fou un enginyer mecànic rus, nascut a la localitat d'Orekhovo, a l'óblast de Vladímir. Va ser un dels precursors de l'aerodinàmica i la hidrodinàmica moderna, sent nomenat per Lenin com "el pare de l'aviació soviètica". Entre els seus altres treballs destaquen també els seus estudis sobre el cop d'ariet o pols de Jukovski. El cràterde la Lluna Zhukovski va ser nomenat així en honor seu. Hi ha a més un Museu Jukovski a la ciutat del mateix nom propera a Moscou i batejada així en honor seu.

Biografia Fill d'una família de la petita noblesa russa que havien estat militars de l'Imperi Rus, el 1868 es va graduar a la Universitat de Moscou, on va tenir com a professor August Davidov, i des de 1872 va ser professor a l'Escola Tècnica Imperial (actual Universitat Bàuman), durant més de quaranta anys. A partir de 1886 també va impartir classes a la universitat de Moscou. El 1904 va crear el primer institut d'aerodinàmica del món, a Katxina, a prop de Moscou i des 1918 va estar al capdavant del TsAGI, (Institut Central d'Aerohidrodinámica).

Els seus primers estudis es van centrar en l'efecte Magnus provocat pels cilindres en rotació. Basant-se en els vols sense motor, ben documentats, d'Otto Lilienthal va estudiar la força de sustentació de les ales dels avions, juntament amb Martin Wilhelm Kutta. El 1902, construeix el primer túnel de vent i el 1904 funda prop de Moscou el primer institut de recerca aerodinàmica d'Europa, que el desembre de 1918 es convertiria en el famós TsAGI per decret del govern soviètic. (Vegeu també Serguei Txapliguin).

Des del començament de la seva carrera acadèmica, les seves obres destaquen per una claredat geomètrica extraordinària i per una concreció excepcional en les seves conclusions. No solament va fer aportacions notables a la mecànica: El descobriment i la perspicaç explicació matemàtica de la sustentació de l'ala, el descobriment i el càlcul del xoc hidràulic, el desenvolupament de la teoria del vòrtex de les hèlixs, la comprensió de la física i la introducció de conceptes que van determinar l'èxit de la teoria de l'ala d'envergadura finita, sinó que, a més, va crear una escola científica, formant molts estudiants que van seguir la seva tradició fent avenços significatius en aerodinàmica, hidrodinàmica, aeroelasticitat i resistència.

miniatura|esquerra|Pintura moderna de Tatiana Ivanova comservada al Museu de l'Aviació de Moscou, representant Jukovski (en el centre, amb barba blanca) amb els seus alumes; a l'esquerra: Boris Steixkin, Alexandr Arkhangelsky i Andrei Túpolev; a la dreta: Boris Yuriev, Nikolai Lobanov i Boris Rossinski. Jukovski, que havia preparat el document fundador, va ser nomenat el seu primer director. Publica nombrosos resultats de les seves investigacions sobre diversos temes (aerodinàmica, aeronàutica, hidràulica, mecànica, matemàtiques, astronomia). Els seus perfils per plans de sustentació es compten entre els seus treballs més cèlebres. El 1920, en ocasió del 50 aniversari de les seves activitats, el govern crea el Premi Stalin concedit anualment per tal de recompensar els millors treballs relatius a les matemàtiques i la mecànica. Per commemorar el centenari del seu naixement, es van crear dues medalles amb la seva efígie per premiar els millors treballs en el camp de l'aeronàutica. Igualment hi ha beques d'estudi amb el seu nom.

Curiosament , malgrat la profunda investigació científica en aeronàutica, a Jukovski no li agradava volar. Només una vegada, a l'Exposició Universal de París, va ascendir a baixa altitud en globus aerostàtic, però es va sentir malalt i mai més va tornar a volar.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Aeronàutica Categoria:Enginyers russos Categoria:Persones de l'óblast de Vladímir Categoria:Alumnes de la Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Moscou Categoria:Alumnes de la Universitat Imperial de Moscou Categoria:Professors de la Universitat Estatal de Moscou Categoria:Morts a Moscou Categoria:Persones de l'óblast d'Ivànovo