudiats i està formada per 33 vèrtebres en total: 7 vèrtebres cervicals, 12 toràciques (o dorsals), 5 lumbars, 5 sacres (que habitualment estan soldades) i 4 coccigeals que formen el còccix (o carpó).
Estructura Normalment la columna vertebral humana està formada per 33 vèrtebres; la part superior té 24 vèrtebres articulades i separades entre si pels discos intervertebrals, i la part inferior té 9 vèrtebres fusionades en adults (les 5 del sacre i les 4 de l'os còccix).
Les vèrtebres articulades es denominen segons la seva regió de la columna vertebral. Hi ha 7 vèrtebres cervicals, 12 vèrtebres toràciques o dorsals i 5 vèrtebres lumbars. El nombre de vèrtebres en una regió pot variar, però aquestes peculiaritats anatòmiques són escasses. Les més comunes es donen en sacre i còccix i en rares ocasions varia el nombre de les vèrtebres de la regió cervical.
Hi ha lligaments que s'estenen en la longitud de la columna per la part davantera, la part posterior i entre les vèrtebres, que uneixen les apòfisis espinoses, les apòfisis transverses i les làmines vertebrals.
Les vèrtebres
miniatura|esquerra|Numeració de les vèrtebres de la columna vertebral humana Les vèrtebres de la columna vertebral es divideixen en diferents segments, que corresponen a les corbes de la columna vertebral. Les vèrtebres articulades es denominen segons la seva regió de la columna vertebral. Les vèrtebres en aquestes regions són essencialment iguals, amb variacions morfològiques menors, excepte l'atles i l'axis que són uns ossos mot diferents a la resta de vèrtebres cervicals. Aquestes regions s'anomenen columna cervical, columna toràcica o dorsal, columna lumbar, sacre i còccix.
Hi ha 7 vèrtebres cervicals, 12 vèrtebres toràciques (o dorsals) i 5 vèrtebres lumbars. El nombre de vèrtebres en una regió pot variar, però -en general- el nombre sempre és el mateix, a banda de variacions anatòmiques particulars o existència de patologies malformatives. Les vèrtebres de la columna cervical, toràcica i lumbar són ossos independents, i en general força similars. Les vèrtebres del sacre i el còccix estan normalment fusionades i no tenen la capacitat de moure's de forma aïllada. Dues vèrtebres especials són l'atles (C1) i l'axis (C2), sobre les quals descansa el cap i que foren part de la estructura articular de la xarnera occipito-cervical.
Una vèrtebra típica consta de dues parts: el cos vertebral i larc vertebral. L'arc vertebral és posterior, el que significa que s'enfronta a la part posterior d'una persona. Juntes, aquestes parts tanquen el foramen vertebral, que conté la medul·la espinal. Com que la medul·la espinal acaba en la columna lumbar, el sacre i el còccix estan fusionats i no contenen un forat central. L'arc vertebral està format per un parell de pedicles i un parell de làmines, i suporta set processos (també anomenats apòfisis vertebrals: quatre articulars, dues transversals, i una espinosa que es correspon a l'espina neural d'algunes espècies animals). Dos processos transversals i un procés espinós es troben a la part posterior (darrere) del cos vertebral. El procés espinós ve per la part del darrere, un procés transversal surt a l'esquerra i de la dreta. Habitualment, els processos espinosos de les regions cervical, dorsal i lumbar es poden sentir a través de la pell.
A sobre i sota de cada vèrtebra hi ha articulacions interapofisàries, altrament dites cigapofisàries. Aquestes restringeixen la gamma de moviments possibles, i estan unides per una part prima de l'arc neural anomenada pars interarticularis. Entre cada parell de vèrtebres hi ha dos petits forats anomenats foràmens intervertebrals. Els nervis espinals surten de la medul·la espinal a través d'aquests forats.
Individualment, les vèrtebres s'anomenen segons la regió a la qual pertanyen. La mobilitat global de la columna és el resultat de la suma dels moviments de totes les seves regions (flexió-extensió, flexió lateral i rotació). De dalt a baix i agrupades regionalment, les vèrtebres són:
Vèrtebres cervicals: 7 vèrtebres (C1–C7). Vèrtebres toràciques (o dorsals): 12 vèrtebres (T1–T12). Vèrtebres lumbars: 5 vèrtebres (L1–L5). Vèrtebres sacres: 5 vèrtebres (fusionades) (S1–S5). Vèrtebres del còccix: 4 (3–5) vèrtebres (fusionades).
La seva forma miniatura|Corves de la columna vertebral La columna cervical superior té una corba (corba cervical), convexa cap endavant, que comença en l'axis (segona vèrtebra cervical, C2) en el vèrtex de l'apòfisi odontoide (dens), i acaba en el centre de la segona vèrtebra toràcica (T2); és la menys marcada de totes les corbes. Aquesta corba es una corba lordòtica.
La corba toràcica, cóncava cap endavant, comença en el centre de la segona vèrtebra toràcica (T2) i acaba en el centre la dotzena vèrtebra toràcica (T12). El seu punt més prominent correspon darrere de l'apòfisi espinosa de la setena vèrtebra toràcica (T7). Aquesta corba es una corba cifòtica.
La corba lumbar és més marcada en la dona que en l'home, i comença en el centre de l'última vèrtebra toràcica, i acaba en l'angle sacrovertebral. És convexa en cap endavant, i la convexitat de les tres vèrtebres de la part inferior és molt més gran que la de les dues superiors. Aquesta corba es descriu com una corba lordòtica.
La corba sacral comença en l'articulació sacrovertebral, i acaba en el punt del coxis; seva concavitat està dirigida cap avall i cap endavant com una corba cifòtica.
La corba toràcica i la sacral (totes dues cifòtiques) també s'anomenen corbes primàries, ja que estan presents en el fetus. Les corbes cervical i lumbar són compensatòries o secundàries, i es desenvolupen després del naixement. La corba cervical es forma quan el nadó és capaç de sostenir el seu cap (als tres o quatre mesos) i seu en posició vertical (als nou mesos). La corba lumbar es forma entre els dotze a divuit mesos, quan el nen comença a caminar.
Les corbes del raquis augmenten la resistència de la columna a les forces de compressió i tracció. Una columna normal (amb les 3 corbes principals correctament desenvolupades) té una resistència a la compressió repetitiva 10 vegades superior a la d'una columna rectilínia. Les corbes fan possible distribuir les forces entre diferents sectors amb una gran riquesa de teixits de suport (fascial, condral, tendinós, muscular), en funció de les posicions corporals i l'activitat realitzada. La pèrdua d'una de les corbes fisiològiques limita de forma important la funcionalitat espinal.
Superfícies Superfície anterior
Quan es veu des de davant, l'amplada dels cossos de les vèrtebres es veu augmentada des de la segona vèrtebra cervical (C2) fins a la primera toràcica (T1); hi ha llavors una lleugera disminució en les properes tres vèrtebres (T2, T3, T4); per sota d'aquestes hi ha de nou un augment gradual i progressiu en amplada tan baix com l'angle sacrovertebral. A partir d'aquest punt hi ha una disminució ràpida, fins al vèrtex del còccix.Gray's Anatomy (1918)
Superfície posterior Des del darrere, la columna vertebral es presenta en la línia mitjana de les apòfisis espinoses. A la regió cervical, amb l'excepció de la segona (C2) i la setena vèrtebra (C7), aquestes són curtes, horitzontals i bífides. A la part superior de la regió toràcica es dirigeixen obliquament cap avall; en el mig són gairebé verticals i en la part inferior són gairebé horitzontals. A la regió lumbar són horitzontals. Les apòfisis espinoses se separen mitjançant intervals considerables en la regió lumbar, per intervals més estrets al coll, i estan estretament aproximades en la meitat de la regió toràcica. De tant en tant, un d'aquests processos es desvia una mica de la línia mitjana, que de vegades pot ser indicatiu d'una fractura o un desplaçament de la columna vertebral. A banda i banda de les apòfisis espinoses hi ha la ranura vertebral, formada per les làmines en les regions cervical i lumbar, on és poc profunda, i per les làmines i els processos transversals (també anomenats apòfisis transversals) en la regió toràcica, on és profunda i àmplia; en aquestes ranures s'allotgen els músculs profunds de l'esquena. Lateral a les apòfisis espinoses estan els processos articulars, i encara més lateralment els processos transversals. A la regió toràcica, els processos transversals es mostren cap enrere, en un pla considerablement per darrere del dels mateixos processos en les regions cervical i lumbar. A la regió cervical, els processos transversals es col·loquen davant dels processos articulars, lateral als pedicles i entre els foràmens intervertebrals. A la regió toràcica, són posteriors als pedicles, foramen intervetebrals i apòfisis articulars. A la regió lumbar estan al davant de les apòfisis articulars, però darrere dels foràmens intervertebrals.
Superfície lateral Els costats de la columna vertebral estan separats de la superfície posterior per les apòfisis articulars en les regions cervical i toràcica, i pels processos transversals de la regió lumbar. A la regió toràcica, els costats dels cossos de les vèrtebres estan marcats en la part posterior per les facetes per a l'articulació amb els caps de les costelles. Més al darrere hi ha els foramens intervertebrals, formats per la juxtaposició de les osques vertebrals, de forma oval, més petits en la part cervical i superior de les regions toràcica, i que augmenten gradualment en grandària a l'última lumbar. Aquests foramens transmeten els nervis espinals especials i estan situades entre les apòfisis transverses a la regió cervical, i enfront d'ells en les regions toràcica i lumbar.
Els lligaments Hi ha diferents lligaments implicats en el moviment de les juntes de les vèrtebres de la columna i en el moviment de la columna. Els lligaments longitudinals anteriors i posteriors s'estenen en la longitud de la columna vertebral al llarg de la part frontal i posterior dels cossos vertebrals. Els lligaments interespinals connecten els procesos de la contigua apòfisi espinosa de les vèrtebres. El lligament supraespinós s'estén en la longitud de la columna vertebral al llarg del dors de les apòfisis espinoses, des del sacre a la setena vèrtebra cervical (C7). A partir d'aquí es continua amb el lligament nucal.
El seu desenvolupament miniatura|Esquema de com es desenvolupa cada vèrtebra